27/12/08

Un altre any



Va acabant l'any,

un nou s'acosta

moments de celebracions per a uns

nostàlgies i tristeses per a altres

Dies d'introspecció, preguntes, balanços

Hora de col·locar en la balança les coses positives i les no tant positives

Moment de recordar quals van ser els nostres plans ,els nostres somnis,

metes i veure que va passar amb això

Una etapa s'acaba una altra està per començar

Endarrere queden els somnis que no van arribar

el que no va poder ser

els petits èxits

Endavant els que persisteixen els que insisteixen a quedar-se

els que ens ajuden a seguir endavant a seguir creient somiant i fan que les paraules fe i esperança siguin molt més que dues paraules

Acaba l'any i jo segueixo aquí

buscant la meva estrella...
feliç any nou

20/12/08

El meu particular arbre de nadal


Jo vull en aquest Nadal poder armar un arbre dins del meu Cor i en ell penjar:
Els noms dels meus amics. Els que viuen lluny i els que viuen a prop.
Els antics i els més recents.
Els que veig tots els dies i els que rares vegades veig.
Els que sempre recordo i els que a vegades oblido.
Els de les hores difícils i els de les hores felices.
Els que sense voler vaig ferir i els que sense voler em van ferir.
Aquells que conec profundament i aquells que conec poc.
Els meus amics humils i els meus amics importants.
Els que em van ensenyar i els que potser una miqueta, van aprendre del mi.
Vull que aquest arbre tingui arrels profundes, perquè els noms dels meus amics mai s'acabin...
Bones festes a tots i un petonàs

16/12/08

silenci



Aquesta és una imatge qualsevol d'un dels nostres dies

depèn com se la miri...


a vegades sembla no dir res...


altres ho revela tot...


El que falta...


el que amaga...


el que és...el que no...


a vegades les paraules no són suficients...


no expressen clarament el que la ment o l'ànima sent...


Llavors una imatge, una posa, un silenci, ho diu tot...


fins a allò que fa mal dir...

13/12/08

Estimada filla



Hola marta, hola amor meu.

T'escric aquesta carta per explicar-te el fantàstic i meravellós que va ser poder portar-te al món.

Acabaves d'arribar i ja ho havies transformat tot.Has omplert el meu cor de noves sensacions.

Vull transmetre't l'enorme plaer de tenir-te amb nosaltres.Si va ser bonic veure't créixer dins meu durant nou mesos,no es pot comparar al sentir-te néixer, sentir el teu plor per primera vegada, abraçar-te, besar-te, veure la cara del para desencaixar-se, intentant conservar la seva serenitat i els seus nervis, però filla meva en aquest moment els sentiments es desborden, et poden, et dominen.Ja se que no és fàcil arribar a aquest món, però t'asseguro que tampoc ho va ser portar-te.

Ets el fruit d'un amor pur i sincer, el millor que ens a pogut passar.

Hem perdut llibertat i independència, però estem aprenent a estimar d'una forma diferent i desinteressada, però responsable i preocupada.

Un amor amb ulleres i desvels però ple de calor i tendresa.Un amor que espero duri tota la vida.


T'ESTIMO

8/12/08

Queda prohibit


Queda prohibit plorar sense aprendre,aixecar-te un dia sense saber que fer,tenir por dels teus records.

Queda prohibit no somriure als problemes,no lluitar pel que vols,abandonar-lo tot per por,no convertir en realitat els teus somnis.

Queda prohibit no demostrar el teu amor,fer que algú pagui els teus deutes i l' humor dolent.

Queda prohibit deixar als teus amics,no intentar comprendre el que van viure junts,trucar-los sol quan els necessites.

Queda prohibit no ser tu davant la gent,fingir davant les persones que no t'importen,fer-te el graciós amb tal que et recordin,oblidar a tota la gent que et vol.

Queda prohibit no fer les coses per tu mateix,tenir por a la vida i als seus compromisos,no viure cada dia com si fos un ultimo sospir.

Queda prohibit no intentar comprendre a les persones,pensar que les seves vides valen però que la teva,no saber que cadascun té el seu camí i la seva dita.

Queda prohibit no crear la teva història,no tenir un moment per a la gent que et necessita,no comprendre el que la vida et dóna, i també el que et treu.

Queda prohibit no buscar la teva felicitat,no viure la teva vida amb una actitud positiva,no pensar que podem ser millors,no sentir que sense tu aquest món no seria igual.

2/12/08

Una dona


Una dona exquisida no és aquella que més homes té ls seus peus, si no aquella que té un sol que la fa realment feliç.

