17/11/08

Perquè?




M'agrades mes quan somrius.

Em pregunto perquè no somrius mes.

Em pregunto perquè no somriem mes.

Em pregunto també, perquè dediquem part de la nostra vida a realitzar coses que no desitgem.

Em pregunto perquè no som feliços.

Em pregunto perquè la humanitat resol els seus problemes a osties.

Em pregunto perquè passo tant de temps davant de la pantalla.

Em pregunto perquè ens matem uns a altres.

Em pregunto perquè no deixem que la vida flueixi, i segueixi el seu curs natural.

Em pregunto perquè discriminem, perquè rebutjem, perquè impedim…

Em pregunto perquè no obro el meu cor, i em deixo estimar.

Em pregunto perquè és tan difícil viure en pau.

Em pregunto perquè no mirem mes sovint al sol, a les flors, als nens, als ocells….

Em pregunto perquè som tan diferents sent tan iguals, o som tan iguals sent tan diferents.

Em pregunto perquè és tan difícil entendre'ns.

Em pregunto perquè pregunto tants perquè's.

Em pregunto tantes coses, i no tinc resposta per a cap.

Però noto com ja no necessito saber les respostes.

Suposo doncs, sense arribar a creurau; que tot es resoldrà al seu degut temps.

Temps al temps amics, i no mes perquè's.

15 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Tens raó estem massa acostumats a preguntar per què? I sovint no cal, em sembla més impn totortant el moment i e cas el "com" vivim i fem les coses que no pas el per què? Tot es resldrà, sobretot si encertem el com o l'anem trobant de mica en mica.

Anònim ha dit...

Jo em pregunte gairebé (no totes) les mateixes coses que tu... Què hi farem?

Striper ha dit...

A tot aixo amiga meva potser la rswposta es troba al vent.

Marta ha dit...

Rosa
si tinguesim nomes la mitad de las respostas, ja seriam massa sabis.
Moltes vegades no cal fer-se tantas ¿? ni esperar que tot tingui un per que.
Jo ara em comformo amb el dia a dia, ja en tinc prou.

mils de petons, per tu.

assumpta ha dit...

Perquè serà que m'hi sento tant ben reflectida ?
També t'ho dic ... potser malament el dia que no ens calgui preguntar-nos el perque de totes les coses ...
Millor així i que el mateix fluir de la vida ens doni les respostes i també noves preguntes.
Un petonet.

Eli ha dit...

Bona reflexió.. "No més perquès"!!!!
I tant fàcil sona dir-ho, perquè no serà fàcil fer-ho!!!???

;-D

Núr ha dit...

A mi també m'agrada quan somrius.
I no somric més, perquè les hores que no somric les dedico a dormir, tot i que de vegades, fins i tot dormint, somric!
Prò sí que tens raó quan dius que tots no somriem prou, prò no sé dir-te'n el per què!
Fem coses que no desitgem perquè ens pensem que ens faran feliços quan ben endins sabem que no serà així..., prò no tenim el valor per aturar-ho.
No som feliços perquè no sabem valorar el que tenim.
Les hòsties només funcionen quan ets el més fort; són la manera més fàcil de resoldre un problema si ets el més fort.
De vegades també m'ho pregunto... Llavors m'aixeco i em poso la bata i m'hi puc estar encara una estona més! Aquí darrere hi ha gent molt maca!
Perquè no tenim cap mena de respecte cap a la vida de les altres persones.
Perquè estem cecs i som imbècils.
Per ignorància.
Per por (?).
Perquè n'hi ha que haurien d'acceptar coses que si estan en guerra es poden passar pel folre dels ous.
Perquè creiem que ja els tenim massa vistos.
Depèn de la capacitat de comprensió i d'empatia que tinguem envers els altres.
Perquè no volem escoltar.
Perquè tens dubtes.
Les he intentat respondre, tot i que tinc els mateixos dubtes que tu.

I sí, el temps posa les coses al seu lloc. Tot i que hi ha coses que no arribarem a veure quin lloc els pertany! ;)

Jobove - Reus ha dit...

Jo escriuré ton nom en la neu blanca;
el vent bufarà,
la neu se fondrà.
No busquis ton nom en la neu més blanca,
ton nom no hi serà.

Jo escriuré ton nom en la humida arena;
l'onada vindrà,
s'hi rebolcarà.
No busquis ton nom en la humida arena,
ton nom no hi serà.

Jo escriuré ton nom en la roca dura;
el mont cruixirà,
la roca caurà.
No busquis ton nom en la roca dura,
ton nom no hi serà.

Jo escriuré ton nom en les cançons meves,
el temps passarà,
se les endurà.
Que una en quedi sols, de les cançons meves,
ton nom quedarà.

zel ha dit...

Jo em pregunto, de vegades, perquè encara ens queden somriures....

òscar ha dit...

els perquès que et treuen el somriure fan que les preguntes es converteixin en angoixes. i, a mi, aquesta transformació no m'agrada.

Josep Lluís ha dit...

Amb les respostes, la vida hauria perdut una mica del seu encant. Millor que no hi hagi els resultats a la darrera página...

Petonet.

mossèn ha dit...

contestant-vos a la segona pregunta ... us he de confessar que si no ho faig és per temor a que em caigui la dentadura !!! ... salut

LlunA ha dit...

Hi ha tants perquès a la vida que no ho seríen si ens dediquem a viure i a fer en contes de pensar en ells...
A viure, llavors, a sentir, a somiar!!! I si ens preguntem, que poguem actuar!!!

