Amago sempre els meus plans en una capsa de música.
Cada matí obro la caixa per escoltar aquesta bella melodia que m'invita a començar el dia.
Contemplo al més entremaliat dels meus plans que intenta separar cadascun dels seus cabells, enredats entre les notes musicals, mentre es mostra dansaire davant els meus ulls esperant que la il·lusió m'abraci i inventi mil maneres de portar-ho a terme.
Permeto que la calma entre per les finestres per evitar que es vessin més plans.
Vaig aprendre que massa propòsits ballant al mateix temps en un sol dia es converteixen en una barreja d'ansietat i aclaparament que sol espantar a la satisfacció impedint que s'acosti al meu amagatall.
Somio que la bona sort aparegui, acariciï el meu esforç i que a poc a poc aquests plans vagin adquirint forma de realitat.
6 comentaris:
tothom en té de secrets, uns es poden cridar en veu baixa,altres millor en silenci.
Jo en tinc dos de secrets i sempre els porto amb mi.
una abraçada.
!!ocu !! que els secrets a vegades son xafarderies i poden fer molt de mal
petonets
Jo també en tinc, però els guardo al cap, que vés a saber....
Ara que hi penso, en tinc un parell que hauria d'amagar...
Merci pel recordatori!!!!!
petons!!!
Que així sigui. Però ja saps que un secret entre dos no és mai secret? Doncs compta, amb la gent que et llegim, demà sortirà a qualsevol programa de radio.
M'encanta la musica del organets de aquestes caixes, i també els secrets que guarden.
Publica un comentari a l'entrada