Que entenc la teva soledat i tristesa en aquests moments i
el buit que deixa la persona estimada .
Però jo sol et demano...
que el teu cor continuï bategant,per
que et queden moltes coses per fer.
Que les teves cames encara han de fer un gran recorregut.
Que el teu pit ha de continuar compartint el mateix aire.
Que al final de cada nit sempre hi ha un nou dia.
Q ue et necessitem.
Vull que t'anadonis que tots volem continuar bategant amb tu.
Que mai no estaras sola.
Que t'estimem i sempre velarem per tu.
9 comentaris:
Quan se'n va algú tan proper, sembla que tot s'hagi d'acabar.
Has de donar tot el suport a la teva mare, durant aquell llarg procés de dol. Ja veuràs com d'aquí poc tornarà a somriure.
La tristesa i l'auto aillament, donaran pas a l'acceptació serena d'aquesta absència.
Molts ànims!
jo també vull compartir aquest "mama et vull dir", perque conec a la teva mama i en certa manera a omplert un tros de la meva vida.
precios ... salut
Hermosas y animosas palabras de consuelo.
Un saludo de Pepita, desde
"El Blog de Josefa"
He escrit quatre comentaris diferents abans de donar a publicar i segueixo pensant que no escric el que realment vull escriure.
La meva avia va morir el 3 de març i el meu avi la va seguir allà on fos el 22 d'abril...no podien estar l'un sense l'altre i això que es mataven a crits.
Cuida de la mare i no deixis que s'enfonsi, una abraçada forta per totes dues.
potser no li he dit amb les mateixes paraules que tu, però ha estat com si les nombrés una rera l'altre, per a ella, per a algú que s'ha quedat "buida" sense aquella persona que estimava i cuidava... Aquest ha estat el cas de la meva mare, i llegir aquestes paraules, com m'hagués agradat poder-les articular com ho has fet tu ara, poder-li dir tot això! A la meva manera, ho vaig fer, i ho faig cada dia, sent-hi present.
I aixeca el cap, i la veig, i somric. Tot i que aquella mirada buida i trista arribarà les nits de soledat, viu i segueix endavant, dia a dia, potser amb noves il·lusions. Espero!
I espero que et passi el mateix, que d'aquí poc la puguis tornar a veure igual!
Boniques i sinceres paraules per a la teva mare...és molt dur haver de tornar a caminar tota sola...fer de nou el camí...però hem de continuar..
Quant algu marxa sempre queda algu trist, encara que le estigui recordant amb un somriure.
Que boniques paraules per una mare!!!.
Publica un comentari a l'entrada