Una dona bonica no és la més jove, ni la més flaca, ni la que te el cutis més fi o el cabell més cridaner, és aquella que amb tan sol un somriure i un bon consell pot alegrar-te lavida.

Una dona valuosa no és aquella que té més títols, ni més càrrecs acadèmics, és aquella que sacrifica el seu somni per fer feliços als altres.

Una dona exquisida no és la més ardent, sinó la que vibra al fer l'amor només amb l'home que estima.

Una dona interessant no és aquella que se sent afalagada per ser admirada per la seva bellesa i elegància, és aquella dona ferma de carácter que pot dir NO.

I un HOME........

UN HOME INTEL·LIGENT és aquell que valora a una dona així....

La dona va sortir de la costella de l'home, no dels peus per ser trepitjada, ni del cap per ser superior...

sinó del costat per ser igual, sota del braç per ser protegida, i al costat del cor per ser estimada...

27/11/08

Estimar-te



Estimar-te com jo ho faria; sense límits, sense flaqueses, sense raó...

fonent el teu cos amb el meu, recorrent lentament cada porus de la teva pell, esquinçant aquest desig tan salvatge de tenir-te...

a poc a poc, molt lentament, fins a arribar a embogir...

Confonent l'amor amb el desig;

alimentant-me del teu alè, de la teva set;

devorant sense pudor el teu sexe des de la meva essència de dona...

Estimar-te així, d'aquesta manera;

perdent el control i el seny;

la raó i la mesura, lliurant la vida en cada petó, en cada xiuxiueig que crida, desesperadament, el teu nom, trencant un eco de gemecs que demanen clemència a uns ulls que, excitats, es claven -innocents, enamorats- en les teves pupil·les...

Estimar-te així; amb tendresa, amb innocència, amb la vida;

estimar-te així, com jo ho faria...

23/11/08

Moro de plaer




Sento la teva respiració entretallada, en el meu sentit, el meu cos ple de plaer es mou d'un costat a un altre.

Embogida pel èxtasis que em produeix estar a prop teu, em moc, una i una altra vegada, el meu cos, els meus malucs es balancegen...

No puc para de fer-ho, sento el teu cos dins del meu, noto les teves carícies.

Fortament em demanes que segueixi, movent-me al són d'un ritme imparable que s'ha creat entre yu i jo, i jo boja per gaudir cada segon d'aquest immens anar i venir, segueixo incessantment, sense pressa.

Veig els teus ulls mirant-me des del mes profund buit, acariciant-me amb la teva mirada, i jo cada vegada mes... déu, moro; de tant goig.

Els teus braços em marquen el ritme que fa que els nostres cossos enllaçats es travessin en el seu orgasme existencial…

I s'uneixen en un únic i terrible gemec de plaer.

Silenci... respiració entretallada, mirades còmplices, asseguts davant l'infinit, recolzats en la incertesa; posats l'un en l'altre, morim de plaer, junts, en aquest nou i gratificant vincul que s'ha creat fortuïtament davant l'inesperat.

17/11/08

Perquè?




M'agrades mes quan somrius.

Em pregunto perquè no somrius mes.

Em pregunto perquè no somriem mes.

Em pregunto també, perquè dediquem part de la nostra vida a realitzar coses que no desitgem.

Em pregunto perquè no som feliços.

Em pregunto perquè la humanitat resol els seus problemes a osties.

Em pregunto perquè passo tant de temps davant de la pantalla.

Em pregunto perquè ens matem uns a altres.

Em pregunto perquè no deixem que la vida flueixi, i segueixi el seu curs natural.

Em pregunto perquè discriminem, perquè rebutjem, perquè impedim…

Em pregunto perquè no obro el meu cor, i em deixo estimar.

Em pregunto perquè és tan difícil viure en pau.

Em pregunto perquè no mirem mes sovint al sol, a les flors, als nens, als ocells….

Em pregunto perquè som tan diferents sent tan iguals, o som tan iguals sent tan diferents.

Em pregunto perquè és tan difícil entendre'ns.

Em pregunto perquè pregunto tants perquè's.

Em pregunto tantes coses, i no tinc resposta per a cap.

Però noto com ja no necessito saber les respostes.

Suposo doncs, sense arribar a creurau; que tot es resoldrà al seu degut temps.

Temps al temps amics, i no mes perquè's.

12/11/08

senzillesa





La infantesa …
una de les etapes de menor preocupació i no dic d'absoluta despreocupació …

és mentida això que els nens són criatures completament feliços, lliures de preocupacions …

el que si és cert és que veuen la vida amb major innocència.

