3/6/08

Estimar


És voler de veritat;

és aconseguir que sobrin les paraules per expressar aquest sentiment a l'altra persona,

és fer que els fets es converteixin en demostracions d'amor,

que responguin per si sols; és no negar el que és sincer i verdader

el que sorgeix i flueix sense més.

És aquest sentiment tan pur que ja no admet negar qualsevol evidència a la persona que ho rep perquè no es veu se sent.

26/5/08

Hola soc jo

Soc el dit gras del teu peu; sí, el mateix; aquest baixet, grasset i calb que t'està saludant des del teu peu, no em veus?. Sóc aquí a sota.
El mateix que intenteu embotir en aquests vestits de punta que ara tant es porten i al qual molts volguéssiu tallar la cap en el vostre intent desesperat d'introduir-me aqui.
El mateix que decoreu amb cridaners colors a l'estiu amb els quals a vegades em feu sentir ridícul.
Aquest dit al qual oculteu la mirada perquè dieu que sóc lleig; el mateix que es porta les coques en els balls. Ai! m'has trepitjat. A tu no t'han trepitjat, m'han trepitjat a mi.
Aquest dit inoportú que us porteu per davant amb les taules quan aneu descalços, encara que aquí he de compadecerme del petitet, que per ser més feble sempre es porta la pitjor part.
Doncs fins aquí he arribat, que sapigueu que puc arribar a ser el vostre pitjor malson…i sinó, quin em dieu si m'encarno, o crido al meu cosí? No el de zumosol, sinó al Juanet, eh? Que fastigueja.
Doncs ja em coneixeu una miqueta més així que a partir d'ara haver si teniu una miqueta de compassió de mi i em doneu uns mimitos (agueta amb sal, em porteu al podòleg a posar-me guapo...) i aquestes cosetes.

M'AGRADA


M'agraden les lletres...escrites..

mirar-les o sentir-les...murmurades..

M'agrada el so dels fonemes en la veu...Per això adoro llegir...lletrejar..descodificar ..desxifrar...

És un ànsia neta..transparent...

M'agrada l'olor d'un llibre vell amb història ...amb palmes escrites en les seves pagines...

M'agrada saber que estan ahi..esperant per mi...

En una nit de soledat...d'insomni...de voler saber..

M'agrada tenir un llibre nou en les meves mans...i delectar-me fullejant els seus apunts escrits...

M'agraden les paraules ... parlades..en la veu..el matís..la beneiteria bella del dir...

TOTA AQUESTA EXPRESSIÓ...



PD:


En aquests dies he rebut uns premis que m'omplen d'alegria, aquest m'ho ha atorgat la meva amiga Marìa jesus , i al posso amb molt afecte.

---Com el premi és un Homenatge a l'Amistat, vull dedicar-lo a tots els meus amics que fan que els meus dies siguin molt millors .Moltes gràcies María Jesús per aquest premi.

Premi amics per sempre a:

22/5/08

No ho penso fer



No hauria de fer tantes coses...

Com preocupar-me per allò que no deuria importar-me.

De que em serveixen els anys?, de que em serveix l'experiència? De res.

El meu fur intern segueix sent un imant per a aquestes coses que fan mal.

Aquestes coses que altres saben esquivar, que els patinen o que tan sols els freguen un poc l'ànima.

Tantes vegades m'agradaria ser com ells...

Encara que penso que seguir amb vida per estar tan buit no val la pena.

Moure'm entre ells com una autòmat més?

No, mai.

Em tragaré les meves llàgrimes dia sí i dia també, però tindré la certesa que el meu cor serveix per a alguna cosa més que per impulsar la sang del meu organisme.

20/5/08

POTSER


Potser que quan se sent amor verdader un s'arrisqui a voler entendre'l

sense acceptar que les explicacions estan de mes.

Potser que sigui sol una notable decisió voluntària i Valenta.

Perquè estimar és una bogeria,és no pensar.

Ningú sap ,si et va a fer mal o et fara canviar.

Potser estimar no sigui alguna cosa que t'ocorre realment.

Sinó conforma la mes bella fantasia que tu esculls per atendre i comprendre que en aquesta vida...

MAI ESTEM SOLS!!

18/5/08

m'agrada ser dona




Ser dona, significa que una vegada al mes es pateixin dolors i molèsties,
significa que se'ns pagui menys per la mateixa tasca,
significa que engreixem mes fàcimentl i ens costa mes aprimar,
significa que si tenim la sort de tenir un fill ens canvía el cos d'una forma irreversible, i sinó patirem tots els mesos al diví botó, fins que un dia patirem perquè ja no patim més.
Ser dona significa que podem plorar tot el que volem, que podem tenir por, que podem ser les primeres en enterarnos que anem a ser mares , i les primeres en sentir-lo.
¿A que ve tot això? Que sempre escolto queixes del que és ser dona, i gairebé mai escolto a un home queixar-se de la seva condició. I penso, que ha de ser tan dolent no poder plorar quan ho necessitem, o poder reconèixer que es té por…

¿Perquè existeix en prototip de com ha de ser un home o com ha de ser una dona?

12/5/08

Soledat





L'altre dia vaig escoltar a tv una notícia, una de tantes altres que se senten al cap del dia, però els dos presentadors del programa, a l'acabar de comptar-la, es van possar a reir i aquestes rialles m'han sacsejat l'ànima.
La notícia tractava que han trobat als Estats Units a un home que portava un any mort assegut enfront del seu televisor.
Curiosament, el televisor seguia funcionant.
A mi m'ha donat molta pena, pena pel pobre home mort.
Tot un any per descobrir-lo.
Ningú li havia trobat a faltar, a ningú li importava en aquest món. A ningú. Ni familiars, ni amics, ni veïns... Un pobre home que va sentir centenars d'emocions, com cadascun de nosaltres, que riuria en ocasions, que probablement es va enamorar una o més vegades al llarg de la seva vida, que ploraria la mort d'éssers estimats, que se sentiria entristit algunes vegades, altres pot ser que fora feliç... però a ningú li importava si estava viu o no, si seguia existint en aquest món en el qual tot el món té pressa.
Fins i tot per parar-se a pensar si està bé o malament riures d'una notícia així.
No et vaig conèixer, però només desitjo que trobis aquí l'ànima amiga que et va faltar aquí.
Que descansis en pau.

