20/5/08

POTSER


Potser que quan se sent amor verdader un s'arrisqui a voler entendre'l

sense acceptar que les explicacions estan de mes.

Potser que sigui sol una notable decisió voluntària i Valenta.

Perquè estimar és una bogeria,és no pensar.

Ningú sap ,si et va a fer mal o et fara canviar.

Potser estimar no sigui alguna cosa que t'ocorre realment.

Sinó conforma la mes bella fantasia que tu esculls per atendre i comprendre que en aquesta vida...

MAI ESTEM SOLS!!

10 comentaris:

Striper ha dit...

Per sort mai estem sols encara que de vegades ho pensem pero sempre hi ha una estirada.

rosa ha dit...

mai estem sols, això és el que diuen...però realment hi ha molta gent que malgrat viure acompanyada esta realment sola.
Qu e et puc dir sobre el fet d'estimar? és una follia que fa que tot rutlli molt més bé.

Josep B. ha dit...

Ens farà canviar? No ho crec, si hom canvia ho fa per ell, l'amor ens porta a fer pactes, sovint estúpids, a renunciar a coses que potser ens agraden, però sols canviem si ens ho diu el mirall (el del bany no, l'altre).

Martha! ha dit...

Mai estem sols , això és molt i molt cert, de vegades ens podem sentir sols, però no hi estem...

LA foto m'agrada!
un petó, gràcies per passar pel meu blogg

Josep Lluís ha dit...

No ens fa sols qui ens envolta sinó, qui ens oblida. No ens fa sols qui ens envolta, sinó, qui ens acompanya...

Carme Fortià ha dit...

La màgia de veure't sol en una cambra completament buida i sentir-te la persona més acompanyada del món per tots aquells que estimes i estan al teu costat. Sobretot aquella persona especial, follia d'amor, plaers desmesurats, aquella persona que un bon dia et va canviar la vida.

Mikel ha dit...

Frank!! you´ll never smoke alone!

Ops , em sembla que ara m´he liat jejeje ;-)

M. J. Verdú ha dit...

Jo també crec que en aquesta vida no estem mai sols i que l'amor, l'amistat i les relacions en general ens ensenyen a evolucionar

LlunA ha dit...

Mai estem sols...això espero!! I que l´amor no ens deixi mai, és tant maco...jijij

Petonets

Anònim ha dit...

Jo també penso que no estem mai sols, o que no hauríem d'estar-ho mai. Però la gent que de tant pensar que estant sols s'acaben quedant sols. Vivint acompanyats o no.