NO TINC PARAULES

NO TINC PARAULES DES DE LA MEVA CASA UN GRAN PESAR I UNA FORTA ABRAÇADA ALS PARES DE MARTA DEL CASTILLO

Una dona

Una dona exquisida no és aquella que més homes té ls seus peus, si no aquella que té un sol que la fa realment feliç.

Una dona bonica no és la més jove, ni la més flaca, ni la que te el cutis més fi o el cabell més cridaner, és aquella que amb tan sol un somriure i un bon consell pot alegrar-te lavida.

Una dona valuosa no és aquella que té més títols, ni més càrrecs acadèmics, és aquella que sacrifica el seu somni per fer feliços als altres.

Una dona exquisida no és la més ardent, sinó la que vibra al fer l'amor només amb l'home que estima.

Una dona interessant no és aquella que se sent afalagada per ser admirada per la seva bellesa i elegància, és aquella dona ferma de carácter que pot dir NO.

I un HOME........

UN HOME INTEL·LIGENT és aquell que valora a una dona així....

La dona va sortir de la costella de l'home, no dels peus per ser trepitjada, ni del cap per ser superior...

sinó del costat per ser igual, sota del braç per ser protegida, i al costat del cor per ser estimada...

Maquillatge

Freda està l'habitació i, poc a poc , l'aire frega la pell despullada on couen les teves ferides... Roden en silenci les llàgrimes que, espantades, van aprendre a callar cada insult, cada humiliació, cada cop que et manté esclava en una presó de gelosia...

Arraulida entre les restes d'un amor, entre les engrunes d' un somni...

Sola, perduda, sense ànima...

Cosint aquelles ferides que el maquillatge no sap tapar i sumant noves cicatrius en el teu cor... Supliquen els teus tèrbols ulls despertar d'aquest malson, escoltar una estúpida disculpa, una nova promesa sense valor que puguin excusar els teus llavis;

mentre els crits de l'altre costat de la porta no aconsegueixen despertar-te d'aquest mal somni .....

Por, dolor, ferides...

dona sol vull recordar-te que...

Mai permetis que ningun home t'esclavitzi, tu vas néixer per estimar i no per ser esclava.

Mai permetis que el teu cor pateixi en nom de l'amor, estimar és un acte de felicitat, perquè patir?.

Mai permetis que els teus ulls vessin llàgrimes per algú que mai et farà riure.

Mai permetis que el teu cos sigui usat, saps que el teu cos és el domicili de l'esperit, llavors, ¡mantenlo apreciat!.

Mai permetis quedar-te hores esperant per algú que mai vindrà, així t'ho tingui promès!.

Mai permetis que el teu nom sigui pronunciat debades per un home, que ni se sap si té nom.

Mai permetis que el teu temps sigui desaprofitat per algú que mai tindrà temps per a tu.

Mai permetis escoltar crits en els teus sentits, l'amor és l'únic que pot parlar més alt!.

Mai permetis que passions desenfrenades et treguin d'un món real per a un altre que mai va existir.

Mai permetis que els altres somnis es barregin als teus fent-los girar en una gran malson.

Mai confiïs que algú pugui tornar, quan mai va estar present!.

Mai permetis prestar el teu úter per engendrar un fill que mai tindrà un pare.

Mai permetis viure en la dependència d'un home fent creure que tu vas néixer invàlida.

Mai permetis que quedis afronta i meravellosa, per esperar a un home que no té ulls per admirar-te!.

Mai permetis que els teus peus caminin en direcció d'un home, que només viu fugint de tu!.

Mai permetis que el dolor, que la tristesa, que la soledat, que l'odi, que el ressentiment, que la gelosia, que el rancor i tot que pugui treure la brillantor dels teus ulls; fent debilitar la força que existeix dins de tu.

Mai et permetis perdre la teva dignitat de ser... Dona!.