27/11/07

Enyorança







Juguem al escondite?

O millor al pilla pilla?

Somiem sent policies i lladres?

Ens maquillem imaginant que som dones grans?

Juguem a les perruqueres, a les models o als professors?

Dóna'm la teva mà i tanca els ulls. Deixa que la teva ment viatgi a la seva infantesa. Deixa que s'embriagui ambles olors d'abans . Allibera la teva ànima infantil de la seva presó adulta.Oblida't dels teus deures per un instant. Oblida't de les teves preocupacions. Treu l'estrès de la teva vida. Corre, salta, crida... Vola! Vola a un món de Fantasia, a un món ple de colors.Torna a mirar a aquesta/nena/o nen que vas ser un dia i demana-li que es quedi amb tu per sempre.Torna a amagar-te mentre jugues. Torna a repetir allò d'"un, dos, tres, pica paret", torna a riure fins que et faci mal la panxa. Torna a viure cada segon com quan eres petit.


Però ara... jugues amb mi?

9 comentaris:

Txell ha dit...

Com m'agradaria, encara que fos només per un instant, tornar a la meva infantesa! Retrobar a vells amics, tornar a sumar aventures i poder somriure com només ho saben fer els nens...

Rondaire ha dit...

Jo enyoro jugar al cavall fort !!

rosa ha dit...

a mi m'agradaria de vegades tornar a aquells anys d'infantes en que no tens por a res i tot és tan simple i alhora complicat, però tens al costat als pares i a les germanes i tot rutlla i tot està bé.
i veure als meus avis i la meva iaia Maria

mossèn ha dit...

això em recorda que ... http://webfacil.tinet.org/edutor

LlunA ha dit...

Quins moments aquells...tot era més senzill, més dolç...pot ser millor...Però ha de passar el temps, hem de creixer, hem de seguir el camí de la vida...
petons

SHADOW ha dit...

Jo que visc envoltada de mainada, t'encomanen una alegria i una espurna de vida que és al·lucinant! Jo també voldria deixar-me portar anys enrera, els jocs, els amics, les confidències, aquelles coses que ho feien tot tan apassionant. Però el temps passa i ens fem grans, amb lo bo i dolent que això comporta. Hem de seguir aprenent, hem de seguir lluitant.
Una abraçada

Marta ha dit...

M'encanta, m'encantaria passar uns dies amb les meves dues nebodes, que son dos sols, dues llunes, dues estels, dues flors preciosas, i jugar, i jugar, i jugar, i disfrutar amb elles.
M'encantaria que vinguessin, encara que només fos un dia, a casa i que es quedessin a dormir, i així veure una peli de dibuixos o de Nadals, i juguessim a les nines en el llit, les tres juntetes, i escoltar les seves conversas plenes de fantasies. I després explicar un "cuento" en el que elles anessin participant.

Tinc dues nebodes que son dos TRESORS, la Natàlia i la Clàudia.

Boira ha dit...

Oh! Quines ganes de jugar! Vaig a emprenyar les meves gosses a veure si volen jugar amb mi! :)

Carme Rosanas ha dit...

Ei! Jo també enyoro jugar a cavall fort i a saltar marges! I després resulta que jugava també a nines, la versatilitat dels sinfats, ja la voldria ara!