A vegades els meus peus porten polseres .
Son prims i ossuts. Ni massa grans ni massa petits.
Convenientment cuidats . Ungles perfectas i permanentment pintades amb un tènue to porcellana, tant a l'hivern com a l'estiu.
M'encanta anar descalça, gairebé sempre descalça. Quan no és possible o quan el temps ho impedeix, sabates de tots els colors, talons impossibles.
El meu únic vici reconegut, es enfonsar-me en la sorra humida en les nits d'estiu.
M'agrada tenir els peus a la terra i trepitjar ven fort.
i tu com trepitges?
11 comentaris:
M'hi fixo molt en els peus de la gent, potser pq els hi tinc molta mania als meus i sempre han estat la meva fixació, o potser pq la seva cura i ornamentació reflexa la identitat de les persones.
M'Agrada tocar de peus a terra. Però el contacte amb la sorra em fa repelús!!!!
Trapitxo de manera semblant a tu pero de tan en tant, m'encanta arar de puntetes.!
jo també m'hi fixo en els peus de la gent hi diu molt de les persones. a vegades veus dones molt ben arreglades que porten uns peus que fan fàstic. peus bruts, talons plens de pells seques, ungles que poden ratllar el parquet...
jo m'hi fixo dençà que el meu marit s'hi fixa. Els meus peus el van encandilar...peus suaus,nets(malgrat portar sandalies a l'estiu), ungles arreglades i sobretot uns peus petitons...
Jo també hi toco de peus a terra, i m'encanta trepitjar les fulles seques a la tardó, cosa que mai he fet descalça..ja m'agradaria..
M'agrada anar descalça. M'agrada la sorra humida, m'agrada l'herba fresca dels prats i m'agrada fins i tot la terra en contacte amb els peus.
I crec que trepitjo fluix, per bé i per mal i a vegade s també de puntetes.
A mi m'encanten les sabates!Reconec que uns talons impossibles...a descalçar-se sempre si és a temps!
Hola passejava.... i.. m´has fet questionar com trepitjo...., decidida...., pero quines bones vibracions això que ens expliques... enfonsarte en la sorra per tindre contacte amb la terra... m´ha agradat.... ho he fet molts cops... pero sense aquesta conciéncia... vull enfonsar-los..!!!jeje
Tornaré... petons.
Trepitjo fort, i també vaig descalça sempre que puc, i m'agrada remenar-me els peus, m'arrano les ungles, em passo la llima, em netejo obssessivament els peus...i no són res de l'altre món, però....
jo em fixo i m'agraden arregladets pero no gaire cridaners.
Quines ganes que m'has fet agafar de caminar per la platja!! Buf!!
S´ha de trepitjar amb ganas, decidits de trepitjar, amb força, amb vida!!!
I si podem passejar descalços per la platja...aysss quin moment més maco!
Petonets
Jo trpitjo sempre fort i amb decisio. Casi sempre vaig descalç, tant hivern com estiu, ja estic acostumat i les meves plantes ja en recuperant les propietats que tots tenim i que perdem en la costum de anar calçats. Només ets en el mon si vas descalç, si vas calçat ets al demunt del mon, les sabates son uns bons aillants, i en aquest aïllament els peus es debiliten i perden les seves propietats naturals. Si aneu descalços els peus fan la seva funciò de manera natural, es fan forts i no agafan malalties. A l´hivern no trobeu el terra fret i al estiu calent, pels peus regulem la temperetura del cos i contrariament al que es pensa no ens enconstipem, desapareixen el cansament de cames i formiguex, els mals d´esquena i els propis del peus.
S´embruten, si, però les plantes dels peus estan perfectament diseyades i adaptades per aquest fet.
Per això trepitjo fort i amb decisiò, caminar descalç m´allibera i en fa pendre la vida em energia, positivisme i molta empenta.
Publica un comentari a l'entrada