Els jocs són el millor d'aquesta etapa, recordo que el meu major plaer era passar-me hores i hores jugant amb les mevas ninas, era molt difícil que algú m'apartés de l'esmentada activitat, la resta del món deixava d'existir per a mi …

o anar al parc a jugar també era d'allò més divertit …

definitivament en la infantesa la nostra capacitat de gaudir de les coses senzilles és enorme …


però això no vol dir que al créixer es perdi la manera de gaudir d'allò més simple(almenys en el meu cas).

Em sento molt afortunada de no haver perdut la meva capacitat de gaudir amb la senzillesa, m'encanta contemplar l'oceà, un parc de frondosos arbres, el carrer, el transitar de les persones.

5/11/08

Felicitat?




La nostra meta moral, és la "felicitat”, i començo la sessió amb aquesta frase.
Felicitat, diuen alguns, que és obtenir el que desitges.
L'ésser humà contínuament desitja milers de coses i al poc, torna a desitjar unes noves, penso. Altres diuen que és conformar-te amb el que desitges;
i jo crec que som massa inconformistes, escolto també que és aprendre a conformar-te.
Em poso en dubte, arribats a aquests termes segueixo indagant;
alguns deixen anar que la felicitat és saber veure les coses petites de la vida. Aquestes coses petites a les quals justament no donem cap atenció, sóc conscient d'això.
Em poso amb temes morals: l'ésser humà únic animal moral, actua segons pensa; pensa en la felicitat i actua, sol i exclusivament per aconseguir-la.
No m'atreveixo a negar-lo, es que és la nostra meta moral, inconscientment o no, però es el que hi ha.
Tot això per que? Per ser feliços, diuen.
No em conformo, no se que és la felicitat, ni necessito una definició;

sol sé que sóc feliç.

1/11/08

Sempre ens quedarà alguna cosa




Sempre ens quedarà la flor seca que es resisteix a marcir, l'ocell que no s'allunya d'aquest arbre que va transitar durant anys, els records d'una vida que no tens, la nena que va comprar cada diumenge una llaminadura a la botiga de la cantonada, el xiuxiueig del vent, el silenci a altes hores del mati en un dia de treball, el suroll de les portes de casa meva, la imaginació que ningú em podrà robar, el gat que tots els matins demana el seu menjar, els fanals reflectides en el port que visito, la gent que mira sorpresa, els altells dels edificis, les mil i una tendes on malgastar, el somriure dels meus cercles pròxims, el nom escrit en la tomba de qualsevol persona, les mirades fisgonas dels meus veïns, les paraules que broten dels meus dits, el sol que sufoca, les lagrimas d'un dia gris, els talons de vertigen de totes aquestes sabates, les moltes cançons d'autors desconeguts que taral·lejar, les llavors d 'arbres que se't queden enganxats en el pèl, els restaurants vegetarians, la roba de carnavals, la fantasia desmesurada, les roses enganxades amb xinxetes en la paret, la il·lusió, les professores que et manen repetir el mateix treball cinc vegades, el fred d'una nit de novembre, els vells que et demanen ser el seu model per 2 euros, el passar-se dues hores parlant amb qualsevol per telèfon, el soroll d'una ampolla tirada al va buidar, les estrelles en un cel estrellat, un helicòpter que passeja als seus turistes...

20/10/08

Maquillatge



Freda està l'habitació i, poc a poc , l'aire frega la pell despullada on couen les teves ferides... Roden en silenci les llàgrimes que, espantades, van aprendre a callar cada insult, cada humiliació, cada cop que et manté esclava en una presó de gelosia...

Arraulida entre les restes d'un amor, entre les engrunes d' un somni...

Sola, perduda, sense ànima...

Cosint aquelles ferides que el maquillatge no sap tapar i sumant noves cicatrius en el teu cor... Supliquen els teus tèrbols ulls despertar d'aquest malson, escoltar una estúpida disculpa, una nova promesa sense valor que puguin excusar els teus llavis;

mentre els crits de l'altre costat de la porta no aconsegueixen despertar-te d'aquest mal somni .....

Por, dolor, ferides...

13/10/08

De sobte

...De sobte un somriure, un gest, una carícia, que faci baixar la meva mirada avergonyida,
coqueta, cap al terra emmoquetat de qualsevol bar...
Una cançó de fons, potser la nostra cançó Ballem? .
Ningú ens mira......
De sobte una paraula, un petó, una mirada que sàpiga despullar, juganera, el meu cor...
Una cançó de fons, ningú l'escolta...
Balla, avui només som dos...