PD:

M'han atorgat dos premis (aquest no deu de ser un bloc molt dolent)

El Premio al Blog Brillante i El Premio al Blog Amigable , concedit perMaria Jesus :
Gràcies, estimada amiga per aquesta nominació i gràcies també per mostrar-nos els teus excel·lents treballs.
Aquesta nominació implica al seu torn el reconeixement per la meva part a altres blocs considerats per mi d'excel·lents. a Moltes gràcies Maria Jesus per recordar-te del mi. I ara em toca a mi concedir aquets premis a ...

jo mateix
la veïna del pis de sota
M.Teresa
lluna
Arteypico
marina
martona
núr
patry
Recomenzar
txell
zel
boira
carme fortià
carme.r

6/5/08

Set vides





No és que sigui una gata (no, ho sento per desil·lusionar a totes aquestes ments pervertides)

però moltes vegades sento que viure una vida m'és insuficient,

sento la necessitat de viure moltes i cadascuna amb diferents metes i ideals.

Seria una ecologista extremista, lligada a un arbre per evitar que ho talin, o netejar pingüins plens de petroli.

Seria l' executiva frívola, que fa negocis sense parar, i que guanya diners de la mateixa manera.

Seria Motxillera, sense lloc fix, sense llar, cada dia prendria un tren diferent que m'allunyés d'on sóc. (Tren = mitjà de transport preferit).

Seria la mare perfecta, aquestes que viuen per a i per la seva família, aquestes que fan menjar casolà.
Seria prostituta, cobraria si si, per veure quant valc, quant són capaços de pagar pels meus serveis.
Seria una dona dedicada la seva vida a donar, a lliurar, una d'aquelles que ningú nomena, les que realment renten els peus als pobres.
Seria una actriu, seria una forma d'aconseguir les altres vides, però hauria de superar la vergonya…

En fi no se el que seria…
crec que encara tinc temps de decidir, havera si , que per tant decidir el que vull ser , em quedi sense SER.

4/5/08

La caixa




En una ocasió un home va castigar la seva petita nena de 3 anys per desaprofitar un rotllo de paper d'embolcall daurat.

Els diners eren escassos en aquests dies pel que va explotar en fúria, quan va veure a la nena intentant embolicar una caixa per posar-la sota de l'arbre de nadal.

Mes no obstant això, la nena li va portar el regal al seu pare el dia següent i va dir: ‘”Això és per a tu, Pare estimat'”.

Es va sentir avergonyit de la seva reacció de fúria, però va tornar a explotar quan va veure que la caixa estava buida. Llavors li va tornar a cridar dient:

«¿Que no saps que quan dónes un regal a algú se suposa que hi ha d'haver alguna cosa endins?» La petitona va mira cap a dalt amb llàgrimes als ulls i va dir: «Oh pare, no està buida, jo vaig bufar petons endins de la caixa, tots per a tu, pare». El pare es va sentir morir va posar els seus braços al voltant de la seva nena i li va suplicar que ho perdonés.

Conta la història que aquell home va guardar aquesta caixa daurada prop del seu llit per anys i sempre que se sentia ensorrat, ell prenia de la caixa un petó imaginari i recordava l'amor que la seva nena havia posat aquí.


Segur que cadascun de nosaltres hem rebut un recipient daurat, Ple d'amor incondicional i petons dels nostres fills, amics, família .....

Ningú podria tenir una propietat o possessió més bonica que aquesta.

Per si de cas algú no l'ha rebut jo us dono una per a cadascun de vosaltres

30/4/08

IOGA







Aquest matí he trobat una notícia en la qual diuen que aquesta és l'última tècnica, en USA per prevenir i eliminar arrugues.

Res d'operacions, ni de botox, es tracta del IOGA FACIAL.

Al·lucinant, la tècnica consisteix a posar-te davant d'un mirall (almenys al principi) i començar a posar cares... (com la noia de l'anunci de crema facial masculina...).

Es basa en els mateixos principis que el ioga normal, segons el qual si s'exerciten els músculs, aquests es tonifiquen, per la qual cosa s'aconsegueix una cara sense arrugues.

Jo no sé si funcionarà, però estic per intentar-ho...

A algú li ha funcionat aquesta excepcional tècnica? fins i tot existeixen diversos llibres sobre això.

Me'n vaig a comprar un...



29/4/08

El que canvien els temps





Doncs sí, els temps canvien que és una pena...
perquè abans la gent es curraba més les felicitacions de Nadal, d'aniversari,les cartes romantiques etc .

però ara donant-li a quatre tecles, assumpte arreglat.

Guanyem en tecnologia, guanyem en temps i s'escurcen les distàncies si volem, però allò tan bonic d'escriure a mà, deixar la teva empremta en el paper, impregnar una miqueta el paper amb el teu perfum, afegir algun detallet al sobre...


no sé, cadascun personalitzava la seva felicitació o carta i la feia única i amb tot l'afecte del món.


I encara que ara la intenció i l'afecte siguin els mateixos, és tot molt més fred.


Guanyem en tot el que he dit abans, però perdem en calidesa, en romanticisme, en...


27/4/08

El temps no corre ,vola






A vegades em pregunto si hauré arribat a la meitat de la meva vida o si ja l'hauré traspassat de sobres... igual moro demà, dins d'uns mesos, qui ho sap.

El fet cert és que passen els anys tan ràpidament que cada vegada m'espanta més.

