a la llum de les espelmes 2ª part

No em va donar temps a preguntar el seu nom, vaig pensar que mai el tornaria a veure, però no, afortunadament no va ser així.
L'endemà em baig aixecar disposada a trebalar com cada dia, i decididament em vaig dirigir a la perruqueria , i cual no seriosa la meva sorpresa a l'arribar a la cantonada i trobar-me de front amb el home dels meus somnis.

-l'oreal- vaig poder observar en la solapa del seu uniforme.
-hola
-Perdoni senyor, el conec?, em resulta familiar.
Gustosament em va explicar que va ser la persona amb la qual vaig ensopegar el dia anterior em va dir que sentia molt haver estat tan descortès, però que en aquells moments tènia moltíssima pressa. Li vaig respondre que no es preocupés, que estava perdonat a condició que acceptés prendre un cafè a la sortida del seu treball.
Ell desconcertat per la meva oferta, va somriure, (alguna cosa almenys em va donar esperances), va respondre que acabava allo de les 19 hores, Finalment ven quedar a les 19:30 en la cafeteria del centre molt pròxima a casa meva.

Va ser una vetllada molt agradable, ell em va explicar que les presses del dia anterior havien sigut per culpa del maleït treball. Mentre jo m'enamorava minut a minut d'ell, i sense saber com aquell amor, nava convertint-se en obsessió.
A l'acabar el cafè es va oferir a acompanyar-me a casa meva, intentant descobrir així on vivia, però llo em vaig excusar argumentant que havia oblidat certs papers del banc a la perruqueria.
Com bon cavaller, en va convidar , negant-se a acceptar que yo contribuís veient que feia gest de treure diners de la meva bossa.
Ens vem despedir i vem continuar veient moltes vegades i com vas poder comprovar l'altre dia era la primera vegada que vènia a casa.

Potser el destí que tan amablement ens havia creuat , em va tornar el favor amb la presència d'aquest home tan maravillos a casa.
No va ser cosa fàcil, però al final vaig sortir victoriósa, i amb tota la delicadesa del món, tractant
que fora la vetllada mes romantica del món. Res podia sortir malament.

Quan va arribar el Francesc a casa, jo l'estava esperant, havia preparat una exquisitada de sopar, a la llum de les espelmes.
Sopar ,van sopar molt poc perquè quan vaig voler reaccionar jo estava estirada davant seu, despullada.

El seu cos irradiava bellesa, el seu lent respirar, que feia que jo em sentís la mujer mes afortunada del mon.......Estic enamorada , el vull ....
fi

a ,he fet reformes en la pelu si voleu esteu comvidats a la inaguracio el disabte.
i si , el francesc i sera, veïna del pis de sota .