9/10/08

Petonassos




Tinc guardats un grapat de petons en el fons de la meva ànima que volen sortir...
No són només petons, són petonassos, són més que grans, són enormes...
petonassos del carrer, doncs s'entesten a sortir amb cada comentari, cada privat, amb cada "et vull", amb cada sentiment...
petonassos revolucionaris, doncs estan en vaga per no deixar-los fer el que realment desitgen;
petonassos inconformistes, doncs no es conformen amb ser simplement escrits;
petonassos incrèduls, doncs no em creuen quan els dic que algun dia compliran el seu comès;
petonassos reproductors, doncs afloren a cada instant;
petonassos somiadors, ingenus, lluitadors, tendres, còmplices, sincers, lleials...
Mai vaig saber callar un petó i ara aquests els guardo en silenci...
Quan estiguis sol, trist, desolat, desesperat, emocionat, alegre, feliç...
Quan et sentis viu, recorda que en algun racó del món hi ha un petonàs en vaga somiant amb parar en la teva galta...

6/10/08

Present soledat


M' entristeix de veritat...

mirar tanta soledat..

aquí ..alla

per tot arreu...

Uns mes ...altres sense saber...

quina epidèmia és aquesta?

Si jo pogués saber la cura...

si conegués el remei...

aquest xarop que calmés la set d'estimar..

Si jo tan sol sabés...

29/9/08

BON PROFIT









Diu un sondeig que un de cada cinc espanyols utilitza aliments per "amanir" les seves relacions sexuals.
Es pot fer srvir cava, va ve, la xocolata,el plàtan, nata...
perquè així s'aconsegueix avivar les passions (això tambe m'ho diu sempre el meu marit, que intenta convèncem de com és de bo experimentar).
Ell diu que cal deixar-se de ñoñerías, obrir la nevera, amarar-se de coses desitjables i menjar-se l'un a l'altre.

26/9/08

Nosaltres





Nosaltres, els que sabem que les aigües d'un riu no s'aturen,

que el sol surt sempre per l'orient,

que el dia té vint-i-quatre hores,

que si no respires et mors,

que la pluja mulla al caure,

que el temps no s'atura,

que el cel és d'un blau claret,

que la vida és sol una,

que tenim passatge sol d'anada,

nosaltres; sol nosaltres, sabem també,

que som el millor, que tenim.

24/9/08

14 coses que em fan feliç




Encara que jo no sóc molt donada a seguir les cadenes, em passa un meme la Carme que no puc rebutjar.

He de dir-vos 14 coses que em fan feliç.

Ni una més, ni una menys.Em costara seleccionar 14, per això he decidit contestar sense pensar-ho massa. Segur que algunes de les coses que dic no són rellevants, i segur també que em deixaré algunes importants fora.

Aquí van:

1. La platja: encara que no ho faig molt sovint, m'encanta anar-me'n a la calor de platja, a veure la majestuositat del mar, tota la màgia i la mística que ell tanca i la bellesa de la nit reflectida a l'aigua.

2. Sentir música: que bo que és posar-li el volum ben i sortir d'aquest planeta per una estona.

3. Els meus amics: estar una bona estona amb ells em fa feliç, sigui en un bar, a casa d'algun de nosaltres, el cinema, on sigui gaudeixo molt estar amb tots ells.

4. Un petó: que bó un bon petó. La passió i el sentiment que es pot posar en un petó bén pegat és el màxim.

5.Dormir: no hi ha res com pegar-se una bona adormida. Quina delícia pegar-se una bona migdiada en aquestes tardes plujoses.

6.Somiar: adormida o desperta. Anar-me'n una estona al meu món de fantasia per perdre'm del món real per uns segons em fa massa feliç. . Encara que somii una mica rara em fa sentir molt feliç tenir molta imaginació per pensar qualsevol cosa en qualsevol moment.

7. Bon sexe: a qui no fa feliç això? Això és una cosa que fa feliç a qualsevol. La passió, la respiració, l'espontaneïtat del moment. Tot el que passa en un bon estona sexual em fa massa feliç.

8.Em fa feliç quedar-me adormida per les nits mentre llegeixo un llibre i sentir com se'm van caient les parpelles.Sobretot,

9.em fa feliç haver de pensar 14 coses que em fan feliç i adonar-me que hi ha moltes més coses que em fan feliç que no em dóna temps a nomenar.

10.Em fa feliç no tenir massa coses de les quals penedir-me si miro endarrere.

11.Tenir a tota la meva família junta .

12.Gaudir d'un gelat de xocolata amb nata a la terrassa de casa meva .

13.Celebrar algun aniversari d'un familiar ja de certa edat. Senyal que podem veure'ns un any més.

