11/2/08

Perquè som humans







S'ens va fer un favor fent-nos humans?.

Alguna vegada m'ho pregunto. Els animals irracionals mai s'interroguen pel sentit de la seva vida, no els preocupa el per que de la seva existència.
A nosaltres, sí; de la mateixa manera que temem la mort.
A l'animal irracional, no el preocupa saber; per contra, nosaltres ens sentim sempre incomplets. Ens adonem que podem aprendre fins a l'últim moment. No només ens ocupem de "viure"; potser viure sigui només el present.
Si a un cadell ho separen de la seva mare, i al cap d'un temps ho tornen a ajuntar, no es comporta com si la reconegués.
Nosaltres, passi el temps que passi, sempre portem l'empremta de les persones que estimem; l'anhel de tornar a trobar-nos. Em faig la pregunta pel dolor. El el nostre no és només físic. Tenim afegit un més cru, el dolor de l'ànima.


Jo, prefereixo ser humana, malgrat que , a vegades, pugui sentir aquest tipus de turment.

6 comentaris:

Striper ha dit...

Aquet dolor de l'anima sempre es el sempre fa mes mal.

mossèn ha dit...

humans o no ... avui, toca anar a treballar ... salut

rosa ha dit...

si tens raó amb això dels cadells...quan vam anar a buscar el meu gos, el trò, era una gosseta i el meu pare no la va voler,va dir que prou dines ja tenia a casa, i la vam tornar...però la mestressa de la gossa que havia parit, ens va dir que si no la reconeixia per la olor no la podiem tornar; la gossa mare la va reconèixer i vam poder fer el canvi de gos per un mascle.

Eseya, Muñecas con historia ha dit...

Hola!

Pase a visitarte y pedirte que pases por el blog arte y pico que he dejado algo para ti.

Besos

Boira ha dit...

Podem patir, però això fa que també podem gaudir, i jo no ho canvio per res del món.

Això si, hi ha humans que no són gens racionals, i hi ha animals que en són molt.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

humans, és una condició i com a tal la natura ens dicta el que em de fer, ara aquest invent de l'ànima d'on ha sortit ?

petons