
31/12/07
FELIÇ 2008

19/12/07
bona sort

Dissabte es el dia del sortej la loteria de nadal
(com m'hauria agradat escriure aquestes línies totalmen borratxa)
i amb ella, es reparteixen milions i milions d'euros a tort i a dret.
Dissabte , com cada any,sera un dia d'il·lusió per a molts i el dia internacional de l'enveja per a moltíssims més..sobretot per als que ho veuen en directe, perquè ningú em negarà que no dóna ràbia veure per televisió a tots els premiats, bevent i banyant-se a cava pels carrers, mentre els altres es queden mirant els seus números, amb cara de tontos, com si de tant mirar-los fossin a canviar...
fa uns anys que tenim l'absència del "calb"i la gent ha tornat a fregar els dècims contra les panxes de les embarassades en lloc de contra caps alopèciques i els calbs han pogut tornar a utilitzar els transports públics sense necessitat d'usar passamuntanyes o gorres de llana... i és que, després de tants anys, "el calb" s'havia convertit en tota una icona tradicional associat a la sort (ara hauran de conformar-se amb el tema de si tenen major potència sexual)
Gairebé tots als quals els ha tocat "el gras" (i no confondre amb marit , amic... , que parlem de la loteria de nadal) diuen el mateix quan se'ls pregunta què faran amb el premi: tapar forats (no, si sera veritat que Espanya es trenca)
una cosa que sincerament no he entès mai.
no seria millor contractar a un paleta perquè els tapés amb ciment?
que faries tu si dissabte et toca el gras "de nadal"?
i no val l'assumpte de tapar forats he!
18/12/07
Tinc tant que aprendre

17/12/07
desig

11/12/07
Meme

La carme Fortià m'ha fet arribar un nou meme, el de l'escriptori.
m'ofereix que li ensenyi la foto que tinc en la pantalla de l'escriptori del meu ordinador.
doncs ala aquí la tens, aquesta és la foto que normalment tinc en el meu escriptori.
Si, som la meva filla i jo.Aquesta foto ens la vam fer aquest estiu amb la cam , la de coses que em fa fer quan s'avorreix.
M'agrada veure a la meva nena encara que sigui en foto passem moltes hores separades, el col·legi, el treball i així sembla que la senti mes a prop , mira coses de mamas.
huy, que em poso tonta.
un petonàs.
10/12/07
Maleïda espera

5/12/07
Segur que era una poma?

4/12/07
3/12/07
Ser pares

2/12/07
El plaer de badallar

30/11/07
MENTIR

29/11/07
quins collons!!!!!!

Part penjant que tenen els homes a cada costat del penis.
no obstant això, tant o més estimats per l'home, doncs la seva presència o absència determina l'homenia.
Altres maneres de nomenar-los són:
Testicles, gònades, ous de peix, cocos, turmes, els subordinats del Penis Cocos, pilotes, ous, ous de peix, tanates, les nous, els bessons, els companys de tota la vida, els amics, les boles, els orfenets, les joies de la família, les borses d'or, els lleters, els yahoos, els baixos, les pokébolas, els fills de la polla, els balins, les dragon balls, els regidores, les arrecades reials.
La seva mida ha estat relacionada amb l'estupidesa ,que si grans, que si grossos . La seva importància és vital per a l'existència de l'espècie doncs és allà on s'emmagatzemen les cèl·lules espermióticas que donaran vida a nous éssers, aquests mateixos que li faran desitjar tallar-sels quan se'ls vinguin a inflar en la seva etapa adolescent.
Una puntada de peu en els collons fa mal bastant més que una en una altra part del cos, sumant el dolor a la humiliació. ¡manda cojones !.
Toro sense collons és bou, poltre sense collons és cavall de fira i home sense collons és...
Si teniu collons poseu alguna cosa collonuda
28/11/07
Així ets per mi

27/11/07
Enyorança

26/11/07
el meu ofici

22/11/07
AVUI

Em miro al mirall i em sento maca.
21/11/07
*~ ciutadà cabrejat ~*

Serà per això per al que nesessitan els dies de descans?
20/11/07
perquè sóc dona

18/11/07
i a tu com t'agrada ballar?

