28/7/08

Cor tonto

Vull que en dies com avui...

vinguis..em prenguis en els teus braços..

I omplis cadascun dels espais del meu sentir..

Vull que marquis els meus costats..

Que em facis oblidar..totes les penes..

Que abracis tots els meus solcs...i li diguis na..nay als meus sospirs..

Vull aferrar-me amb cobdícia..I aprendre amb les meves mans..

Que no estranyi la teva veu...aquest registre melodiós...que calma..

Vull que li parlis al meu atabalat cor...

25/7/08

Urgent


Tinc ganes d'escapar-me dels problemes..

Treball.....

de tot el molest i ordinari per somiar els meus somnis...

Amb optimisme i treure tot lodolent que hi ha dintre meu...

Animar-me fins no puder mes ...

Arribar a un estat inspirat i dir-te...

Aquí estic..

sóc tota teva

22/7/08

Estic cabrejada


Com m'agradaria que les coses bones seguissin sorprenent....emocionant .

Em fa mal veure que cada dia la gent vol menjar sol escombraries..morbo..tanta cosa falsa a tot arreu..

Hi ha tanta especulació i sensacionalisme...

que em preocupa el que envolta als meus fills..

pero no puc criar-los al marge i en un cub de vidre...

Una "pudredumbre" no deuria commoure mes que una carícia a qui la necessita...

Una atabalada manera de demanar atenció tampoc..

Tindria que ser mes important una abraçada ben sentida...

Les desgràcies no són (crec) per propagar-les com xafarderia de fam...

Sinó per aixoplugar en ajuda solidària en expresió activa..

No obstant això, quina ràbia comprovar que a la gent li agrada tant el drama i el escàndol...

sol per omplir els seus buits...

19/7/08

L'atzar




És capritxós l'atzar...


No et vaig buscar...


ni tu em vas venir a buscar..


Estaves on tènies que estar...


i jo sol vaig passar sense voler ...


I tu em vas veure passar ...


Va ser sense voler...


NO OBSTANT AIXÒ ALLÀ
es va detenir l'aiguat fins que tu em vas mirar ...


Va ser sense voler...

13/7/08

Com un nen




M'agradaria ser com ell per un sol dia ..
Gaudir dels sentits simples i bells perquè si...

Fer-li oïdes sordes al meu ego..

Riure per gust..de tota la meva estupidesa...

En diverses riallades franques..honestes i fortes..

Menjar cosetes bones...

i que em mimin molt...molt

Quina dolça meravella!

PD:PREMIS!!!!!!

¡¡Que malament m'esteu acostumant!!, jajajajajaj

Ara ha estat la meva estimada amiga Maria Jesus que m'ha concedit dos preciosos Premis ,el premi al blog Ácido i el premi a la ternura.

Gràcies guapa,ara ja se que si va valer la pena el dia que vaig començar a escriure el bloc,encara que jo no volia ,va ser la meva amiga Rosa la que sempre m'animava a fer-ho,fins que un dia li vaig fer cas,i aquí segueixo dóna-li a les tecles i aturmentant-vos amb les meves coses..Sempre em sorprenc quan em diuen que m'atorguen tal o qual premi,doncs mai ni en els meus millors somnis vaig poder imaginar ni tan sols que hagués gent que llegís les entrades,exceptuant als meus amics i coneguts,i no perquè ho mereixés si no per amistat i quedar bé, ja sabeu...

Moltes gràcies DOLÇA!!!!!!!!

El creador del Premi “Bloc Àcid” estableix que “Aquest premi té la característica de ser lliurat a aquells blocs que el seu estil es fonamenta que els seus post són en la seva majoria l'opinió i el criteri particular dels seus administradors, i per descomptat, que es destaqui l'assertivitat, coherència, fluïdesa, creativitat i acidesa en les seves opinions. Una de les regles del premi és lliurar l'esmentat reconeixement a altres bloc que compleixin les característiques esmentades.Per tant, jo lliuro els Premis “Bloc Àcid”i bloc a la Tendresa a:

Arteypico
boira
carme fortià
carme.r
clint
Deja-vie
estripanits
jo mateix
jo mateixa
la veïna del pis de sota
lluna
M.Teresa
marina
martona
mossèn
nuestras vidas
núr
palito
patry
Recomenzar
shadow
striper
txell
Té la mà Maria
zel

9/7/08

Cors tovets





Ningú és suficientment dur

rigid i inflexible...

per ser immune a l'amor de l'altre.

Ni prou racional per permetre-ho.

Aspiro que tot acabi COM SEMPRE partin de...

Les fronteres.

Les barreres.

Els mites..

Les pors..

Els dubtes.

Els deutes.

Els comiats..

Les desconfiances.

Eels orgulls.

Els limitis..

ÉS L'AMOR...

EL QUE FA QUE UN EVOLUCIONI I SENTI LA VIDA..

7/7/08

En la seva pell








Ficar-me a la pell d'un home, sentir-me en el seu cos masculí, assaborir per un instant les seves sensacions, les seves emocions, introduir-me en els seus pensaments, en els seus somnis, en els seus desitjos, conèixer el que els irrita, el que els provoca, les seves preocupacions, els seus gustos, les seves aficions, que parlen els homes entre homes…

Homes en alguns casos freds, calculadors i no obstant això tots ells de cor calent, ardent… Volgués conèixer l'origen de les seves pors, dels seus temors i també els seus complexos. M'agradaria descobrir des de dins l'origen de la seva bondat, de la seva noblesa…


M'agradaria conèixer-los una miqueta més.



PD


UNA ABRAÇADA


La meva amiga Maria Teresa m'ha regalat una abraçada que recullo amb moltíssim afecte i que jo li torno a ellla i a tots vosaltres perquè.....


Una abraçada, un somriure... petites grans coses que ens poden omplir la vida de felicitat




4/7/08

VEURE-LA ADORMIDA



Veure-la dormir és...

Caure en la contemplació que regala la força per navegar contra la corrent...

Amb aquesta briseta melodiosa de la seva respiració..

veure els seus ullets dóna tanta pau...

Veure-la així adormida és guanyar i ser triomfadora sempre..

A prop la contemplo ficada en aquesta màgia superior...

D'amor suau gairebé devot de ser mare...

Per això xiuxiueigo una cancioó a déu agraint la meravella tan excluisiva..

No em canso...

la miro ....

La gaudeixo intentant entrar en el seu cor..

És la mes bonica visió...

Que una mare pot imaginar...