Quan ets nen o adolescent no penses en aquestes coses. Després arribes a una edat que comences a ser conscient de lo depressa que t'ha passat un any, després dos... i comences a donar-te compte que el temps no corre, vola.

I a mesura que passa més temps, pitjor.

Tinc la sensació que fa uns dies brindava amb els meus per l'any nou i a penes queda temps per omplir les copes i brindar de nou pel pròxim.

Em passa la vida a velocitat de vertigen. Em dóna temps a atrapar, tant petites com grans coses, les recol·lecto i les guardo en lo més profund del meu cor.

M'enfonso quan penso en totes les que se m'han caigut de les mans a l'intentar guardar-les, maleïda torpeza... o les que simplement no he tingut temps de recollir.

Passen els anys... la meva pell va atresorant els petons i carícies de l'home al qui estimo,de la meva filla ,ser al qual vaig donar vida, dels meus altres éssers estimats... tan sols per això ja val la pena viure.

Però succeeix tot tan ràpid...

23/4/08

Espelmes






A vegades comparo les vides de la gent amb espelmes que se'n van fonent miqueta a miqueta, però no estancades en un lloc, com qualsevol espelme recolzada sobre un portaespelmes, sinó en moviment, anant a la deriva... encara que totes tendeixen a dirigir-se al mateix punt.

Les imagino com aquestes espelmes que floten en els rius, entre pètals de flors, en algunes cerimònies.

Unes donen més llum, altres menys.

Tenen formes i colors diferents, són diferents, però la seva composició és la mateixa per a totes. Unes llisquen sense problemes. Altres van salvant obstacles, o arriben a aturar-se en alguns moments... encara que la majoria acaba aconseguint seguir a les altres.

Unes poques no ho aconsegueixen, queden varades fins que es fonen completament.

I algunes simplement s'apaguen per sempre pel camí.

22/4/08

La lluna



La lluna és una dona, va i beu els vents, en les nits estrellades, al costat del seu amic l'estel.
El sol minva cada nit, la lluna ho eclipsa, li enganya en cada vesprejar, perquè en cada alba escapa.
La lluna surt amb aires de gitana, lluna d'amants, lluna de cantessis, lluna cascabelera de cara morena, de grans ulls fetillers.
La lluna és descarada per ser bonica, somia amb tu i es fa de dia en un altre llit, lluna de ningú, lluna de tots, lluna que parla d'amors i traïcions.
La lluna segueix el seu rumb, tu la segueixes i ella s'oculta, la seva llum t'embriaga i t'assossega, després et menteix i s'amaga.
La lluna té la seva amant, en cada vesprejar s'eleva, fixant la seva mirada en tu, per després deixar-te peR ell.
Ella és , entremaliada , mentidera, creus que t'estima i es riu de tu, al cap i a la fi la lluna és....... .



PD:














Un altre dia d'alegria que em concedeix Internet i que m'ha arribat de la mà deMaria jesús al concedir-me aquest premi, el premi al "esfueszo femenino".
La veritat és que no sé si realment sóc mereixedora d'ell, però il·lusió en famolta.
Moltíssimes gràcies!
Les meves felicitacions, i la meva gratitud per les bons estones que em fan passar i per ser com són, a totes les premiades.


Un petonàs a tots!

21/4/08

Felicitats tata












Cada vegada que penso en tu, em moro per dins.
M'ha dolgut tant no haver tingut l'ocasió d'acomiadar-me.
M'han quedat tantes i tantes coses per dir-te.
Em deixes tants records, tantes coses bones.
Els teus petons, les teves rialles,els teus consells,la teva carta de comiat, que la guardo com si fos el meu millor tresor,els teus perquè jo? , perquè a mi ?, que en ocasions jo no sàvia que contestar i després plorava en silenci.
M'has demostrat ser la persona mes valenta del món .
Has lluitat asta no poder més.
M'has donat ànims quan tu els necessitaves mes que jo. Gràcies per la teva sinceritat,el teva alegria , la teva espiritualitat que en tantes ocasions t'ha alludad, per la teva enegia i sobretot, gràcies per haver estat la meva germana.Per això et mereixes que jo i quants et van conèixer et portin en el seu cor, així viuràs per sempre .M'enorgulleix Haver estat la teva germana .et vull i sempre et voldré.
Moltes felicitats alla on siguis

t'estimo.

PD:


Mai vaig pensar que em donarien un premi i ja en porto uns cuants.
que estic fen malament?
La palito m'ha donat el premi al Bloc dorado,així que le rebut encantada. Gracies guapa

«Aquest premi significa unió, amistat, un pacte que estreny els llaços entre els que reben el premi. El color daurat significa saviesa, cledat d’idees i riquesa. Aquesta riquesa es tradueix en lletres, i tot allò que vulgueu, per a expressar les vostres emocions i punts de vista als vostres espais. El color blau significa pau, profunditat, immensitat. La simbologia emblemàtica és sinònim de distinció.»

Pel que sembla el premi cal donar-lo una vegada que ets premiada,però no podria escollir algun dels blocs i deixar altres,solament vull donar les gràcies a tots,perquè m'encanta passar-me pels vostres espais,em ric,m'assabento de novetats,de xafarderies...en fi estic entretinguda una bona estona que és del que es tracta,i la veritat, quan vaig començar amb això, no sàvia que habia tanta gent,ni tants espais,per mi és un plaer passar quan puc per cadascun dels vostres posts.aixi que m'agradaria premiar a tots el blocs que segueixo Gràcies per passar per aquí,un petonàs per a tots os deixo amb els premiats i que tingueu una BONA SETMANA

19/4/08

Abans







Abans de parlar, escoltem.

Abans d'escriure, pensem.
Abans de gastar, guanyem.

Abans d'invertir, investiguem.

Abans de criticar, esperem.

Abans de pregar, perdonem.

Abans de rendir-nos, intentén-lo.

Abans de jubilar-nos, estalviem.

