6/2/08

vull ser jo









Avui he vist una persona de sexe indefinible.
Era un home/dona de poca talla, al començament, probablement, del seu pas definitiu a un sol sexe fisicamente parlant.
El seu cos semblava el d'una dona menuda, sinó fora per les faccions encara endurides d'home, amanides amb unes restes de barba i bigoti delators.
Probablement va iniciar el seu peregrinar d'un sexe a un altre no fa massa temps.
Deu ser molt dur per a aquestes persones el sentir que el seu cos no reflecteix el que són.
La incomprensió, el rebuig, la burla......tot això sol ser una constant en la seva vida.
Em pregunto quan un home o una dona s'adonen de manera definitiva que no són el que el seu aspecte diu.
El despertar sexual no és la clau, doncs podrien entendre els seus gustos com emmarcats en l'homosexualitat o el lesbianisme, i aquesta és només una possibilitat sexual, que no serà igual en totes les persones amb aquest problema.
Perquè si es pot parlar de problema per a ells, aquest error en la concepció del seu cos.
Els més atrevits donen un pas endavant i lluiten per transformar el seu cos d'acord amb el que són, rebent una vegada més el rebuig en molts àmbits de la nostra societat "permissiva".
Qui no s'ha plantejat alguna vegada com seria la seva vida si hagués nascut amb l'altre sexe al qual té ?
Imaginar-te el que haguessis fet o faries sent dona/home al revés del que ets, també ajuda a entendre a l'altre sexe.
Sempre és positiu posar-se a la pell de l'altre per conèixer millor les seves reaccions.
El terrible és quan vius cada dia sense desitjar-ho dins de la pell de l'altre sexe, això és un càstig massa cruel de la naturalesa.Després ens queixem per ser lletjos, baixets o grassonets o, o , o , o .......massa us sense importància.




8 comentaris:

ALEJANDRO MUÑOZ ESCUDERO ha dit...

Querida amiga, confieso que te escribo sin entender casi nada, pero no te preocupes.

Soy hijo de andaluces, viví en España poco mas de 2 años y tuve la bendita oportunidad de conocer Barcelona (me hicieron una cirugía en la Clínica Quirón).

La noche anterior a la cirugía fui a una iglesia a orar. Pero de la misa entendí nada ya que el cura la hizo en catalán.

Todos mis ancestros son españoles y siento orgullo de ser español (aunque me hayan parido fuera) ... amo andalucía, así como amo cataluña.

Un fuerte abrazo y todo mi cariño.

Que Dios te bendiga,

Alejandro

Striper ha dit...

Sens dubte te que ser molt dur, no fa gaire vaig veure una noia que també estava en proces em va fer pensar i em va deixar una sensació estranya.

mossèn ha dit...

imaginar per imaginar ... m'imagino ric podrit !!! ... bon dia ... salut

Marta ha dit...

Oooooh, fa temps que no venía a veure't, i em trobo amb la sorpresa d'aqueste nova imatge, m'encanta!!!

MOLTES FELICITATS PER EL PREMI, i per el look!!!!

Et prometo venir mes subint!!!!.

Un besito.

rosa ha dit...

les persones han de ser el que realment volen ser per sentir-se millor i viure amb plenitud...si això comporta un canvi de sexe doncs molt bé. I no només amb l'aspecte exterior sinó també amb l'aspecte interior. No val mai amagar-te darrere una imatge o d'unes paraules o fets en que tu no et sents a gust.

Jobove - Reus ha dit...

a Andalucia el canvi de sexe el paga la seguretat social, clar que resulta més econòmic que sigui gratuït el dentista

salutacions

M. J. Verdú ha dit...

Tens tota la raó. Si jo hagués nascut home, hagués tingut les coses més fàcils!
Excel.lent blog!

Maria Jesús

SHADOW ha dit...

Totes les situacions que facin patir a una persona són injustes i molt doloroses, no em vull ni imaginar el cas que comentes: ha de ser brutal...
Un petó