14/11/07
trepitjar

12/11/07
mama et vull dir

7/11/07
passió

6/11/07
a viure que la vida son dos dies

A vegades li donem moltes voltes a les coses i arriba un moment que dels problemes fem una col·lecció.
5/11/07
a la llum de les espelmes 2ª part
L'endemà em baig aixecar disposada a trebalar com cada dia, i decididament em vaig dirigir a la perruqueria , i cual no seriosa la meva sorpresa a l'arribar a la cantonada i trobar-me de front amb el home dels meus somnis.
-l'oreal- vaig poder observar en la solapa del seu uniforme.
-hola
-Perdoni senyor, el conec?, em resulta familiar.
Gustosament em va explicar que va ser la persona amb la qual vaig ensopegar el dia anterior em va dir que sentia molt haver estat tan descortès, però que en aquells moments tènia moltíssima pressa. Li vaig respondre que no es preocupés, que estava perdonat a condició que acceptés prendre un cafè a la sortida del seu treball.
Ell desconcertat per la meva oferta, va somriure, (alguna cosa almenys em va donar esperances), va respondre que acabava allo de les 19 hores, Finalment ven quedar a les 19:30 en la cafeteria del centre molt pròxima a casa meva.
Va ser una vetllada molt agradable, ell em va explicar que les presses del dia anterior havien sigut per culpa del maleït treball. Mentre jo m'enamorava minut a minut d'ell, i sense saber com aquell amor, nava convertint-se en obsessió.
A l'acabar el cafè es va oferir a acompanyar-me a casa meva, intentant descobrir així on vivia, però llo em vaig excusar argumentant que havia oblidat certs papers del banc a la perruqueria.
Com bon cavaller, en va convidar , negant-se a acceptar que yo contribuís veient que feia gest de treure diners de la meva bossa.
Ens vem despedir i vem continuar veient moltes vegades i com vas poder comprovar l'altre dia era la primera vegada que vènia a casa.
Potser el destí que tan amablement ens havia creuat , em va tornar el favor amb la presència d'aquest home tan maravillos a casa.
No va ser cosa fàcil, però al final vaig sortir victoriósa, i amb tota la delicadesa del món, tractant
que fora la vetllada mes romantica del món. Res podia sortir malament.
Quan va arribar el Francesc a casa, jo l'estava esperant, havia preparat una exquisitada de sopar, a la llum de les espelmes.
Sopar ,van sopar molt poc perquè quan vaig voler reaccionar jo estava estirada davant seu, despullada.
El seu cos irradiava bellesa, el seu lent respirar, que feia que jo em sentís la mujer mes afortunada del mon.......Estic enamorada , el vull ....
fi
a ,he fet reformes en la pelu si voleu esteu comvidats a la inaguracio el disabte.
i si , el francesc i sera, veïna del pis de sota .
4/11/07
a la llum de les espelmes

3/11/07
la espera

7/10/07
tens por?

3/10/07
la primera vegada

2/10/07
¿porque el amor es ciego?

Entonces yo me he acordado que una vez leí una fabula preciosa sobre el porque el amor es ciego.
es un poquito larga pero de verdad que vale la pena leerla.
els veins de davant
he sentit rumors sobre la vostra comunitat ,ja saveu, en la pelu es parla de tot.Jo ja conec a la portera un encant de dona per cert .
bo per si de cas alguns dels rumors són certs ahi us deixo alguns
consells,perquè tingueu una bona convivència i armonia .
Al llarg de la vostra vida, i llevat d'algunes excepcions, haureu de conviure amb veïns de la vostra comunitat. trobades en l'escala, el garatge, l'ascensor, o qualsevol altra dependència comunitària. Cal procurar ser educats amb tots els veïns, encara que algun d'ells no sigui del nostre grat. Tenir un tracte educat amb tots ells facilita, en bona mesura, la convivència. És pel bé de tots. Sigui amable sempre
Obligacions. Quan es viu en comunitat cal respectar les normes i complir certes obligacions, perquè tot funcioni correctament. Si amb alguna norma no estem d'acord, podrem dir-ho en les reunions, però no "fer la guerra" pel nostre compte. Hem de treure les escombraries, netejar la part d'escala que ens toqui amb la regularitat acordada, tancar la porta del portal i del garatge, etc. L'incompliment d'aquestes regles sol ser causa de molts conflictes en les comunitats de veïnes.
Discrepàncies. Són molt freqüents les discrepàncies de parers sobre els més diversos temes en totes les comunitats. Tingui en compte que les comunitats es regeixen per majories que són les que decideixen. Si tot i així, no està d'acord, utilitzi els cursos legals per reclamar, però no trenqui l'harmonia de la comunitat. Respecti als veïns i els seus acords. També respecti la seva intimitat i la de la seva bústia (correspondència). També hem d'evitar, en la mesura del possible, les crítiques als veïns i menys en la seva absència.
Convivència. Per tenir una convivència al més pacífica possible hauríem de procurar: cuidar les instal·lacions comunes (garatge, jardins, piscina ...), cuidar de no molestar si tenim nens o animals de companyia, compte amb els sorolls molestos (sobretot a la nit), compte amb el reg de plantes, sacsejar catifes i altres tasques domèstiques que poden ocasionar petits contratemps, etc. També haurà de ser educat i donar la salutació (bon dia almenys) als veïns i persones que es trobi en les instal·lacions comunitàries (garatge, ascensor, etc.). Per una convivència millor, no s'oblidi de les bones maneres.
1/10/07
RENFE

