26/5/08

Hola soc jo

Soc el dit gras del teu peu; sí, el mateix; aquest baixet, grasset i calb que t'està saludant des del teu peu, no em veus?. Sóc aquí a sota.
El mateix que intenteu embotir en aquests vestits de punta que ara tant es porten i al qual molts volguéssiu tallar la cap en el vostre intent desesperat d'introduir-me aqui.
El mateix que decoreu amb cridaners colors a l'estiu amb els quals a vegades em feu sentir ridícul.
Aquest dit al qual oculteu la mirada perquè dieu que sóc lleig; el mateix que es porta les coques en els balls. Ai! m'has trepitjat. A tu no t'han trepitjat, m'han trepitjat a mi.
Aquest dit inoportú que us porteu per davant amb les taules quan aneu descalços, encara que aquí he de compadecerme del petitet, que per ser més feble sempre es porta la pitjor part.
Doncs fins aquí he arribat, que sapigueu que puc arribar a ser el vostre pitjor malson…i sinó, quin em dieu si m'encarno, o crido al meu cosí? No el de zumosol, sinó al Juanet, eh? Que fastigueja.
Doncs ja em coneixeu una miqueta més així que a partir d'ara haver si teniu una miqueta de compassió de mi i em doneu uns mimitos (agueta amb sal, em porteu al podòleg a posar-me guapo...) i aquestes cosetes.

M'AGRADA


M'agraden les lletres...escrites..

mirar-les o sentir-les...murmurades..

M'agrada el so dels fonemes en la veu...Per això adoro llegir...lletrejar..descodificar ..desxifrar...

És un ànsia neta..transparent...

M'agrada l'olor d'un llibre vell amb història ...amb palmes escrites en les seves pagines...

M'agrada saber que estan ahi..esperant per mi...

En una nit de soledat...d'insomni...de voler saber..

M'agrada tenir un llibre nou en les meves mans...i delectar-me fullejant els seus apunts escrits...

M'agraden les paraules ... parlades..en la veu..el matís..la beneiteria bella del dir...

TOTA AQUESTA EXPRESSIÓ...



PD:


En aquests dies he rebut uns premis que m'omplen d'alegria, aquest m'ho ha atorgat la meva amiga Marìa jesus , i al posso amb molt afecte.

---Com el premi és un Homenatge a l'Amistat, vull dedicar-lo a tots els meus amics que fan que els meus dies siguin molt millors .Moltes gràcies María Jesús per aquest premi.

Premi amics per sempre a:

22/5/08

No ho penso fer



No hauria de fer tantes coses...

Com preocupar-me per allò que no deuria importar-me.

De que em serveixen els anys?, de que em serveix l'experiència? De res.

El meu fur intern segueix sent un imant per a aquestes coses que fan mal.

Aquestes coses que altres saben esquivar, que els patinen o que tan sols els freguen un poc l'ànima.

Tantes vegades m'agradaria ser com ells...

Encara que penso que seguir amb vida per estar tan buit no val la pena.

Moure'm entre ells com una autòmat més?

No, mai.

Em tragaré les meves llàgrimes dia sí i dia també, però tindré la certesa que el meu cor serveix per a alguna cosa més que per impulsar la sang del meu organisme.

20/5/08

POTSER


Potser que quan se sent amor verdader un s'arrisqui a voler entendre'l

sense acceptar que les explicacions estan de mes.

Potser que sigui sol una notable decisió voluntària i Valenta.

Perquè estimar és una bogeria,és no pensar.

Ningú sap ,si et va a fer mal o et fara canviar.

Potser estimar no sigui alguna cosa que t'ocorre realment.

Sinó conforma la mes bella fantasia que tu esculls per atendre i comprendre que en aquesta vida...

MAI ESTEM SOLS!!

18/5/08

m'agrada ser dona




Ser dona, significa que una vegada al mes es pateixin dolors i molèsties,
significa que se'ns pagui menys per la mateixa tasca,
significa que engreixem mes fàcimentl i ens costa mes aprimar,
significa que si tenim la sort de tenir un fill ens canvía el cos d'una forma irreversible, i sinó patirem tots els mesos al diví botó, fins que un dia patirem perquè ja no patim més.
Ser dona significa que podem plorar tot el que volem, que podem tenir por, que podem ser les primeres en enterarnos que anem a ser mares , i les primeres en sentir-lo.
¿A que ve tot això? Que sempre escolto queixes del que és ser dona, i gairebé mai escolto a un home queixar-se de la seva condició. I penso, que ha de ser tan dolent no poder plorar quan ho necessitem, o poder reconèixer que es té por…

¿Perquè existeix en prototip de com ha de ser un home o com ha de ser una dona?

