12/11/08

senzillesa





La infantesa …
una de les etapes de menor preocupació i no dic d'absoluta despreocupació …

és mentida això que els nens són criatures completament feliços, lliures de preocupacions …

el que si és cert és que veuen la vida amb major innocència.

Els jocs són el millor d'aquesta etapa, recordo que el meu major plaer era passar-me hores i hores jugant amb les mevas ninas, era molt difícil que algú m'apartés de l'esmentada activitat, la resta del món deixava d'existir per a mi …

o anar al parc a jugar també era d'allò més divertit …

definitivament en la infantesa la nostra capacitat de gaudir de les coses senzilles és enorme …


però això no vol dir que al créixer es perdi la manera de gaudir d'allò més simple(almenys en el meu cas).

Em sento molt afortunada de no haver perdut la meva capacitat de gaudir amb la senzillesa, m'encanta contemplar l'oceà, un parc de frondosos arbres, el carrer, el transitar de les persones.

15 comentaris:

mi despertar ha dit...

Gracias por seguirme,y aunque no entiendo mucho lo que escribes me deleito entre letras e imágenes del sentir de una mujer

novesflors ha dit...

Jo vaig tenir la sort que en la meua infantesa encara vaig poder jugar al carrer. Ara i en una ciutat seria impensable.

Carme ha dit...

M'identifico amb totes dues, jo juagava a nines i també al carrer. Les dues coses eren fantàstiques.

Doe ha dit...

Jugar a futbol al carrer... Records!
Són coses que als pobles encara es poden fer. Aquí a Tarragona he vist que no, que més val no arriscar la vida jugant a pilota al mig del carrer...
Són nens diferents els de poble i els de ciutat, i també seran adults diferents. És així.

Doe ha dit...

Jugar a futbol al carrer... Records!
Són coses que als pobles encara es poden fer. Aquí a Tarragona he vist que no, que més val no arriscar la vida jugant a pilota al mig del carrer...
Són nens diferents els de poble i els de ciutat, i també seran adults diferents. És així.

Eli ha dit...

Amb això coincidim!!!
Jo sempre ho dic... Valora les coses senzilles, valora les petites coses, perque un dia, miraras enrera i sabràs que eren grans coses!!!

Gaudim de tot això!!!

:-D

Striper ha dit...

Jo moltes vegades soc un nen, es important no pendre la capacitat de ser una mica nen.

Carme Fortià ha dit...

A vegades intento recuperar aquella inocència, aquell somriure infantil, la mirada encisada pels detalls més insignificants. És realment el que val la pena!!

Jo construïa cases de nines amb les quatre fulloles que llençaven a cal fuster... Ja pots ben comptar que tot era la imaginació!

- assumpta - ha dit...

Tinc uns records plens de felicitat en la meva infantesa ! Vivia a bcn, però tot just s'acabava el curs venia cap a la Figuerosa/Tàrrega i el món encara que era més petit s'obria infinitament ... era enorme! Aquests records m'han ajudat a mantenir viva "la nena que hi ha dins meu" i això, alhora m'ajuda a tirar endavant en els demés aspectes de la vida. Un petonet !!!

Patry/Icia ha dit...

jo jugava a tot allò que no era de nines..... però tenia igual de despreocupació que qualsevol nina o nin :) vull tornaaaaaaaaaaaaar!!

Joana ha dit...

Jugar i jugar.Me'n feia un tip.
Ara els nens han perdut aquesta capacitat del joc, d'improvisar i de ser creatius. És una llàstima.
I jugar al carrer! No té preu!
Bon cap de setmana R

MentesSueltas ha dit...

Un gusto pasar por tu espacio y leerte, haciendo un esfuerzo para entender.
Prometo volver.

Te abrazo
MentesSueltas

Marta ha dit...

Rosa
he past per aqui, et deixo mils de petonets.

LlunA ha dit...

Estic ben d´acord amb tu. Encara que els nens siguin nens i no hagin de pagar la hipoteca, és ben cert que tenen certes preocupacions. Però tenen aquesta encantadora inocencia i saber gaudir de tot en qualsevol moment. I jo també sòc d´aquestes persones que no volen perdre això tant senzill...
Un petonet

Anònim ha dit...

酒店經紀 酒店打工 酒店工作 酒店上班