Delante de las ventanillas de los billetes hay una cola muy larga... Bueno hay colas, muchas colas que se mueven lentamente. Por los altavoces una señorita da informaciones sin parar.La gente habla y habla todo el tiempo, Y así es imposible comprender nada. Además, los españoles siempre gritamos mucho cuando hablamos...
El señor se pone en la cola delante de mi ,Mientras va hacia la ventanilla, mueve su maleta con el pie.
De dentro de de su bolsillo saca un librito que mira muy cautelosamente, una y otra vez.
El señor de delante ya ha llegado a la ventanilla.
yo me adelanto un poco más cerca de él para escucharlo mejor. Pero el señor no dice nada. Sólo mueve la cabeza; la mueve mucho, arriba y abajo, abajo y arriba.
Mira al señor del otro lado del cristal. Muy deprisa y sin coger aire, dice:
—BuenosdíasporfavormegustaunentradaporParís.
El señor de la ventanilla abre mucho los ojos.
—¿Qué dice?
el señor coge aire y lo intenta otra vez.
—BuenosdíasporfavorquierounaentradaparaParís
—Oiga, esto no es un cine —contesto el empleado.
—Perdón, no entiendo.
—Digo que esto no es un cine, que aquí no puede ver películas.
—No entiendo. Perdón.
—Tiene que decir «billete». Las entradas son para el cine y para el teatro.El señor intenta pensar. Intenta coger las palabras con las manos.
—Entiendo. Sí. Perdón... Buenos días...
—Buenas tardes, porque ya he comido...
Aquel hombre enfadado dice algo en su idioma. El empleado le sonríe.
—¿Qué?
—No. Nada... Buenas tardes... Por favor, quiero dos billetes para París.
—Así. Muy bien. ¿De ida y vuelta o sencillo? ¿Fumador o no fumador?
—No entiendo.
Mucha gente cree que los extranjeros son sordos . Muchos piensan que sólo entienden si les gritas. El empleado que vendía los billetes ese día era uno de éstos, Miro al extranjero. Cogió aire, mucho aire. Después cierro los ojos y empiezo a gritar:
—¿DE IDA Y VUELTA O SENCILLO? ¿FUMADOR O NO FUMADOR?
—No entiendo.
—¿QUIERE EL BILLETE DE IDA Y VUELTA O SENCILLOOOO? —gritaba el empleado todavía más fuerte.
—No entiendo.
—Pues yo no puedo hablar más alto.
—No entiendo.
—¡NO PUEDO HABLAR MÁS ALTOOOOOOOOOOOOOO... !
—Tiene que hablar más despacio y no más alto. Este señor es extranjero, no sordo. Oye muy bien —dijo alguien por detrás.
El señor pago con un billete de cien euros , recogió la vuelta y sus dos billetes,
Sonrío y movió la cabeza arriba y abajo y se fue.
Sentada en un banco lo está esperando su mujer.
26/9/07

EL OTOÑO VISTO POR GAUDI
20/9/07
La rambla de las flores

18/9/07
perdon

16/9/07
la familia
12/9/07
amistad

10/9/07
◊ JESUS - DIBUJADO A CARBONCILLO ◊
24/8/07
20/8/07
anuncio
Cuando vino y guardé toda la compra ,pasado un rato le dije:
oye que no me has comprado lo que te he dicho ,esto no es una ballerina , el desconcertado
me dijo que si, que en la funda lo ponía. yo con cara enfadada le dije que no podía ser por que la había dejado encima de la encimera hacia ya mucho rato y no se movía ,que no limpiaba sola que ,lo habían timado.Me miro como si estuviera loca ,se rió y me dijo que a lo mejor le faltaban pilas .
El próximo día le pediré el mayordomo haber si me trae el de la tele.
¿lo habéis visto?