20/11/07

perquè sóc dona




L'ltre dia , mentre conversava amb un grup d'amics del meu marit algú va dir que que no s'hagués casat amb una dona que no fos verge. Vaig pensar "comprensible". Potser ell no habia tingut relacions sexuals i estàba esperant a algú igual per passar la vida junts. Llavors li vaig preguntar si el també era verge,pero no era així, ell no era cast.

Llavors això em va fer cabrejar i com crec que ja sóc prou madureta per dir el que, en realitat penso i la seva parella no contestava li vaig dir:

Que mai no em casaria amb algú que em preguntes si sóc verge.

Per què, jo mai li preguntaria això a algú.

Perquè no valoro als altres per l'estat del seu himen o prepuci. Perquè un s'enamora de la persona, no del que porta entre les cames.

D'altra banda…Manaria a la merda a qualsevol, així es tracti del meu marit i tinguem trenta anys de casats, que m'exigeixi tenir relacions. Doncs, algú que t'exigeix que et fiquis al llit amb ell no val la pena.

També, em fotan els homes que parlen de ‘lliurar' la virginitat. Lliurar! No es tracta de cap trofeu ni res per l'estil.


Personalment considero que casar-se verge és alguna cosa així com construir una casa sense plans.

12 comentaris:

Txell ha dit...

Nineta, em trec el barrat davant totes les teves paraules!
L'has clavat!
Un petó!

Striper ha dit...

Uhhh tens tota la rao de veritat ho penso peró dona no t'enfadis.

rosa ha dit...

tens tota la raó, ja no estem a les acaballes del segle XVI, que tampoc hi estic d'acord, però que algú avui en dia pensi així...nena, jo no el voldria pas...

LlunA ha dit...

si és que quines tonteries diu la gent! La virginitat existeix perque sí, perque li hem donat un nom i prou, no crec que sigui res important...com no és important haver-se de casar...el que importa és estimar-se!
petons

Patry ha dit...

Eren altres temps.... jo una vegada li vaig demanar perquè li preocupava amb qui havia estat, mentres que ell havia estat amb un munté... i jo ... bé que no ens podiem comparar i a ell li feia ràbia les meves anteriors relacions, però era qüestió de gelosia.. perquè ens volen "sense tocar".. ara ja no importa... també he de dir que amb ell és diferent i la resta no val... així que finalment va optar per acceptar-me com una persona igual que altra que ha viscut la seva vida igual que ell.

igualtat ja! xD

zel ha dit...

Si senyora, i que els donin pel sac, què coi, és el que diem sempre, quin dret tenen a presuposar que poden triar quin és l'estat ideal de la persona que estimen? I l'estimen? O la compren amb el casament, encara que no amb diners... Ara crec que és això, el casament substitueix la compra real d'una dona, ens ho van vendre...arrrrrggggg, demàpost d'aixo, val? Petons.

rosa ha dit...

ostres zel quina raó. L'home es creu amb el dret de tenir-nos sempre al seu costat, per tot i per coses a vegades inimaginables. Pel fet de casar-te ja tenen el dret de què? de pegar-nos?, de humiliar-nos?, de vexar-nos?, de demostrar que ells són els qui manen? de què quan volen follar ens em de deixar? d'aguantar?
NOOOOOOOOOO
Estic amb tu zel i tu amb mi.

Carme Fortià ha dit...

Una de les millors metàfores reals que he llegit mai: "Personalment considero que casar-se verge és alguna cosa així com construir una casa sense plans."

D'allò més encertat! Felicitats!

Rondaire ha dit...

en molts temes, encara vivim al segle 18 o 19. Tot el meu suport a totes les dones que us sentiu maltractades pels comentaris dels homes !!

Jo Mateix ha dit...

Aquest paio que has descrit m'ha fet pensar amb els tractants de bestiar, sobretot de cavalls, els quals a l'hora de comprar miren la dentadura per saber-ne l'edat. Potser sí que els caldria que aquella vulva que menysvaloren perquè no han pogut desflorar ells tingués una bona dentadura per a la primera ocasió amb ells.

Patry ha dit...

vulva.. follar... quines paraules!!!...

aquests comentaris s'han tornat bojosssss!!!

:)

Anònim ha dit...

aquestes paraulotes no s'han de dir