En una ocasió un home va castigar la seva petita nena de 3 anys per desaprofitar un rotllo de paper d'embolcall daurat.
Els diners eren escassos en aquests dies pel que va explotar en fúria, quan va veure a la nena intentant embolicar una caixa per posar-la sota de l'arbre de nadal.
Mes no obstant això, la nena li va portar el regal al seu pare el dia següent i va dir: ‘”Això és per a tu, Pare estimat'”.
Es va sentir avergonyit de la seva reacció de fúria, però va tornar a explotar quan va veure que la caixa estava buida. Llavors li va tornar a cridar dient:
«¿Que no saps que quan dónes un regal a algú se suposa que hi ha d'haver alguna cosa endins?» La petitona va mira cap a dalt amb llàgrimes als ulls i va dir: «Oh pare, no està buida, jo vaig bufar petons endins de la caixa, tots per a tu, pare». El pare es va sentir morir va posar els seus braços al voltant de la seva nena i li va suplicar que ho perdonés.
Conta la història que aquell home va guardar aquesta caixa daurada prop del seu llit per anys i sempre que se sentia ensorrat, ell prenia de la caixa un petó imaginari i recordava l'amor que la seva nena havia posat aquí.
Segur que cadascun de nosaltres hem rebut un recipient daurat, Ple d'amor incondicional i petons dels nostres fills, amics, família .....
Ningú podria tenir una propietat o possessió més bonica que aquesta.
Per si de cas algú no l'ha rebut jo us dono una per a cadascun de vosaltres
10 comentaris:
El mes fotut de tot es que devegades no apreciem aquetstes caixetes de tresors.
no hi ha millor regal que el què es dóna amb tot el cor, per molt petit i insignificant que sigui.
Hi ha regals grans i obstantosos que no es donen amb el cor, malgrat hi hagi una marca dibuixada damunt d'ell.
Més val una caixa plena d'abraçades,petons i sinceritat i honestitat i noblesa i humiltat.
en un mon tan materialista hauria de ser obligatori fer aquesta lectura a totes les escoles del mon ;-)
ROSA
Ostres quina historia!!!! es d'aquelles que es simple i tendre....pro et deixa molta estona pensant....
Cuantes caixes haure rebut, sensa ser concient del seu val-luos contingut?.
De totes maneres si que acabo de rebre la teva capsa, plena de petons per tots....
per tu, sempre els meus petonicos.
Extraordinari relat... Admeto que m'has tocat la fibra sensible.
A tenir-lo present i no oblidar-lo.
Excel·lent.
Salut i petons
quina història més preciosa! i mira que a mi em costa rebre regals! tot i que no em costa gens de fer-ne! gràcies per la teva capseta, la guardaré, perquè mai no se sap! Jo et regalo un ramet ben bonic de flors, que amb aquest temps ja em ve de gust tenir-ne a casa!
Història que, crec, ens ha fet pensar a més d'un. Quantes caixetes no ens hauran regalat i quantes no hem deixat per qualsevol banda sense saber que hi havia dins...
Nanit
Hola!!
Pase a dejarte un besote y ver como estabas.
Me voy a traducir tu blog asi te leo!!
Besototes!!!
Aquest conte el que demostra és que realment allò valuós es la intenció que hi posem, l'amor, la tendresa,...
Una història molt bonica, que ens recorda quantes vegades podem ser injustos amb la mateixa personeta que ens estima.
Clar que estic d'acord amb mikel, a veade són els nens que són tant materialistes! com ho hem fet per a "domesticar-los" tan ràpid per a la societat de consum.
Publica un comentari a l'entrada