20/10/08

Maquillatge



Freda està l'habitació i, poc a poc , l'aire frega la pell despullada on couen les teves ferides... Roden en silenci les llàgrimes que, espantades, van aprendre a callar cada insult, cada humiliació, cada cop que et manté esclava en una presó de gelosia...

Arraulida entre les restes d'un amor, entre les engrunes d' un somni...

Sola, perduda, sense ànima...

Cosint aquelles ferides que el maquillatge no sap tapar i sumant noves cicatrius en el teu cor... Supliquen els teus tèrbols ulls despertar d'aquest malson, escoltar una estúpida disculpa, una nova promesa sense valor que puguin excusar els teus llavis;

mentre els crits de l'altre costat de la porta no aconsegueixen despertar-te d'aquest mal somni .....

Por, dolor, ferides...

9 comentaris:

Carme ha dit...

Dins del país dels horrors, ni el son, ni el mal son, ni cap somni ni cap vetlla no són cap consol. Que trist que aquesta realitat sigui tan habitual. Solidaritat amb elles, s'ha de recordar.

Doe ha dit...

Un maquillatge de negació abans, un maquillatge de guerra cada cop més ara.
Val més posar-se dues ratlles a les galtes, una cinta al front i ensenyar les dents. Lluitar i vèncer contra els que no haurien d'haver de participar ja d'un principi.
La injustícia s'hauria de previndre, però si no, que no en quedi ni un!

novesflors ha dit...

Que lamentablement dolorós és que encara hi haja situacions d'aquest tipus. Una vergonya.

Striper ha dit...

Es un horror que passin aquestes coses i que el maquillatge tingui que fer aquest servei.

zel ha dit...

Coi, anem d'una banda a l'altra, jo et vaig deixar ballant un tango i avui et trobo enmig de plors... A veure si hauré de fer-te una visita i foragitar les bèsties...

Josep Lluís ha dit...

Desperta Rosa!

Maria Jesús ha dit...

Aquest escrit és ple d'angoixa i patiment. Ja trobava a faltar visitar-te, estimada Riobelfu

Maria Jesús ha dit...

Tens premis al meu blog

estripanits ha dit...

Ai, ai, aquesta tardor...