26/11/07

el meu ofici




Sempre he dit que he tingut molta sort de treballar en el que he volgut.

fa vint-i-cinc anys que intento i gairebé sempre ho aconsegueixo, que treballo com perruquera.

Quan una porta tant de temps exercint, arriba a conèixer a les seves clientes tant com cada remolí dels seus caps.

El canvi d'imatge és un procés molt meditat.Es te de parlar en la persona a per veure com són els seus remolins, que passa amb els seus angles, com és la seva vida quotidiana, llavors a partir d'aquí intento treballar.

Quan les clientes vénen a la meva perruqueria entre talls de cabells, rentats i pentinats, tambe vénen les xafarderies, rialles i moltes ,moltes vegades les combersaciones intimes, que és quan realment em converteixo en la seva amiga ,confident i avegades complice.

Moltes de les meves clientes es s'assenten i comparteixen amb mi, coses molt intimes, s'obren i necessiten que les escolti.

Realment es necessita molta psicologia i saber com tractar a cadascuna ,doncs totes són úniques i diferents.

Les perruqueres som eternes aprenentes sempre tenim alguna cosa que aprendre.

M'encanta el meu ofici i si alguna vegada em necessites

aqui estic

5 comentaris:

rosa ha dit...

i qui et va fer de "conillet" quan et vas examinar? te'n recordes?
Una amiga molt amiga ha de ser quan es deixa fer de tot (al cabell) es clar.
I quan anava a tres torres a depilar-me i a arreglar-me els cabells?
i la inaguració de la teva perruqueria?
I la Montse i l'Alícia...
Tiempos aquellos que la vida nos daba...Temps era temps...

Carme Fortià ha dit...

Tot s'ha de dir que mai no he estat de perrquera fixa. Potser és perquè sempre he viscut ara aquí ara allà i jo i els meus cabells no ens cuidem massa mutuament... La setmana passada, vaig anar a la perruqueria del poble, estrenada de fa tres mesos, i l'ambient càlid, les rialles de la Mari i la seva manera de fer, és el que em fan veure, que probablement la visiti més sovint (alegries pels meus cabells i pel meu somiador!).

Realment, les que en sabeu, sou molt més que perruqueres!

Jo Mateixa ha dit...

Sempre he pensat que les perruqueres han de tenir una paciència impressionant, doncs les marujes que hi van (m'hi incloc), de vegades els hi fotem el cap com un timbal i elles venga, allà aguantant.

Això si, teniu mans de santes!!!!, m'encanta quant em renten el cabell, ohhhhhh, em quedo fregida del gustet que em dona i es que em pirra que em toquin els cabells :-P

Petons!!!!

-- ha dit...

jo a la meva perruquera li dec un món!

avui li duré pastissets perquè me va fer un recollit increible pel meu casament

preciós!!!

salutacions i gràcies!

Carme Rosanas ha dit...

Doncs potser si que necessitaré dels teus serveis... Si estàs prop de tres torres encara... què millor per a una psicòloga descansar-se el coco amb una psicòloga-perruquera?

Potser amb una relació blocaire prèvia arribaria a entendre'm amb alguna perruquera.. i és que jo amb això de l'estètica sóc una mica feta i deixada estar. No m'agrada complicar-me la vida i sovint em proposen coses i coses amb la seva millor intenció, però amb una tossuda com jo...

Vaja! ja veig que no em volràs com a clienta! No em faig bona propaganda.

Un petó.

Carme