3/11/07

la espera






Avui vull mirar-me en un mirall, en un molt gran, en un que reflecteixi el meu cos sencer.

Vull mirar-me en ell, observar cada part de mi...Avui vull mirar-me en un mirall i veure reflectida un somriure, avui vull que aquest mirall em faci feliç.

Enfront d'ell, puc notar un agradable plaer, puc escoltar unes paraules murmurades, que a penes puc escoltar , és tan baixet.

Avui vull mirar-me al mirall, observar-me, que em parli, notar aquesta sensasio tan agradable, comunicar-me tan sol amb els meus gestos, la meva expressió corporal i tancar els ulls i esperar.

Avui tinc necessitat d'esperar, d'esperar enfront de diversió i tranquilitat.

Avui comparteixo al costat de vosaltres la meva espera i la meva imatge reflectida en un mirall...

El meu mirall...


i tu que veus quan et mires en el mirall?

7 comentaris:

Marta ha dit...

Doncs a mi m'agrada el que veig!!!!. M'agrada el que faig, i com ho faig, encara que lluito cada día per que m'agradi mes, cada día per millorar!!!!.


M'agrada que hagis tornat!!!.

rosa ha dit...

espero que reflexada al mirall hi puguis veure tot allò que et cal...només felicitat envers la teva persona i la teva familia...t'ho mereixes.
que veig quan t'hi veig al mirall? et veig a tu a la Rosa de sempre i amb tu totes les coses bones que m'has donat.

zel ha dit...

Dona, quan he entrat a casa teva, he vist el mirall de casa meva, ai quina gràcia, tu, he tingut com un deja vu, compartim piset, o són cases "adossades"? Doncs res, salut i ja tens una nova lestora!

Striper ha dit...

M'agrada lo que he llegit i m'agrada lo que he vist al mirall.

robelfu ha dit...

grcies a tots per aver passat per aquí i deixar-me aquestes coses tam maques ,sol intento aprendre i amb vosaltres sugur que aprendre moltisim sou mol bons.
rosa jo també et vull un petonàs.

LlunA ha dit...

oh! no he pogut veure la foto del post!

Jo veig una nena esbojarrada i plena de somnis, d´il.lusió, de vida...m´agrada mirar el mirall i somriure i que em torni el somriure!!!

Petonets

Carme Rosanas ha dit...

Jo, en el meu mirall, veig que el temps que va passant, i que també es va notant, ha fet que tingui una expressió més feliç que mai.