Un petonet

Laura ha dit...

En alguns casos, potser més dels que ens pensem, tot aniria millor amb el que dius només començant la llista... sent més capaços de somriure.

梁爵 ha dit...

2020.04.16掲開酒店大亨的溫柔鄉傳奇:
新生代後起之秀一個剛出道的酒店工作酒店經紀梁曉尊如今成為全知名酒店經紀最大勢力。時間背景正於八大行業的戰國時代,群雄割據⋯人人都是幹部、人人都是經紀人,在這麼競爭的環境裡脫穎而出。再千百人之內披荊斬棘、越戰越勇,不斷的創造機會闖出自己的名堂不少資深前輩認為梁曉尊潛在未來有影響力的人物不容小覷。梁曉尊已「十八路令諸侯」集結16家中小型經紀公司全力投入支持某家酒店,當時以梁曉尊做為搖旗的領頭羊成為這間酒店駐點主要核心的酒店經紀,資深酒店前輩指出:該店的酒店PT酒店小姐人數梁曉尊就佔了三分之二,也幫助該店的業者達到最高峰,也因為如此梁曉尊打出漂亮的戰役,展現出各方面資源、才華、構想、以及強烈的企圖心對企業經營相當感興趣。2010年Google 搜尋:梁曉尊/梁小尊。獲得亞洲地區Google認證關鍵字達到全版面。不僅如此⋯八大行業主要關鍵字(酒店工作)、(酒店上班)、(酒店經紀)、(酒店打工)、(酒店應徵)、(酒店兼差)、(酒店兼職)每組關鍵字都在首頁榮獲前3名。
說到北市首屈一指的酒店,酒客公認是位於敦化北路與南京東路口的「龍亨」,龍亨是頂級便服店,負責人是余文龍。據聞他60多歲,原本是基隆的報關行小弟,也跑過船,因為為人海派,在舞廳擔任經理認識不少金主和朋友,在現址開設「富爺」酒店。
富爺最值得一提的是,當年在市長陳水扁大動作掃黃下,仍能取得全市首張合法酒店牌照,2003年更名「龍亨」,酒店上班小姐以高學歷著稱,宣稱還能精通英、日語等,但也因生意太好,過去常有幫派分子爭相搶地盤的事件。
能夠跟龍亨並駕齊驅的便服店酒店大亨,還有「麗園」夏成龍、「王牌」蕭太后。其中,麗園以商務客、老闆居多,平均基本消費兩萬元起跳,麗園早期叫凱薩帝苑,夏成龍的兩個兒子夏天浩、夏天倫則是在同棟5樓經營知名夜店「Luxy」(後更名OMNI)。據聞,早年夏成龍賺錢便會購置不動產,統領百貨的酒店和夜店其中之一,就是向黃任中買進的。
此外,過去曾是竹聯幫前「天堂」堂主的王國慶,人稱「狗子哥」,他將堂口解散後轉戰酒店業,旗下酒店有泊金、君悅、名亨、名享、百欣、欣殿。1位經紀指出,相較其他酒店大多是店外經紀制,就是經紀帶小姐到處跑酒店,王國慶有自己的管理方式,是少數店內經紀制度、集中化管理的酒店,所以店裡的經紀一做就是10、20年。
台面上稱富盛集團的酒店群,有大富豪、威晶、威士登、忠孝麗緻、敦南麗緻,外傳老闆是譚董。但據馳騁酒店逾30年的梁姓公關指出,譚董只是經理人,真正背後的金主叫商真,約60多歲,是電玩和酒店大亨,也是不少企業與竹聯幫和堂的最大金主,手上擁有許多不動產,旗下酒店多半是自有資產,也投資許多餐廳,還因為酒量好,外號叫「7瓶不醉」,可以一次喝掉7瓶高粱酒。
而「咪董」的余進福管理經紀公司,旗下有一八三、萬豪酒店,還有許多護膚店,位於中山區,早年於北投發跡,個性強勢,據傳是北聯幫出身,全盛時期相傳手上擁有數百位小姐,但在去年因病逝世,享年56歲,現在交給一位洪姓負責人打理。
至於富麗皇家的前身是紫爵,是知名便服店,氛圍像鋼琴酒吧,經營者是「賴皮姐」,早年培養許多留美、留日的企業2代,特別是結婚前一天都會去她酒店玩,常客都知道她老公早年死於華航墜機事故。
而近期竄起的新一代酒店大亨,則是擁有香閣里拉、維多立亞、百富妃麗、百達妃麗、M酒吧等店的「毛毛蟲」,40多歲相對年輕,之前是在林森北路的酒店圈當經紀,收費彈性靈活,也會在店內如M酒吧設立鐵板燒餐廳,甚至投資其他生意如土方等,對企業經營相當感興趣。
根據10多年經驗的酒店經紀表示,台北市知名且合法登記的酒店近30家,若不計頂級的特殊酒店,1家店平均50桌,1桌的消費金額從12000元到40000元計算,單店1天的營收就有60萬元至200萬元,1個月營收約1000萬元至3000萬元,粗估光就這30家酒店,若1個月不營業,商機損失就超過10億元。酒店的類型大致分為制服店、公主店、禮服店、便服店,消費金額依序增高。1位縱橫酒店20多年的「老司機」說,林森北路早期是以制服店聞名,近幾年慢慢轉型為制服、禮服混合店;東區則以高級便服店和禮服店為主。幾10年來隨著企業西進,經紀人高田說,10年前小姐的月收入基本有20萬元,如今約莫8萬元。