7/10/07

tens por?









Alguna vegada has sentit por?
En ocasions, tots ens espantem.
Els trons i llampecs en fan que el cor em bategui més ràpid
no, se t'assecava la boca quan la teva mestra anunciava que et feria una petita prova?, o et traspiren les palmes de les mans quan arriba el teu torn d'esplicar la lliçó davant tota la classe ?i
no senties un nus en l'estómac quan veies a aquella personeta que sempre et molestava? i
por a l'anar-te'n a dormir després de veure una pel·lícula de terror?.
no tens por?
d'equivocar-te
al exit
de patir danys
de no aconseguir parella o por a la soledat
de perdre la parella que tens
d'emmalaltir-te
al fracàs
de perdre el treball
dels accidents
de perdre un ser estimat
a la pobresa
a la mort
al ridícul
jo d'avegades tinc molta por d'algunes d'aquestes coses
es clar, que la por es gratuita.

i tu a que tens por?





12 comentaris:

Crisol ha dit...

Por, nomes de quedar sol en un mon de millions... la resta es banal, no te importancia.

Gracies per la visita, aviat marxarà la tristor quan els problemes fugin...

Montserrat ha dit...

Jo penso que tots tenim por a alguna cosa... jo tinc por al dolor.

rosa ha dit...

jo tinc por a la malaltia al dolor i a perdre a les persones que estimo.
la por és a perdre les coses que enforteixen l'esperit, mai tindré por a perdre les coses materials, mai.
i si el meu estimat se'n va del meu costat ,però no perque mort,tampoc tindré por perque al sabre viu.
i la mort en concret no en fa por perque hi crec amb el més enllà i en la reencarnació, el que veritablement em fa por és el dolor i deixar la meva gent aqui a la terra.
bé no ens posem tristos,
crec amb tu rosa

Jo Mateix ha dit...

També es pot tenir por de tenir por.

Marta ha dit...

La por alimenta la por, des de que ho vaig entendre ja no tinc por de res. Em sentire trista quan em passin coses que no desitjo, em deprimiré i tot serà fosc, pero aixo no em fa por, aixó només em diu que soc humana.

Nosotras mismas ha dit...

Tinc por a perdre a la gent que estimo.

Petons.

mossèn ha dit...

la por ... una sensació molt desagradable ... salut

LlunA ha dit...

La por sempre hi és, es pot sentir...viu amb nosaltres. Però de nosaltres depen el grau d´importancia i protagonisme que tingui a les nostres vides...
Tinc por, però deixo de tenir-ne i penso en tota la vida que tinc, en la que porto o vull portar...

Petonets

Striper ha dit...

Potser a vegades tidriem de tenir po de no tenir por ,una mica ssempre es bona.

rosa ha dit...

Desde aquí, lluny de tu amb cos però ben a prop teu amb el cor, et desitjo tota la força, el caliu, l'ànim,la protecció, el recolzament, les abraçades, el somriure, la meva espatlla...
Anima't bonica.
una petò per tu i la teva tota familia.

Carme Rosanas ha dit...

La por és necessària per a poder sobreviure. La por al dolor és la més gran que tinc. però és com si no hi fos perquè no molesta... mentre no tingui dolor, la por es manté calladeta.

Marta ha dit...

Hola, Que ja no escrius?