Sempre ens quedarà la flor seca que es resisteix a marcir, l'ocell que no s'allunya d'aquest arbre que va transitar durant anys, els records d'una vida que no tens, la nena que va comprar cada diumenge una llaminadura a la botiga de la cantonada, el xiuxiueig del vent, el silenci a altes hores del mati en un dia de treball, el suroll de les portes de casa meva, la imaginació que ningú em podrà robar, el gat que tots els matins demana el seu menjar, els fanals reflectides en el port que visito, la gent que mira sorpresa, els altells dels edificis, les mil i una tendes on malgastar, el somriure dels meus cercles pròxims, el nom escrit en la tomba de qualsevol persona, les mirades fisgonas dels meus veïns, les paraules que broten dels meus dits, el sol que sufoca, les lagrimas d'un dia gris, els talons de vertigen de totes aquestes sabates, les moltes cançons d'autors desconeguts que taral·lejar, les llavors d 'arbres que se't queden enganxats en el pèl, els restaurants vegetarians, la roba de carnavals, la fantasia desmesurada, les roses enganxades amb xinxetes en la paret, la il·lusió, les professores que et manen repetir el mateix treball cinc vegades, el fred d'una nit de novembre, els vells que et demanen ser el seu model per 2 euros, el passar-se dues hores parlant amb qualsevol per telèfon, el soroll d'una ampolla tirada al va buidar, les estrelles en un cel estrellat, un helicòpter que passeja als seus turistes...
aquells focs
Fa 2 dies
9 comentaris:
I... sempre ens quedarà París. (Casablanca)
I la solitud desitjada.
I els arbres que es revifen amb la pluja.
I un dia gris, com avui, passejant vora el mar ...
I la esperança, aquesta cal no perder-la.
Smpre ens quedarà i sempre ens queda...
Un petonet
siempre nos quedará un aliento para seguir adelante, petonets
les frases subratllades en llibres vells
tens raó, sempre ens quedarà alguna cosa bona, alguna cosa que valgui la pena recordar... ja saps com m'agraden els teus posts, bonica
Publica un comentari a l'entrada