14.Compartir opinions i impressions en el meu blog o en el d'aquells als qui he conegut per aquest mitjà (Gràcies per la vostra amistat).


Bé, ja he esplicat les 14 coses que crec em solen fer més feliç, procurant haver estat lo més sincera possible
.I ara Si l'Eli la lluna i la Marta ho volen fer, estan cordialment convidades.
feliç dia de la Mercè.

22/9/08

Una miqueta d'amor




En aquests dies que penso que hauria de dosificar l'amor en petites porcions, perquè ningú es senti enganyat,em sento avara, em sento cobdiciosa,em sento lladre.Llavors em dic que millor ho malgasto,que millor ho deixo córrer a raig,que millor ho donc tot, no sigui que al final de la meva vida, no tingui a qui deixar-lo i vingui el govern i s'ho quedi tot.

Sol succeir

18/9/08

Tot pot millorar




Els dies no són iguals per a tot el món.

Hi ha uns plens de llum,altres foscos o d'un gris melancòlic.

Altres tenen un toc de pintura una mica clara.

Hi ha uns alegres,altres plens de problemes, penes, complicacions, angoixes econòmiques, (molt freqüents aquests, gairebé per a tots).

Hi ha també, dies que res ens importa, sol asseure'ns a prendre el sol, llegir un bon llibre, escoltar una música deliciosa i descansar.

Avui se que alguns de vosaltres no esteu bé i per això vull escriure, per dir-vos que encara que el mar a vegades estigui esvalotat, deixarà tresors en les seves ribes.

Anim a tots els qui en aquest moment estiguin passant, per durs moments .

Estem a prop ,tots junts, sentint la caloreta que aquesta xarxa ens regala a tots.

ANIM, LA VIDA ÉS CURTA.

16/9/08

Em sento be










Així em sento com un llibre ple de tantes fulles per recórrer, per lletrejar .

així és també com he de contemplar cadascun d'aquests plecs teus,que miro amb els meus ulls a través de les hores que passo amb tu.

Estic en aquestes etapes increïbles,en les úniques i commovedores,en aquelles on puc enfocar-me.

sóc cos . sóc ment

11/9/08

Ja estic de tornada







El meu lloc de vacances MALLORCA
Hola a tots de nou.

En primer lloc agrair tots els comentaris que he rebut durant l'estiu.

Llàstima que el meu accés a internet durant el mes d'Agost ha estat molt, però que molt limitat, per la qual cosa ni tan sols he pogut contestar als correus i mantenir al dia el bloc.

Les vacances s'han acabat i en aquests primers dies de setembre espero reprendre l'activitat i durant aquesta setmana començar a publicar i actualitzar . Arribo amb moltes ganes i durant aquesta setmana em posaré ràpidament al dia.

Sincerament, gràcies a tots pels vostres correus i comentaris de suport.

Ja sóc aquí, només estava descansant amb la família.

Ja estic de tornada!.

Una salutació

6/8/08

JA FA UN ANY


¡¡Avui ARMONIA compleix el seu primer any de vida!!

M'enrecordo que quan vaig començar aquest bloc em preguntava quant anava a durar, si arribaria al mes, i quan vaig arribar als 30 dies si arribaria a l'any. I aquí estic, 12 mesos després pensant en tot el que he après , totel que he crescut i el que em queda per.......

Gràcies a tota la gent maca que em va ajudar amb aquest espai, als qui m'inspiren, als qui em critiquen i m'afalaguen, i obvi a vosaltres que em llegiu.

Com celebració,os convido a tots els bloggers que agafeu un trosset de pastís i escrigueu en aquest humil espai.

Tots sou excel·lentes persones , en diferents aspectes, molt importants per mi. A tots vosaltres us agraeixo moltíssim aquesta bona ona.

Mil Gràcies i bones vacances me'n vaig fins a mitjan setembre.

Un petonàs

1/8/08

S'ha complert un cicle

Existeixen epocas de les nostres vides que els combats es prolonguen mes allà del necessari... Fins i tot a extenuar les forces i disminuir l'entusiasme..
En aquests moments...AVUI...ARA ...és quan... Val la pena tenir en compte ...que una guerra prolongada acaba per destruir gairebé tot...
No obstant això...i apesar de tots els pesars... Res pot ser millor que una treva abans que nostra energia quedi tan desgastada que ja no aconseguim recuperar-la...
És per això que vull cridar-li avui a la vida...
"preserverare amb tota la meva voluntat i esperare l'ocasió mes favorable...per tornar a lluitar" I prometo que...

Aconseguire allò que desitjo amb tot el meu cor.

