17/11/08

Perquè?




M'agrades mes quan somrius.

Em pregunto perquè no somrius mes.

Em pregunto perquè no somriem mes.

Em pregunto també, perquè dediquem part de la nostra vida a realitzar coses que no desitgem.

Em pregunto perquè no som feliços.

Em pregunto perquè la humanitat resol els seus problemes a osties.

Em pregunto perquè passo tant de temps davant de la pantalla.

Em pregunto perquè ens matem uns a altres.

Em pregunto perquè no deixem que la vida flueixi, i segueixi el seu curs natural.

Em pregunto perquè discriminem, perquè rebutjem, perquè impedim…

Em pregunto perquè no obro el meu cor, i em deixo estimar.

Em pregunto perquè és tan difícil viure en pau.

Em pregunto perquè no mirem mes sovint al sol, a les flors, als nens, als ocells….

Em pregunto perquè som tan diferents sent tan iguals, o som tan iguals sent tan diferents.

Em pregunto perquè és tan difícil entendre'ns.

Em pregunto perquè pregunto tants perquè's.

Em pregunto tantes coses, i no tinc resposta per a cap.

Però noto com ja no necessito saber les respostes.

Suposo doncs, sense arribar a creurau; que tot es resoldrà al seu degut temps.

Temps al temps amics, i no mes perquè's.

15 comentaris:

Carme ha dit...

Tens raó estem massa acostumats a preguntar per què? I sovint no cal, em sembla més impn totortant el moment i e cas el "com" vivim i fem les coses que no pas el per què? Tot es resldrà, sobretot si encertem el com o l'anem trobant de mica en mica.

novesflors ha dit...

Jo em pregunte gairebé (no totes) les mateixes coses que tu... Què hi farem?

Striper ha dit...

A tot aixo amiga meva potser la rswposta es troba al vent.

Marta ha dit...

Rosa
si tinguesim nomes la mitad de las respostas, ja seriam massa sabis.
Moltes vegades no cal fer-se tantas ¿? ni esperar que tot tingui un per que.
Jo ara em comformo amb el dia a dia, ja en tinc prou.

mils de petons, per tu.

- assumpta - ha dit...

Perquè serà que m'hi sento tant ben reflectida ?
També t'ho dic ... potser malament el dia que no ens calgui preguntar-nos el perque de totes les coses ...
Millor així i que el mateix fluir de la vida ens doni les respostes i també noves preguntes.
Un petonet.

Eli ha dit...

Bona reflexió.. "No més perquès"!!!!
I tant fàcil sona dir-ho, perquè no serà fàcil fer-ho!!!???

;-D

Núr ha dit...

A mi també m'agrada quan somrius.
I no somric més, perquè les hores que no somric les dedico a dormir, tot i que de vegades, fins i tot dormint, somric!
Prò sí que tens raó quan dius que tots no somriem prou, prò no sé dir-te'n el per què!
Fem coses que no desitgem perquè ens pensem que ens faran feliços quan ben endins sabem que no serà així..., prò no tenim el valor per aturar-ho.
No som feliços perquè no sabem valorar el que tenim.
Les hòsties només funcionen quan ets el més fort; són la manera més fàcil de resoldre un problema si ets el més fort.
De vegades també m'ho pregunto... Llavors m'aixeco i em poso la bata i m'hi puc estar encara una estona més! Aquí darrere hi ha gent molt maca!
Perquè no tenim cap mena de respecte cap a la vida de les altres persones.
Perquè estem cecs i som imbècils.
Per ignorància.
Per por (?).
Perquè n'hi ha que haurien d'acceptar coses que si estan en guerra es poden passar pel folre dels ous.
Perquè creiem que ja els tenim massa vistos.
Depèn de la capacitat de comprensió i d'empatia que tinguem envers els altres.
Perquè no volem escoltar.
Perquè tens dubtes.
Les he intentat respondre, tot i que tinc els mateixos dubtes que tu.

I sí, el temps posa les coses al seu lloc. Tot i que hi ha coses que no arribarem a veure quin lloc els pertany! ;)

Té la mà Maria - Reus ha dit...

Jo escriuré ton nom en la neu blanca;
el vent bufarà,
la neu se fondrà.
No busquis ton nom en la neu més blanca,
ton nom no hi serà.

Jo escriuré ton nom en la humida arena;
l'onada vindrà,
s'hi rebolcarà.
No busquis ton nom en la humida arena,
ton nom no hi serà.

Jo escriuré ton nom en la roca dura;
el mont cruixirà,
la roca caurà.
No busquis ton nom en la roca dura,
ton nom no hi serà.

Jo escriuré ton nom en les cançons meves,
el temps passarà,
se les endurà.
Que una en quedi sols, de les cançons meves,
ton nom quedarà.

zel ha dit...

Jo em pregunto, de vegades, perquè encara ens queden somriures....

òscar ha dit...

els perquès que et treuen el somriure fan que les preguntes es converteixin en angoixes. i, a mi, aquesta transformació no m'agrada.

José Luis/Josep Lluís ha dit...

Amb les respostes, la vida hauria perdut una mica del seu encant. Millor que no hi hagi els resultats a la darrera página...

Petonet.

mossèn ha dit...

contestant-vos a la segona pregunta ... us he de confessar que si no ho faig és per temor a que em caigui la dentadura !!! ... salut

LlunA ha dit...

Hi ha tants perquès a la vida que no ho seríen si ens dediquem a viure i a fer en contes de pensar en ells...
A viure, llavors, a sentir, a somiar!!! I si ens preguntem, que poguem actuar!!!

Un petonet

Laura ha dit...

En alguns casos, potser més dels que ens pensem, tot aniria millor amb el que dius només començant la llista... sent més capaços de somriure.

Anònim ha dit...

酒店經紀 酒店打工 酒店工作 酒店上班