Abans de morir, donem.



PD:

14/4/08

GRACIES







Hola a tots estic súper enfeinada els meus germans i jo estem arreglant les escriptures del pis dels meus pares i si algun ho ha hagut de fer ja sap del que parlo papers i papers i mes papers i a més a més en la pelu vénen les comunions auxiliiiiiiiii i no tinc temps .
Us trobo a faltar en cuant pugui us visito ho prometo.

Ostres quina il·lusió!!
La Maria jesus m'ha donat un premi, que no se si mereixo, ja que el meu estil
no és res literari ni poètic, però si puc assegurar que surt de mi i de la passió que sento cada vegada que decideixo escriure.
Crec que és una bona oportunitat per premiar-nos i reconèixer-nos entre bloguers o entre “col·legues”, per mi té molt significat que la Maria Jesus valori el meu treball


Crec que es un premi molt personal perquè ve d'algú que sap el treball i la dedicació que se li ha de posar a aquests espais,que per cert jo hara mateix no tinc ni temps i on hem d'escollir blocs que d'una o una altra forma causen en nosaltres alguna reacció.Moltes gràcies guapa, avui mas fet treure un molt bon i gran somrriure!
He de triar a 15 blocs que consideri siguin mereixedors d'aquest premi .
Crec que tots os ho merèixe-ho aixi que un premi per tots els que es passegen per aqui.

1/4/08

Es busca una mare


Per a aquest treball és indispensable:
Estar disposada a treballar 24 hores al dia,365 dies a l'any,No hi ha dies lliures ni vacances.

Requereix atenció total,Disposada a descobrir-se sense previ avís.

A donar tot, per l'afecte, atenció dedicació, amor i coneixement, sense esperar alguna cosa a canvi.

LA CANDIDATA HA DE TENIR:

Molta facilitat per comunicar-se

Sacrificar els seus gustos i preferències, així com el temps i diners que normalment utilitzaria en si mateixa, per a invertirlo en els seus fills.

Capacitat inesgotable per disciplinar i estimar.

Acceptar que un fill és prestat i s'haurà d'anar per fer la seva vida, lliure i independent. S'OFEREIX A LLARG TERMINI:

Afecte, bons moments i molt , molt amor i pot ser en algunes ocasions de gent desagraida una mica de gratitud per part del fill, i només; si aquest considera que la mare desenvolupa bé el seu treball.

25/3/08

Que és el que veus?






Ets capaç de trobar els nou dofins en aquest dibuix? O al que estas veient es una altra cosa!

Recents investigacions van demostrar que els nens no poden identificar a la parella que està intimant perquè no tenen la ment associada a aquest escenari...
El que ells veuen són els nou dofins...
No obstant això, la resta de les ments, ja prou corruptes, el que se'ls fa realment difícil de veure a primera vista són els dofins...
Si et resulta difícil veure els dofins abans de sis segons, vol dir que el teu nivell de corrupció sobrepassa els límits recomanables.........
I que consti que si hi ha nou dofins....

19/3/08

caçar un somni




Per favor, algú em pot explicar com caçar un somni?


És suficient amb allargar una mà i agafar-ho suaument? O és millor agafar-ho amb el cor?


Hem De córrer al darrere d'ell o esperar que s'acosti?


Atrapar un somni...Si fora possible...


Avui tancaria els ulls suaument i el somni vindria a mi, tinc tants somnis...


Però avui sé perfectament què demanar.


Alguna cosa que viu en mi des de fa pocs mesos el meu pare , la meva germana...

I si al tornar-los a obrir, el somni fos real.


Però, no és tan fàcil, Com caçar un somni?


Hi ha llegendes que parlen del caçasomnis, que serveix per atrapar els somnis dolents i deixar passar només els bons, em servirà?

ara, digueu-me, com caçaríeu vosaltres un somni?



PD:avui es celebra el dia del pare, m'agradaria molt poder felicitar al meu pare i poder agrair totes i cadascuna de les coses que va fer per mi, de totes i cadascuna de les grans coses que ha deixat en mi, de omplir-ho tot en afecte i abraçades que van quedar com en un buit des del dia de la seva partida, però suposo que així han de quedar, en el mes profund de la meva ànima on ell sempre estara.

I per descomptat vull felicitar a tots i cadascun dels pares que visiten el meu bloc,i a tots els peps i pepas.

Per als que estan a prop i els que estan lluny.

Per als més joves i els més veterans.

Per als guardaboscos i els més permissius.

Per als prims i els grasos.

Per als canosos i els pelats.

Per als que fan el rostit i els que només ho mengen.

Per a tots els qui són i seran papes i ídols sempre.

¡¡¡ FELIÇ DIA DEL PARE !!!

Bones vacances fins al dimarts que jo també me'n vaig

17/3/08

temps





A aquest post li podria haver posat per títol la pregunta del milió,

quant dura un minut?60 segons.
Premi.

Però, sempre?.

A vegades, aquests seixanta segons semblen no passar mai,

altres vegades passen en un espetegar dels dits.

60 segons és molt temps o poc temps?,

depèn del moment?

En un minut es pot estimar, buscar, compartir, perdonar, esperar, creure, vèncer, ser…

Un minut per sentir la tristesa de la derrota, el fred de la soledat, l'ansietat en l'espera, l'alegria de la victòria…

En un minut es pot salvar una vida, conèixer un amic, incentivar a algú o desanimarlo…

Quantes vegades deixem passar només un minut per a després enpenedir-nos? però també
Quantes vegades recordem un minut que ens va fer feliços per hores, fins i tot dies?

Quantes bones notícies es poden donar en només un minut?

En un minut...

11/3/08

Estic malaltona...




Hola, només aparec per aquí uns segons, els justos per dir-vos que aquests dies estic malalta,

tinc lumbago ,"no que estic vaga",es clar a la meva edad y no estic per fer cosses rares.