28/7/08

Cor tonto

Vull que en dies com avui...

vinguis..em prenguis en els teus braços..

I omplis cadascun dels espais del meu sentir..

Vull que marquis els meus costats..

Que em facis oblidar..totes les penes..

Que abracis tots els meus solcs...i li diguis na..nay als meus sospirs..

Vull aferrar-me amb cobdícia..I aprendre amb les meves mans..

Que no estranyi la teva veu...aquest registre melodiós...que calma..

Vull que li parlis al meu atabalat cor...

25/7/08

Urgent


Tinc ganes d'escapar-me dels problemes..

Treball.....

de tot el molest i ordinari per somiar els meus somnis...

Amb optimisme i treure tot lodolent que hi ha dintre meu...

Animar-me fins no puder mes ...

Arribar a un estat inspirat i dir-te...

Aquí estic..

sóc tota teva

22/7/08

Estic cabrejada


Com m'agradaria que les coses bones seguissin sorprenent....emocionant .

Em fa mal veure que cada dia la gent vol menjar sol escombraries..morbo..tanta cosa falsa a tot arreu..

Hi ha tanta especulació i sensacionalisme...

que em preocupa el que envolta als meus fills..

pero no puc criar-los al marge i en un cub de vidre...

Una "pudredumbre" no deuria commoure mes que una carícia a qui la necessita...

Una atabalada manera de demanar atenció tampoc..

Tindria que ser mes important una abraçada ben sentida...

Les desgràcies no són (crec) per propagar-les com xafarderia de fam...

Sinó per aixoplugar en ajuda solidària en expresió activa..

No obstant això, quina ràbia comprovar que a la gent li agrada tant el drama i el escàndol...

sol per omplir els seus buits...

19/7/08

L'atzar




És capritxós l'atzar...


No et vaig buscar...


ni tu em vas venir a buscar..


Estaves on tènies que estar...


i jo sol vaig passar sense voler ...


I tu em vas veure passar ...


Va ser sense voler...


NO OBSTANT AIXÒ ALLÀ
es va detenir l'aiguat fins que tu em vas mirar ...


Va ser sense voler...

13/7/08

Com un nen




M'agradaria ser com ell per un sol dia ..
Gaudir dels sentits simples i bells perquè si...

Fer-li oïdes sordes al meu ego..

Riure per gust..de tota la meva estupidesa...

En diverses riallades franques..honestes i fortes..

Menjar cosetes bones...

i que em mimin molt...molt

Quina dolça meravella!

PD:PREMIS!!!!!!

¡¡Que malament m'esteu acostumant!!, jajajajajaj

Ara ha estat la meva estimada amiga Maria Jesus que m'ha concedit dos preciosos Premis ,el premi al blog Ácido i el premi a la ternura.

Gràcies guapa,ara ja se que si va valer la pena el dia que vaig començar a escriure el bloc,encara que jo no volia ,va ser la meva amiga Rosa la que sempre m'animava a fer-ho,fins que un dia li vaig fer cas,i aquí segueixo dóna-li a les tecles i aturmentant-vos amb les meves coses..Sempre em sorprenc quan em diuen que m'atorguen tal o qual premi,doncs mai ni en els meus millors somnis vaig poder imaginar ni tan sols que hagués gent que llegís les entrades,exceptuant als meus amics i coneguts,i no perquè ho mereixés si no per amistat i quedar bé, ja sabeu...

Moltes gràcies DOLÇA!!!!!!!!

El creador del Premi “Bloc Àcid” estableix que “Aquest premi té la característica de ser lliurat a aquells blocs que el seu estil es fonamenta que els seus post són en la seva majoria l'opinió i el criteri particular dels seus administradors, i per descomptat, que es destaqui l'assertivitat, coherència, fluïdesa, creativitat i acidesa en les seves opinions. Una de les regles del premi és lliurar l'esmentat reconeixement a altres bloc que compleixin les característiques esmentades.Per tant, jo lliuro els Premis “Bloc Àcid”i bloc a la Tendresa a:

Arteypico
boira
carme fortià
carme.r
clint
Deja-vie
estripanits
jo mateix
jo mateixa
la veïna del pis de sota
lluna
M.Teresa
marina
martona
mossèn
nuestras vidas
núr
palito
patry
Recomenzar
shadow
striper
txell
Té la mà Maria
zel

9/7/08

Cors tovets





Ningú és suficientment dur

rigid i inflexible...

per ser immune a l'amor de l'altre.

Ni prou racional per permetre-ho.

Aspiro que tot acabi COM SEMPRE partin de...