12/5/08

Soledat





L'altre dia vaig escoltar a tv una notícia, una de tantes altres que se senten al cap del dia, però els dos presentadors del programa, a l'acabar de comptar-la, es van possar a reir i aquestes rialles m'han sacsejat l'ànima.
La notícia tractava que han trobat als Estats Units a un home que portava un any mort assegut enfront del seu televisor.
Curiosament, el televisor seguia funcionant.
A mi m'ha donat molta pena, pena pel pobre home mort.
Tot un any per descobrir-lo.
Ningú li havia trobat a faltar, a ningú li importava en aquest món. A ningú. Ni familiars, ni amics, ni veïns... Un pobre home que va sentir centenars d'emocions, com cadascun de nosaltres, que riuria en ocasions, que probablement es va enamorar una o més vegades al llarg de la seva vida, que ploraria la mort d'éssers estimats, que se sentiria entristit algunes vegades, altres pot ser que fora feliç... però a ningú li importava si estava viu o no, si seguia existint en aquest món en el qual tot el món té pressa.
Fins i tot per parar-se a pensar si està bé o malament riures d'una notícia així.
No et vaig conèixer, però només desitjo que trobis aquí l'ànima amiga que et va faltar aquí.
Que descansis en pau.

PD:

M'han atorgat dos premis (aquest no deu de ser un bloc molt dolent)

El Premio al Blog Brillante i El Premio al Blog Amigable , concedit perMaria Jesus :
Gràcies, estimada amiga per aquesta nominació i gràcies també per mostrar-nos els teus excel·lents treballs.
Aquesta nominació implica al seu torn el reconeixement per la meva part a altres blocs considerats per mi d'excel·lents. a Moltes gràcies Maria Jesus per recordar-te del mi. I ara em toca a mi concedir aquets premis a ...

jo mateix
la veïna del pis de sota
M.Teresa
lluna
Arteypico
marina
martona
núr
patry
Recomenzar
txell
zel
boira
carme fortià
carme.r

6/5/08

Set vides





No és que sigui una gata (no, ho sento per desil·lusionar a totes aquestes ments pervertides)

però moltes vegades sento que viure una vida m'és insuficient,

sento la necessitat de viure moltes i cadascuna amb diferents metes i ideals.

Seria una ecologista extremista, lligada a un arbre per evitar que ho talin, o netejar pingüins plens de petroli.

Seria l' executiva frívola, que fa negocis sense parar, i que guanya diners de la mateixa manera.

Seria Motxillera, sense lloc fix, sense llar, cada dia prendria un tren diferent que m'allunyés d'on sóc. (Tren = mitjà de transport preferit).

Seria la mare perfecta, aquestes que viuen per a i per la seva família, aquestes que fan menjar casolà.
Seria prostituta, cobraria si si, per veure quant valc, quant són capaços de pagar pels meus serveis.
Seria una dona dedicada la seva vida a donar, a lliurar, una d'aquelles que ningú nomena, les que realment renten els peus als pobres.
Seria una actriu, seria una forma d'aconseguir les altres vides, però hauria de superar la vergonya…

En fi no se el que seria…
crec que encara tinc temps de decidir, havera si , que per tant decidir el que vull ser , em quedi sense SER.

4/5/08

La caixa




En una ocasió un home va castigar la seva petita nena de 3 anys per desaprofitar un rotllo de paper d'embolcall daurat.

Els diners eren escassos en aquests dies pel que va explotar en fúria, quan va veure a la nena intentant embolicar una caixa per posar-la sota de l'arbre de nadal.

Mes no obstant això, la nena li va portar el regal al seu pare el dia següent i va dir: ‘”Això és per a tu, Pare estimat'”.

Es va sentir avergonyit de la seva reacció de fúria, però va tornar a explotar quan va veure que la caixa estava buida. Llavors li va tornar a cridar dient:

«¿Que no saps que quan dónes un regal a algú se suposa que hi ha d'haver alguna cosa endins?» La petitona va mira cap a dalt amb llàgrimes als ulls i va dir: «Oh pare, no està buida, jo vaig bufar petons endins de la caixa, tots per a tu, pare». El pare es va sentir morir va posar els seus braços al voltant de la seva nena i li va suplicar que ho perdonés.

Conta la història que aquell home va guardar aquesta caixa daurada prop del seu llit per anys i sempre que se sentia ensorrat, ell prenia de la caixa un petó imaginari i recordava l'amor que la seva nena havia posat aquí.


Segur que cadascun de nosaltres hem rebut un recipient daurat, Ple d'amor incondicional i petons dels nostres fills, amics, família .....

Ningú podria tenir una propietat o possessió més bonica que aquesta.

Per si de cas algú no l'ha rebut jo us dono una per a cadascun de vosaltres