Em passo les hores estirada, amb la meva manteta electrica donant força caloreta a la esquena .

Estic feta un drap, no tinc forces ni d'asseure'm en l'ordinador. De fet, ara em torno al llit.

Sol desitjant que em donin els massatges, això si que en dona gust i en relaxa.

En quant reposi forces, us visito, ho prometo.

Fins aleshores, petons.

6/3/08

VOLDRIA












Voldria sentir que sóc lliure,

que puc caminar sense temor que em mirin tal qual sóc… perquè ara no sóc...

!Voldria despullar-me de cap a peus, de l'interior a l'exterior...

Sentir-me despullada sense tants prejudicis, sense culpes, sense temor…

Despullar-me lliurement…

Ser egoista i no tenir cap remordiment, córrer sense rumb…

Despullar-me i sentir-me lliure, lliurement despullar la meva ànima...

Voldria...

5/3/08

Reflexió






Reflexiona el meu cap…


L'única manera de saber qual és la decisió correcta, és sabent qual és l'errada…

Examinar l'altre camí, sense pors… i després sol es tracta de prendre la decisió…

Si el meu passat no em deixa satisfeta, he de recordar-lo com un fet des del qual cultivar-me…

I el futur, com una aventura per viure… mentre que en el present sóc l'aventura anterior a la futura en la que cometré els mateixos errors que en la passada…
cauré per tornar a intentar-ho… però ho intentare!!

Em concentro en els moments en el que aconsegueixo el que vull…

i aquesta força m'ajudarà a aconseguir el que em proposi…

La vida són rectes, un després d'un altre… sempre hi ha obstacles que passar, i és això justament, el que fa que la vida sigui interessant… córrer riscos!!

El món esta en les meves mans, sota els meus peus… i he de veure la transformació del present per viure els meus somnis…

Veig una nova història per a la meva vida, i crec en ella…

Un món tan gran… a vegades tan petit…

Pot alguna cosa tan petita com un sentiment, fer-te tan gran…?

3/3/08

Un somriure...











No costa res, però dona molt,


enriqueix als qui la reben, sense empobrir als qui donen…


Ocorre en un obrir i tancar d'ulls, i el seu record dura a vegades per sempre…


Ningú és tan ric que pugui passar-se sense ella, i ningú tan pobre que no pugui enriquir pels seus beneficis.


Crea la felicitat a casa, encoratja la bona voluntat en els negocis, i és la contrasenya dels amics.


És descans per als cansats, llum per als decebuts, un raig de sol per als tristos, i el millor antídot contra les preocupacions.


Però no pot ser comprada, perduda, prestada o robada…


perquè és una cosa que no rendeix benefici a ningú llevat que sigui brindada espontània i gratuïtament.


Perquè ningú necessita tant un somriure com aquell a qui no li queda res que donar…




¡¡SOMRIU!!

1/3/08

Beuratge per viure cent anys






INGREDIENTS

ESTIMAR: MOLTA CANTITAT I VARIETAT DE TOTES LES MANERES I FORMES POSSIBLES




RIURE : MOLT (sobretot d'un mateix)



MENJAR: POC (però de tot)



CAMINAR: SEMPRE (i sortir a passejar)



PRENDRE VI : AMB MODERACIÓ (i algun excés)



ANAR AL METGE: QUANTITAT NECEARIA(sempre et troben alguna cosa)





ELABORACIÓ




Netejar les pors, rebutjar prejudicis , deixar a una banda gelosia i els rancors, preservar al nen que hi ha en un, tallar finament i amb paciència, batre amb energia, saltar amb coratge, afegir generositat, pastar amb les mans, portar el desig a punt d'ebullició.



Ratllar una mica de bogeria, condimentar amb la vida interior i perfumar amb amics, lligar amb el treball i la diversió i despres deixar reposar.





Es pot acompanyar amb música i/o nens, decorar amb bon humor i servir amb alegria.




EM SEMBLA UNA MICA SIMPLE AQUESTA RECEPTA


PERQUE NO M'AJUDEU AFAGIR MES INGREDIENS ?


VINGA SERA UNA DE LES RECEPTES MAGIQUES DELS SUPERBLOQUERS.

27/2/08

SEXE






Què és el primer que se t'ha vingut a la cap al llegir "sexe"?


Ho mirem com ho mirem el sexe és principalment una necessitat biològica com animals que som. Doncs bé, aquí és on el camí es divideix i tant de bo fora només en dos.


Hi ha gent que ho veu brut, cosa típica de pertorbats i obscens;


hi ha gent que no pot viure sense ell que té una addicció que acaba sent un problema...o no...,


hi ha gent que ho embruta amb abusos i coses típiques de demenciados que sobren en aquest post i que a tots ens donen ganes de vomitar quan veiem en les notícies;


hi ha gent que es ven a canvi de sexe i hi ha gent que controla el sexe com si fos el seu negoci;


hi ha gent que espera durant tota una vida que arribi el seu moment i desfullin la seva flor; molts practiquen sexe sols i uns altres acompanyats dos, tres, quatre... el sexe és una cosa que no té limitis...què faríem sense ell?...sense aquesta sensació que ens fa tocar el cel (quan el treball esta bén fet, clar)...


Com totes les activitats humanes, requereix aprenentatge i experiència.


En fi, que això és perquè el que no ho practiquin ho facin ,els que estiguin enganxats que segueixin que és molt sa i als que nomes parlen d'ell els dic que es deixin de tanta parauleta i a l'acció!


26/2/08

Ser prudent










Es necessiten dos anys per aprendre a parlar i seixanta per aprendre a callar.

Si us plau, més prudència, si us plau, més silenci.

Una de les majors fonts generadores de violència és la imprudència.

Cal utilitzar una mica el pensament abans de fer-ho paraula, quan la paraula es fa verb el verb es fa acció i així, conseqüència.

