22/7/08

Estic cabrejada


Com m'agradaria que les coses bones seguissin sorprenent....emocionant .

Em fa mal veure que cada dia la gent vol menjar sol escombraries..morbo..tanta cosa falsa a tot arreu..

Hi ha tanta especulació i sensacionalisme...

que em preocupa el que envolta als meus fills..

pero no puc criar-los al marge i en un cub de vidre...

Una "pudredumbre" no deuria commoure mes que una carícia a qui la necessita...

Una atabalada manera de demanar atenció tampoc..

Tindria que ser mes important una abraçada ben sentida...

Les desgràcies no són (crec) per propagar-les com xafarderia de fam...

Sinó per aixoplugar en ajuda solidària en expresió activa..

No obstant això, quina ràbia comprovar que a la gent li agrada tant el drama i el escàndol...

sol per omplir els seus buits...

10 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

quin mal despertar que tens, tranquila el dia ens omplirà de joia !!

petonets

Striper ha dit...

Si bé tot aixo negatiu que escrius existeix, avui he vist de dues persones mortes ofegades a una platja, i la indiferencia de la reste, també existeix tot lo bo que descrius.

^____^ ha dit...

GRRROAAAAAAAAAAAAAAAAR!!!! ara jo també estic empipadaaaa!!!! :) emprenyada com deim aqui!!!!

mem mem...

que som a l'estiu! :) t'enviaré abraçades via comentari!

Toni Bra ha dit...

Te acompaño con tu cabreo,al menos desahogarse.Un saludo

Jo Mateixa ha dit...

Ondia bonica, que t'ha passat que de bon mati ja estaves així???

Espero que conforme vagi pasant el dia aquest neguit, aquesta mala lluna t'hagi anat passant.

Cuida't bonica, un petonas ben gran!!!!

Martona ha dit...

Be si et serveix de consol...benvinguda al club!!!.
petonicos, sempre.

Maria Jesús ha dit...

El món és ple d'hipocresia, presses, competitivitat i materialisme. En canvi, jo valoro la brisa, el mar, el temps que em dedico, un petó, una abraçada, un moment màgic, l'amistat... per a mi, són els millors regals de la vida i no tenen preu perquè no es poden comprar.

zel ha dit...

Ja en tens de raó, si és que el món és una meitat morbosa que es mira l'altra meitat en desgràcia...No hi ha sompassió....

LlunA ha dit...

Estem rodejats d´una mica de tot...coses bones i dolentes...però tenim l´oportunitat de decidir que fer, quin camí agafar...i encara que sigui una merda i que no poguem canviar el mòn, hem de gaudir dels nostres moments

Carme ha dit...

Quina llauna que la realitat sigui així. Amb tantes coses bones i boniques que hi ha... no haurien de ser suficients per omplir el món? però no! hi ha d'haver les coses dolentes, de la gent, sobretot, però de la vida també.