4/11/07

a la llum de les espelmes







avui li vaig a esplicar a la meva veïna de davant, si la del pis de a sota, el que li porta tan intrigada ultimamente.

et preguntaves quan l'altra nit la meva casa estava a mitja llum si el que intuias era un sopar romantic , doncs si i et vaig dir que ja tu esplicaria, doncs ahi va de moment el com el vaig coneixer.


el vull, des del primer moment que el vaig veure vaig saber que el volia. No arribo a entendre si van ser els seus ulls, la seva boca, el seu cabell. Potser aquesta forma de moure's, o el seu somriure......No ho sé, sol sé que el vull.al vaig conèixer cami de la perruqueria, en un dia gris que agonitzava, després de moltes hores de treball.

Anava amb presses, se li notava en la seva cara. De sobte el seu maletí es va caure a terra, va ensopegar a l'intentar culli'ho, i per un desig diví, va venir a caure de cara contra mi.

Gràcies a tots els àngels del cel per aquest moment, el moment en què va aixecar els seus preciosos ulls blaus (aquests ulls...) i em va mira. Mai oblidare aquest instant màgic.

em va preguntar si em trobava bé i li vaig dir que si gràcies.
continuara.......



3 comentaris:

rosa ha dit...

apa! que si és la meitat de guapo que l'striper( parlem de la foto del post), ja em deixaràs pujar una nit a casa teva,(no per fer un trio)sinó per sopar els tres plegats. Ara que si algú més es vol apuntar...és casa teva jo no voldria pas...si vols ho fem a casa meva.
un petó

Jo Mateix ha dit...

Bé, felicitats per la troballa i pel sopar.

LlunA ha dit...

El principi d´aquesta historia de pel.liculaaaaaaa, vaig a veure la segona part!