Les fronteres.

Les barreres.

Els mites..

Les pors..

Els dubtes.

Els deutes.

Els comiats..

Les desconfiances.

Eels orgulls.

Els limitis..

ÉS L'AMOR...

EL QUE FA QUE UN EVOLUCIONI I SENTI LA VIDA..

7/7/08

En la seva pell








Ficar-me a la pell d'un home, sentir-me en el seu cos masculí, assaborir per un instant les seves sensacions, les seves emocions, introduir-me en els seus pensaments, en els seus somnis, en els seus desitjos, conèixer el que els irrita, el que els provoca, les seves preocupacions, els seus gustos, les seves aficions, que parlen els homes entre homes…

Homes en alguns casos freds, calculadors i no obstant això tots ells de cor calent, ardent… Volgués conèixer l'origen de les seves pors, dels seus temors i també els seus complexos. M'agradaria descobrir des de dins l'origen de la seva bondat, de la seva noblesa…


M'agradaria conèixer-los una miqueta més.



PD


UNA ABRAÇADA


La meva amiga Maria Teresa m'ha regalat una abraçada que recullo amb moltíssim afecte i que jo li torno a ellla i a tots vosaltres perquè.....


Una abraçada, un somriure... petites grans coses que ens poden omplir la vida de felicitat




4/7/08

VEURE-LA ADORMIDA



Veure-la dormir és...

Caure en la contemplació que regala la força per navegar contra la corrent...

Amb aquesta briseta melodiosa de la seva respiració..

veure els seus ullets dóna tanta pau...

Veure-la així adormida és guanyar i ser triomfadora sempre..

A prop la contemplo ficada en aquesta màgia superior...

D'amor suau gairebé devot de ser mare...

Per això xiuxiueigo una cancioó a déu agraint la meravella tan excluisiva..

No em canso...

la miro ....

La gaudeixo intentant entrar en el seu cor..

És la mes bonica visió...

Que una mare pot imaginar...

30/6/08

Genuí





La mentida ens destenyeix..

I també repetir mecanicamente els pensaments..

O la conducta d'altres..

fins que ens torna artificials..

És per això que la imitacio és estúpida..

Fa perdre els mes bonics colors propis de l'ànima..

Al final tot allò que realment és genuí ens ve...

Fins i tot des d'aquells .dels primers fangs..d'aquestes primeres aigües..

Perquè el que és verdaderament pur sempre es porta des de les arrels..

voldria no destenyir ni tornar-me llevat..

Encara que a vegades vegi colors destenyts i altres terres...

Vull seguir mirant aquest blau cel immens...

25/6/08

Amb un petó


Que meravellós és estar adormida, i sentir que res afecta la teva vida, tot és calma, tot és amor. No preocupar-se del dia ni de les hores.

T'encamines en un món nou que res mou,res més que la teva pròpia ànima.

De cop vaig sentir una suau carícia i sense saber que era verdadera, em vaig acomodar una mica més.

La teva veu la vaig sentir serena i darrere de reconèixer-te vaig veure que portaves una safata amb un berenar matiner .

El teu petó em va portar de tornada amb un gran somriure, al sentir les meves galtes tocades per la teva suau carícia.

Vaig adorar aquest senzill despertar i per això vull marcarlo en aquest dia, com alguna cosa especial alguna cosa tan senzilla i bonica, com un dolç petó per despertar a un nou dia.

22/6/08

I els anys passen


És una dura realitat, els anys passen, però ens han de servir per afrontar noves experiències, per seguir mirant amb optimisme cap al futur, han d'augmentar les nostres ganes de viure.
Crec que som com el vi, que guanyem amb els anys en molts aspectes de la nostra vida. Experimentem un creixement personal;

aprenem a gaudir una miqueta més aquelles petites coses que abans a penes només ens passaven desapercebudes i això és important.








UN ALTRE PREMI " premi pedraforca"


Toca escriure per diros que he rebut un premi de part del meu amic striper, moltes gràcies per recordar-te de mi .Elpremi es otorgat als blogs escrits en catala i ara he d'elegir tres blocs per donar-los el premi. La veritat que em resulta molt difícil elegir a uns quants però intentaré ser sincera i donar-l'hi als blocs que habitualment més visito i que no han rebut aquest premi.
Tots ho mereixeu pero han de ser tres .
MARIA TERESA
Zel
mossen

Tambe he rebut un altre premi de part de la meva amiga Maria Jesus "Amigas unidas para siempre"gracies guapa espero que sigui realment per sempre ets un encant i jo li passo a:


