7/11/07

passió









molts de nosaltres somiem amb formar una parella estable.Però una vegada aconseguit l'objectiu les parelles cauen en la trampa de la rutina i es comencen a donar compte que l'amor i la passió es desgasten.

jo crec que la passió és com una foguera al mig del bosc,que cal anar ficant socs perquè el vent o el pas del temps no acabin apagant el foc. De vegades es molt difícil de mantenir la passió amb el ritme de vida que portem. A qui no li ha desitjat saltar-se un dia de treball per quedar-se amb la parella... jo crec que cal buscar temps sota de les pedres per poder fer que la relacio sigui ven forta i no esperar que sigui sempre l'altre el que aporti els detalls.

La veritat és que cada vegada son més les parelles que duren ben poc, es posen nervisos davant la primera complicació i es que aconseguir perdurar al llarg dels anys i mantenir viva la passió no

es senzill.


9 comentaris:

rosa ha dit...

jo em considero una priviliejada,doncs a 7 anys d'estar junts encara sento papallones a l'estòmec quan anem al llit plegats.Suposo que quan el vaig conèixer em vaig enamorar i després va arribar l'amor.Amb aquesta formula mai arriba la rutina.
Em té el cor robat.

-- ha dit...

estic molt d'acord amb na rosa, no puc dir res més.... ara tenim casament.. d'aqui 3 setmanes :)

Anònim ha dit...

las pasion siempre estara presente mientras la relacion con tu pareja no dure mas de 2 años.

mossèn ha dit...

serà pq no porten ... piles duracell !!! ... salut

Marta ha dit...

Doncs no puc entendre la meva vida sense passió!!!.

Pero es cert, que s'ha de buscar la manera perque mai s'acabi.

Striper ha dit...

UYYYY es força dificil i s'ha de aconseguir amb esforç,

Boira ha dit...

Si, es molt difícil! Sobretot si només aporta una part.

LlunA ha dit...

Tota la raó...cal entendre la persona, la nostra parella...cal ser pacient i de vegades aguantar...cal cuidar el foc perque no arribi mai a apagar-se del tot. L´amor de veritat es pot trobar, cal mimar-lo, cuidar-lo.
Que bonic estimar i sentir-se estimat!
Petonets

Carme Rosanas ha dit...

Au, vinga va! que us porto molt avantatge a tots. Vam començar molt, molt, joves, als 18 anys ja vivíem junts i en portem ja 37. No sabria dir-vos si la passió és manté, però l'amor sí que dura. S'ha de cuidar, però també ens hem d'escoltar molt per resoldre tot allò que vagi passant. Que... en passen de coses en 37 anys!