Es necessiten dos anys per aprendre a parlar i seixanta per aprendre a callar.
Si us plau, més prudència, si us plau, més silenci.
Una de les majors fonts generadores de violència és la imprudència.
Cal utilitzar una mica el pensament abans de fer-ho paraula, quan la paraula es fa verb el verb es fa acció i així, conseqüència.
Qui està al davant nostre? D'on ve? A quina cultura pertany? Podem fer mal amb les nostres paraules? si us plau! Més prudència, menys violència verbal ocasional...
No creieu que és millor semblar tonto per callar, que obrir la boca i confirmar-lo?.
8 comentaris:
Si tens tota la rao ihi ha una dita que diu que tenim dues orelles i nomes una boca per escoltar el doble del que parlem.
M'agrada l'última frase!
si però a vegades callar pot portar conseqüències més com diria d'hipocricitat. Clar que també diuen que les veritats fan perdre les amistats....és millor actuar com a hom li sembli més bé.
petons
ara t'aplaudeixo, estic completament d'acord amb tu. Plas plas plas.
Amb freqüència hauriem de pensar en el que diem, per no dir el que pensem.
tens raó...de vegades n´hi ha paraules que era millor deixar-les passar i no pronunciar res...sil.lenci!
Petonets shhhhh
Moltes vegades m'ho dic...
abans de dir res.. caldria callar un poc....
Publica un comentari a l'entrada