6/10/08

Present soledat


M' entristeix de veritat...

mirar tanta soledat..

aquí ..alla

per tot arreu...

Uns mes ...altres sense saber...

quina epidèmia és aquesta?

Si jo pogués saber la cura...

si conegués el remei...

aquest xarop que calmés la set d'estimar..

Si jo tan sol sabés...

13 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

hi ha molta soletat a la vida, sense anar mes lluny a Barcelona capital hi ha molta gent sola enmig de la multitut

petons

Carme ha dit...

I tant que sí. I és tant difícil de dur, la soledat, i tan difícil de trencar! I jo sempre penso, quan veig tanta gent sola, sola de veritat... Si són tants per què no es poden acompanyar?

Striper ha dit...

Nena crec que no te cura..

LlunA ha dit...

La soletat arriba i marxa quan vol...però també està a la nostra mà el deixar-la anar...ajudarla a marxar lluny...

Petonets

M.TeReSa ha dit...

Dificil ho poses !!! la soletat moltes vegades es en un mateix,no sempre depen dels altres aixi que dificilment hi haura un remei extern per curar-ho.
Petons bonica..... boniques paraules.

Carme Fortià ha dit...

Soledat que s'omple de paraules i companyia... I tot es converteix en els remeis esperats!

alas de vida ha dit...

creo, que la sanación a la soledad es muchas veces aprender a acompañarse a uno mismo, y estando agusto contigo jamás te sentirás sólo en ningún lugar, pero...quien sabe, igual me equivoco, yo he navegado muchas veces entre soledades y a veces aún he de lidiar con ellas...quien sabe donde estará la solución, un beso

Anna ha dit...

La soletat no és dolenta en si mateixa, el que és terrible és sentir-se sol. I encara és més trist, quan la gent que es sent sola té companyia...
Bonica reflexió. Un petonet.

Jesús M. Tibau ha dit...

és un mal d'aquesta societat, que tendeix a aillar-nos, a recluir-nos dins les nostres closques

novesflors ha dit...

Molts blocaires parlen de la solitud però... no deixes mai d'estimar, això fa companyia fins i tot quan estàs sol.

mossèn ha dit...

Deu meu !!! ... un rellotge del barça !!! arrrgggg !!! ... ja m'ha agafat mal de panxa !!! ... salut

Sara ha dit...

Rosa
el pitjor es sentir la soletat quant es envoltada de gent!!!!

petons

Doe ha dit...

Pas a pas, la cosa queda més lluny, segon a segon, resulta més difícil tornar. I ens comença a agradar, i costa arribar on estavem i ens quedem, i no sabem el motiu, però morim allà sols, sense saber el dia que vam arribar ni el perque vam anar. Sols.