6/11/07

a viure que la vida son dos dies














A vegades li donem moltes voltes a les coses i arriba un moment que dels problemes fem una col·lecció.

Si alguna cosa no et va bé és natural no hi ha cap manual d'instruccions.

En aquesta vida ens toca riure i plorar ,això de la vida de color de rosa, poca cosa i com això és el que hi ha ,hem d'aprofitar que el temps corre un barbaritat ,a una velocitat que anomenem edat, i que nassos, el cel pot esperar.

per això jo opto per aprofitar cada moment ,i fer tot allò que em ve de gust gaudir, sentir, compartir,i donar-me tots els gustus que puc , doncs això és el que m'enduc, que aquesta vida sol la podem viure una sola vegada.
així que beu de la vida.

7 comentaris:

rosa ha dit...

Pensar que la vida és un llit ple de roses(malgrat que els nostres si que ho pensen quan s'hi fican al llit amb nosaltres) no és pas veritat és un engany, la vida és: ara estàs a dalt i demà a baix.tens tota la raó no ens adone'm de què la vida és curta fins que no ens passen coses dolentes.
la vida s'ha viure moment a moment gaudin del més mínin detall i sobretot descartar i treure de la teva vida allò que no et produeix goig i et fa mal, és difícil dur a terme aquesta reflexió, però és la millor.I si el teu cercle ha de quedar reduït per poder ser feliç doncs ja saps Rosa a reduir.
un petó.

Striper ha dit...

Veu, respira la vida,salta,corre,estima ,fes sexe,legeix..... viva la vida.

Carme Fortià ha dit...

gaudir de la vida... això és el que ens toca! i la imatge evocadora: un bon moment, sola o acompanyada, un bon vi i una estona de calma per a una mateixa!

Jo Mateix ha dit...

au, vinga, que són dós dies, i la meitat ens la passem dormint.

Estela ha dit...

totalment d´acord i a sobre ens passem la vida esperant el cap de setmana o les vacances o el dia que tal o qual...la qüestió és no gaudir dels moments que en realitat són importants i no ho veiem només pensant en altres moments .què complicats que som!

Patry ha dit...

Queden poques coses que valguin la pena...

mira el meu blog, i voràs un poc d'alegria :) farà merèixer les teves paraules :) te tenc agregat jo també ;)

Marta ha dit...

Doncs tota la raó del mon, jo ja fa molts anys que visc així!!!!.

L'importancia justa a les coses, i a viure que son dos dies i tres "telediaris".