18/11/07

i a tu com t'agrada ballar?





Crec, amb temor, perquè és una pena, que la meva generació va ser l'última a ballar lents.

El secret del lent era aprofitar-ho al màxim o intentar-ho almenys...

t'enrecodes d' alguna nit romàntica en la que vas ballar un lent?

Uf.... la meva memòria retrocedeix bastants anys darrere, a aquelles cançons tan llargues que et donava temps per decidir si li donaves o no el petó.

ballar lent amb el noi que t'agrada, estar abraçats cada vegada més a prop, mirar-se després , durant mitja hora i besar-se...

En fi, és cursi i ho sé, però no em digueu que no estava boníssim quan se't donava.

També ballar sol, pot ser màgic.

Pot transformar la tristesa en alegria.

Ballar és molt divertit.

Si et fa por ballar per no tenir bon ritme o no tens suficient temps, fes com jo, pots ballar pel teu compte: posat música i balla pels diversos llocs de la casa.

També pot "moure's fins al cansament" o donar voltes per la casa.

Puja el volum a la música i mou les cames ja veuras com després que comencis a ballar, és probable que ja no vulguis aturar-te.

Intenta-ho! I si ja t'agrada, disfruta, ballar és una de tantes maneres bones i sanes de canalitzar l'energia, relaxar-te, distreure't i divertir-te...


Que, fem un ball?

6 comentaris:

rosa ha dit...

noia que matinera, ja has pujar el to de la música? els dilluns les veïnes del teu bloc deuen passar-s'ho d'allò més bé, fins hi tot jo quan obro les finestres de casa meva(et tinc al davant) sento la música.
si m'en recordo de les lentes que posaven a les 20.15h al Sunset i jo havia de tornar a casa a les 21h. no em donava temps de res, ni tan sols de pendre mides.

Rondaire ha dit...

Fem un ball !! Quina música tries ??

Striper ha dit...

Ui el meu primer lent recordo que va ser amb "cerezo rosa" i si era tot un joc veure lo junts que es podia arrivar a estar,i quant la noia posava el cap a la teva espatlla ja casi havias triunfat.

Striper ha dit...

Per cert has canviat la foto de presentacio, aquesta m'agradaria olorar la flor.

Anònim ha dit...

Estic apuntada a un curs de ball. La generació de progres de la meva època, portàvem molt malament això de ballar, però mira mai no és tard.

estripanits ha dit...

Ben arrapats, nena, ben arrapats!