Qui està al davant nostre? D'on ve? A quina cultura pertany? Podem fer mal amb les nostres paraules? si us plau! Més prudència, menys violència verbal ocasional...

No creieu que és millor semblar tonto per callar, que obrir la boca i confirmar-lo?.

25/2/08

Els llibres













Després d'acabar un llibre, m'aixeco i busco a cadascun dels prestatges de la biblioteca un altre tresor que devorar.

Influïda pel meu estat d'ànim escullo un, un altre o rellegeixo aquelles fulles que em van provocar tant plaer.

Bella; unes vegades per la seva delicadesa i subtilitat, altres per un bany de contundència, valentia i opinió. Però mai trencadissa.

Així entra en mi a través dels meus ulls i em reconforta amb sol la seva presència inundant la meva sala de calma blanca.

Gairebé sense fer soroll llisca pel meu interior i m'eleva a altres escenaris únicament possibles en la imaginació.

Amb les paraules com a mitjà de transport vaig fent parades en el deliri, l'emoció, l'entusiasme, la il·lusió, el disbarat… dirigida per una força estranya que aconsegueix treure'm de la realitat i enriquir-me cada dia amb pàgines carregades d'enginy.

Un dia després d'un altre caic en les seves xarxes, desitjosa que m'abrigui, m'enredi entre les seves frases i m'enfonsi en un confortable llit de sensacions.

21/2/08

Des de quan...











Fa quant vaig començar a viure de veritat?


gaudir, estimar, , córrer, transpirar, veure, abraçar-, abraçar-te, mirar al cel, escriure, pintar, tancar els ulls i ballar, vestir-me per a mi, desvestirme per ell, i tornar-me a desvestir, usar les meves mans per expressar, mirar i provocar, córrer sense rumb fix, mullar-me en la pluja, prendre un vi, dir-te en comptes de suposar, besar-te les parpelles humides, voler-me i aprendre a voler, fumar i deixar de fer-ho, viatjar immòbil, obrir-me al que vindrà...


Des de quan no ho he fet?


no ho se.


No fa molt de temps crec jo... no gaire i vull més!!!

20/2/08

AVUI VULL













Vull fer l'amor amb tacte:

vull que ens toquem amb la mirada

vull que ens toquem amb les espurnes del cor,

que ens toquem amb el desig .

Que el teu desig sigui el meu,

Que el meu desig sigui el teu,

Que ens toquem amb la pell,

Que ens toquem amb el pensament...

Així vull que fem l'amor:

amb molt de tacte.

19/2/08

EL OCUPA DELS MEUS SOMNIS








Sentiments trobats...Voler ser lliure,però lliurarte completament a un altre persona.

Li dono els meus pensaments, és un ocupa en els meus somnis i un convidat en els meus desitjos, quan desperto segueix aquí...


Lluito perquè no vull ser dependent, perquè no pot acompanyar-me cada dia, ni cada segon, he de ser forta.


Però són tan dolças les trovadas, tan forta la connexió i torna una altra vegada a visitar-me al doloros acomiat...


No puc evitar tornar a néixer quan està al meu costat i caure de nou quan veig que s'allunya.

18/2/08

AVUI ET DECLARO LA GUERRA





Avui et declaro la meva guerra.

La guerra que ja coneixes, la de cada dia, la la nostra i d'amagat.

Avui jugarem a conquistar cada racó de la casa, tacarem d'erotisme la cuina, vessarem el desig pel dormitori ...i escamparem les nostres robes pel camí deixant empremta després de cada pas.

Lluitarem amb petons, variant la textura i la intensitat. Absorbint, mossegant, llepant... buscaré bloquejar els teus llavis i dominar la teva llengua.

Ens llançarem paraules maques, frases càlides que es clavin ben endins i alguna expressió picant que posi vermell les teves galtes i et faci abaixar la guàrdia.I si aconsegueixes amagar-te, et trobaré entre els llençols, et lligaré amb carícies sense deixar forat a la teva fugida i guanyaré la batalla.

Una vegada immòbil, et reptaré en un combat d'entremaliades pessigolles.Si encara queda alguna peça cobrint-te la pell, te l'arrencaré deixant-te indefens amb sol el teu cos com arma.

Amb els teus estratagemes, els teus gestos, el teu fregament, el teu recorregut, la teva pressió... aconseguiràs al fi detenir-me i em tornaré vulnerable als teus atacs. Llavors, com cada dia confesarás que vas fingir per permetre'm avançar fins aquí i em rendiré davant el teu somriure mentre ganes.

I sempre menysprearem les altres guerres.

Les injustes, les doloroses, les que destrueixen, les menyspreables.

Les altres no, sol la nostra !

15/2/08

Quan miro el cel




Recordo una nit de nena que estava de vacances amb els meus pares.

Vam anar a la platja i el meu pare em va dir 'tanca els ulls'. Mai oblidaré quan els vaig obrir.Tot era perfecte.

Em sentia protejida, el cel semblava un tel fosc, foradat per milions de llums.

El meu pare que en els seus temps mossos va ser nevegant em va ensenyar les constel·lacions i totes les estrelles i per primera vegada, estava callada. Ara quan necessito relaxar-me, miro el cel.

Suposo que ho faig perquè en algun moment fent això vaig ser immensament feliç.

14/2/08

El meu secret







Amago sempre els meus plans en una capsa de música.


Cada matí obro la caixa per escoltar aquesta bella melodia que m'invita a començar el dia.

Contemplo al més entremaliat dels meus plans que intenta separar cadascun dels seus cabells, enredats entre les notes musicals, mentre es mostra dansaire davant els meus ulls esperant que la il·lusió m'abraci i inventi mil maneres de portar-ho a terme.
Permeto que la calma entre per les finestres per evitar que es vessin més plans.
Vaig aprendre que massa propòsits ballant al mateix temps en un sol dia es converteixen en una barreja d'ansietat i aclaparament que sol espantar a la satisfacció impedint que s'acosti al meu amagatall.

