22/5/08

No ho penso fer



No hauria de fer tantes coses...

Com preocupar-me per allò que no deuria importar-me.

De que em serveixen els anys?, de que em serveix l'experiència? De res.

El meu fur intern segueix sent un imant per a aquestes coses que fan mal.

Aquestes coses que altres saben esquivar, que els patinen o que tan sols els freguen un poc l'ànima.

Tantes vegades m'agradaria ser com ells...

Encara que penso que seguir amb vida per estar tan buit no val la pena.

Moure'm entre ells com una autòmat més?

No, mai.

Em tragaré les meves llàgrimes dia sí i dia també, però tindré la certesa que el meu cor serveix per a alguna cosa més que per impulsar la sang del meu organisme.

11 comentaris:

Jo Mateix ha dit...

Ja tens raó ja, de vegades, abans de dir "sí" o "no" val la pena repensar-s'ho unes quantes vegades i comparar.

Striper ha dit...

I molts que som petidors de mena i ens precupem massa per les coses que farem.

Núr ha dit...

Pensa que l'afortunada ets tu i no ells!
Crec que l'experiència només serveix en el terreny laboral i, a vegades, ni això. Per molts cops que caiguis a la vida, no deixaràs de caure. Els que per sort tenim cor i no deixem de sentir, ja siguin coses bones o dolentes, mai no deixarem de sentir, perquè deixaríem de ser nosaltres!
I no voldríem pas que deixessis d'escriure aquests posts que escrius amb el cor!

Un somriure!

Carme ha dit...

Jo sempre he estat buscant un camí del mig. No sé si l'he trobat encara. No voldria mai ser un autòmat i m'agrada ocupar-me de les coses i pensar en les persones, però cada vegada intento que les coses em facin menys mal. I plorar menys, també.

M.TeReSa ha dit...

Quanta rao tens !!!!! no obstan sigues tal com ets, d´aquesta manera mai cauras en el parany del error.
Un peto bonica !!!

Maria Jesús ha dit...

T'he deixat un premi al meu blog amb tot el meu afecte

zel ha dit...

Diga-li que sí, a cor obert i amb valentia, així encarem la vida les dones!!!!
Petons, valenta!

LlunA ha dit...

Jo m´estimo més poder sentir, voler sentir. >encara que faci mal de vegades, encara que així es pugui patir més...però també s´arriba a gaudir molt més de la vida.

Josep Lluís ha dit...

El teu cor serveix, entre moltes altres coses, per donar pinzellades de vida als que, d'una forma o altre, estem al teu costat.

I recorda, que tots ensopeguem molts cops en la mateixa pedra, perquè per molta experiència que hi hagi, aquesta es vesteix de múltiples formes desconegudes...

Petonet dominical

rosa ha dit...

ja m'agradaria a mi, no patir gens ni mica per moltes coses supèflues i que jo no ho sé el perquè las veig importants. Viuria més feliç snse preocupacions, serà pel meu tarannà? o per la condició del meu sexe?

rosa ha dit...

ja m'agradaria a mi, no patir gens ni mica per moltes coses supèflues i que jo no ho sé el perquè las veig importants. Viuria més feliç snse preocupacions, serà pel meu tarannà? o per la condició del meu sexe?