Somio que la bona sort aparegui, acariciï el meu esforç i que a poc a poc aquests plans vagin adquirint forma de realitat.

13/2/08

Els sons de l'amor








L'amor, es ple de missatges i sons muts....

Una pausa per a una mirada.

El xoc de la pell d'un contra la de l'altre.

El suau xiuxiueig d'una carícia.

Gotes de suor relliscant pel cos.

Empassar saliva després d'humitejar-se els llavis.

Entrellaçar els dits pel cabell.

Escoltar els llavis separant-se després d'un petó.

Sentir la respiració en l'orella.

Silencis, sons, missatges d'amor........

12/2/08

I aquí va un altre premi










Eseya, aquesta dona encantadora que escriu de meravella, m'ha concedit aquest premi.

M'ha fet molta il·lusió. I si bé Eseya té els seus bons motius per a otorgármel, jo no acabo de veure'm el mèrit...

En qualsevol cas, desitgo aprofitar la circumstància que aquest gest d'Eseya em brindar per fer públic que aquest bloc - que va començar nostàlgic i mandrós - m'està reportant una infinitat de bons moments, ja que gràcies a ell estic coneixent a persones meravelloses, intel·ligents, crítiques, divertides, profundes, compromeses...I com un bloc no té sentit ni raó de ser si no és llegit per altres ments, permeteu-me que dediqui aquest premi a tots aquells que us passeu per aquí sovint, de tant en tant, gairebé mai o potser en un futur.

Gràcies a tots per ajudar-me a créixer.

He d'elegir 5 bloc que m'agradin.
La veritat que em resulta molt difícil perquè he visitat tants llocs que tots mereixen premi. Però he d'elegir 5 així que aquí van:

11/2/08

Perquè som humans







S'ens va fer un favor fent-nos humans?.

Alguna vegada m'ho pregunto. Els animals irracionals mai s'interroguen pel sentit de la seva vida, no els preocupa el per que de la seva existència.
A nosaltres, sí; de la mateixa manera que temem la mort.
A l'animal irracional, no el preocupa saber; per contra, nosaltres ens sentim sempre incomplets. Ens adonem que podem aprendre fins a l'últim moment. No només ens ocupem de "viure"; potser viure sigui només el present.
Si a un cadell ho separen de la seva mare, i al cap d'un temps ho tornen a ajuntar, no es comporta com si la reconegués.
Nosaltres, passi el temps que passi, sempre portem l'empremta de les persones que estimem; l'anhel de tornar a trobar-nos. Em faig la pregunta pel dolor. El el nostre no és només físic. Tenim afegit un més cru, el dolor de l'ànima.


Jo, prefereixo ser humana, malgrat que , a vegades, pugui sentir aquest tipus de turment.

9/2/08

no m'ho puc creure






Que el món no està igualat per a homes i dones és una cosa que se sap, però quan t'assabentes de coses com aquestes que citaré a continuació, només cap esperar que aquest jou acabi com més aviat millor.


Tot és una espantosa realitat de certs països sobre les dones :



Aràbia Saudita : No poden sortir al carrer sense un home, ni tan sols per una urgència mèdica.



Camerun : No poden decidir si treballen o no, el marit ho fa per elles.



Índia : La violació dins del matrimoni no està penada per la llei.



Nigèria : El marit pot pegar a la dona. A més l'adulteri ( de la dona ) està penat amb la mort.....no així en el cas de l'home.



Líban : L'adulteri de la teva dona és un atenuant posat cas que l'assassinis.



Sudan : Està ordenat per llei que la dona deu obeir al marit.



Iemen : És obligatori per a les dones l'estar sempre disponibles per al sexe quan el seu marit ho requereixi.



Nepal : Perden l'herència quan es casen a favor del marit.



Pakistan : El seu testimoni en un tribunal només val la meitat que el testimoni d'un home.



Israel : No tenen dret a divorciar-se, els homes sí.



Algunes són verdaderament increibles si pensem que estic escrivint això en el 2008.........
Bon cap de setmana.

7/2/08

Superioritat?



Hi ha motius per la qual els homes són superiors a les dones o això diuen.
Al llarg de la història són múltiples els exemples de superioritat contrastada en la que podem veure com el món està fet per i per a l'home (???)
He estat recopilant motius i aquí van cinc dels quals he trobat :
Motiu 1:...............................

Motiu 2:...............................
Motiu 3:...............................

Motiu 4:...............................

Motiu 5:...............................
Crec que són suficientemenete explícits, tinc molts més, però per a què estendre'm.
Agrairé l'ajuda desinteressada dels meus lectors per trobar algun motiu més contundent que aquests.

P.D. Ho sento pels meus amics masclistes i encara més pels misògins però no puc escriure ni una sóla raó que justifiqui una superioritat de l'home sobre la dona, almenys jo no sé veure-la.

6/2/08

vull ser jo









Avui he vist una persona de sexe indefinible.
Era un home/dona de poca talla, al començament, probablement, del seu pas definitiu a un sol sexe fisicamente parlant.
El seu cos semblava el d'una dona menuda, sinó fora per les faccions encara endurides d'home, amanides amb unes restes de barba i bigoti delators.
Probablement va iniciar el seu peregrinar d'un sexe a un altre no fa massa temps.
Deu ser molt dur per a aquestes persones el sentir que el seu cos no reflecteix el que són.
La incomprensió, el rebuig, la burla......tot això sol ser una constant en la seva vida.
Em pregunto quan un home o una dona s'adonen de manera definitiva que no són el que el seu aspecte diu.
El despertar sexual no és la clau, doncs podrien entendre els seus gustos com emmarcats en l'homosexualitat o el lesbianisme, i aquesta és només una possibilitat sexual, que no serà igual en totes les persones amb aquest problema.
Perquè si es pot parlar de problema per a ells, aquest error en la concepció del seu cos.
Els més atrevits donen un pas endavant i lluiten per transformar el seu cos d'acord amb el que són, rebent una vegada més el rebuig en molts àmbits de la nostra societat "permissiva".
Qui no s'ha plantejat alguna vegada com seria la seva vida si hagués nascut amb l'altre sexe al qual té ?
Imaginar-te el que haguessis fet o faries sent dona/home al revés del que ets, també ajuda a entendre a l'altre sexe.
Sempre és positiu posar-se a la pell de l'altre per conèixer millor les seves reaccions.
El terrible és quan vius cada dia sense desitjar-ho dins de la pell de l'altre sexe, això és un càstig massa cruel de la naturalesa.Després ens queixem per ser lletjos, baixets o grassonets o, o , o , o .......massa us sense importància.




5/2/08

LA RATLLA








Sona el despertador.
Ho sents, "5 minutets més...."Obres els ulls, "quina mandra...", mires l'hora......"déu !!! m'he quedat adormida.
A penes si tens el temps just per sortir de casa, així que poses el turbo. Micció, dutxa, desodorant, vestir-se i........AHHHHHHHHHHHHH !!!!!!!
Allà està, en la teva cara, travessant des del pòmul esquerre fins al llavi, una ratlla a causa del coixí.
Amb premeditació i traïdoria, sense avís previ, amb mala llet en definitiva.
Saps que només és qüestió de temps el que vagi desapareixent, però just avui no tens aquest temps.I així, marcada qual reu apunt de ser portat a la forca, treus el valor suficient per enfrontar-te al món amb la teva recent estrenada ratlla facial.
Ningú t'assenyalarà, ningú es riurà, però saps que et MIRARAN .

T'has trobat en l'altre costat alguna vegada per saber-ho?

3/2/08

UN PREMI?




Ostres quina il·lusió!!

La patry m'ha donat un premi, que no se si mereixo, ja que el meu estil

no és res literari ni poètic, però si puc assegurar que surt de mi i de la passió que sento cada vegada que decideixo escriure.

Crec que és una bona oportunitat per premiar-nos i reconèixer-nos entre bloguers o entre “col·legues”, per mi té molt significat que la patry valori el meu treball i que al seu torn jo ho faci amb altres.

Crec que es un premi molt personal perquè ve d'algú que sap el treball i la dedicació que se li ha de posar a aquests espais, i on hem d'escollir blocs que d'una o una altra forma causen en nosaltres alguna reacció.Moltes gràcies patry, avui mas fet treure un molt bon i gran somrriure!
Aquest premi ha estat creat per Eseya http://arteypico.blogspot.com/
Les regles del premi són les següents:
Has de triar a 5 blocs que consideris siguin mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aporti a la comunitat bloguera, sense importar el seu idioma.
Cada premi atorgat ha de tenir el nom del seu autor/autora i l'enllaç al seu bloc perquè tots ho visitin.
Cada premiat ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que ho ha premiat.
Premiat i premiador han d'exhibir l'enllaç d'Art i pic perquè tots sàpiguen l'origen d'aquest premi.
Exhibir aquestes regles.

Encara que tots os ho merèixe-ho a quí els deixo als cinc bloguers que crec mereixen el premi, perquè m'han fet pensar i sobretot perquè m'han fet actuar:






Felicitats als premiats i molts petonassos als no premiats.

Us vull.


29/1/08

Encara...





Encara que tots a l'uníson, no poguéssim tenir la mateixa meta, hi ha coses que es donen per assegudes, com els drets humans.

Aquest, per naturalesa, és el desig de la majoria; al menys dels quals tenen un bon estat de salut mental.

Hi ha maneres diferents per veure la mateixa cosa: Suposant les nostres diferències, es pot competir o, per contra, unir aquestes característiques diferents per compartir-les.

Crec que això últim és més enriquidor, doncs en la competència sempre hi ha un perdedor.

i és que ens deixem guanyar pels nostres egoismes, i per les enveges que neixen de la competència.

Sempre ens queda el no callar, i el no conformar-se amb el que no és just.

Ens queda la paraula i l'acció no violenta.

27/1/08

dona sol vull recordar-te que...




Mai permetis que ningun home t'esclavitzi, tu vas néixer per estimar i no per ser esclava.

Mai permetis que el teu cor pateixi en nom de l'amor, estimar és un acte de felicitat, perquè patir?.

Mai permetis que els teus ulls vessin llàgrimes per algú que mai et farà riure.

Mai permetis que el teu cos sigui usat, saps que el teu cos és el domicili de l'esperit, llavors, ¡mantenlo apreciat!.

Mai permetis quedar-te hores esperant per algú que mai vindrà, així t'ho tingui promès!.

Mai permetis que el teu nom sigui pronunciat debades per un home, que ni se sap si té nom.

Mai permetis que el teu temps sigui desaprofitat per algú que mai tindrà temps per a tu.

Mai permetis escoltar crits en els teus sentits, l'amor és l'únic que pot parlar més alt!.

Mai permetis que passions desenfrenades et treguin d'un món real per a un altre que mai va existir.

Mai permetis que els altres somnis es barregin als teus fent-los girar en una gran malson.

Mai confiïs que algú pugui tornar, quan mai va estar present!.

Mai permetis prestar el teu úter per engendrar un fill que mai tindrà un pare.

Mai permetis viure en la dependència d'un home fent creure que tu vas néixer invàlida.

Mai permetis que quedis afronta i meravellosa, per esperar a un home que no té ulls per admirar-te!.

Mai permetis que els teus peus caminin en direcció d'un home, que només viu fugint de tu!.

Mai permetis que el dolor, que la tristesa, que la soledat, que l'odi, que el ressentiment, que la gelosia, que el rancor i tot que pugui treure la brillantor dels teus ulls; fent debilitar la força que existeix dins de tu.

Mai et permetis perdre la teva dignitat de ser... Dona!.