Arteypico
boira
carme fortià
carme.r
Deja-vie
jo mateixa
la veïna del pis de sota
lluna
M.Teresa
marina
martona
nuestras vidas
núr
palito
patry
shadow
txell
zel










17/6/08

Així hauria de ser

Enamorar-se, començar a sentir aquest pessigolleig al cos, i tenir la necessitat d'anar sentint en la pròpia pell les sensacions que aquest sentiment genera.
Trobar la persona adequada és la cosa més difícil, una persona que participi amb tu d'aquest plaer, difícil sí, perquè aquesta trobada no pot ser obligada, ha de ser desitjada i estimada pels dos, no deu convertir-se en necessitat, ha de ser alguna cosa que com l'aigua del riu que neix en les muntanyes i flueix fins a morir en el mar,que neixi del cor, que faci bullir passions i sentiments comuns i flueixi per les venes fins a morir en l'altre.

14/6/08

Somnis





Quan s'esvaeix un somni, un altre nou neix per ocupar el seu lloc i créixer amb la mateixa il·lusió que depositamos en l'anterior per atrapar-lo.

La vida és un somni i en aquest somni ens embarquem cada dia a la recerca de la realitat del que volem, necessitem, desitjem...

10/6/08

XOCOLATA


Les emocions avegades s'assemblen a la xocolata..
Entren llisquen en la humitat de la boca..

i et deixen un mos que treu un somriure...

M'agrada emocionar-me de veritat...

Abandonar-me al gust immens...

i comprovar que la vida és dolça..Molt dolça quan la gaudeixo ...així...

VULL XOCOLATA ENXOCOLATAT JA!

7/6/08

Contradiccions



Tot el món es contradiu, ningú va néixer pensant el mateix i si no és així… que trist... que trist ser tan tancat per no poder canviar d'opinió.

Que trist no obrir la ment a situacions noves, o veure-les d'una altra perspectiva.

Pot ser que siguem fidels als nostres ideals, però tard o d'hora patirem en la nostra vida una petita o gran contradicció. I no crec que ella, ens faci més febles, sol ens fa més humans que al fi al cap això és el que som o no? no? no!!!!???

3/6/08

Estimar


És voler de veritat;

és aconseguir que sobrin les paraules per expressar aquest sentiment a l'altra persona,

és fer que els fets es converteixin en demostracions d'amor,

que responguin per si sols; és no negar el que és sincer i verdader

el que sorgeix i flueix sense més.

És aquest sentiment tan pur que ja no admet negar qualsevol evidència a la persona que ho rep perquè no es veu se sent.

26/5/08

Hola soc jo

Soc el dit gras del teu peu; sí, el mateix; aquest baixet, grasset i calb que t'està saludant des del teu peu, no em veus?. Sóc aquí a sota.
El mateix que intenteu embotir en aquests vestits de punta que ara tant es porten i al qual molts volguéssiu tallar la cap en el vostre intent desesperat d'introduir-me aqui.
El mateix que decoreu amb cridaners colors a l'estiu amb els quals a vegades em feu sentir ridícul.
Aquest dit al qual oculteu la mirada perquè dieu que sóc lleig; el mateix que es porta les coques en els balls. Ai! m'has trepitjat. A tu no t'han trepitjat, m'han trepitjat a mi.
Aquest dit inoportú que us porteu per davant amb les taules quan aneu descalços, encara que aquí he de compadecerme del petitet, que per ser més feble sempre es porta la pitjor part.
Doncs fins aquí he arribat, que sapigueu que puc arribar a ser el vostre pitjor malson…i sinó, quin em dieu si m'encarno, o crido al meu cosí? No el de zumosol, sinó al Juanet, eh? Que fastigueja.
Doncs ja em coneixeu una miqueta més així que a partir d'ara haver si teniu una miqueta de compassió de mi i em doneu uns mimitos (agueta amb sal, em porteu al podòleg a posar-me guapo...) i aquestes cosetes.

M'AGRADA


M'agraden les lletres...escrites..

mirar-les o sentir-les...murmurades..

M'agrada el so dels fonemes en la veu...Per això adoro llegir...lletrejar..descodificar ..desxifrar...

És un ànsia neta..transparent...

M'agrada l'olor d'un llibre vell amb història ...amb palmes escrites en les seves pagines...

M'agrada saber que estan ahi..esperant per mi...

En una nit de soledat...d'insomni...de voler saber..

M'agrada tenir un llibre nou en les meves mans...i delectar-me fullejant els seus apunts escrits...

M'agraden les paraules ... parlades..en la veu..el matís..la beneiteria bella del dir...

TOTA AQUESTA EXPRESSIÓ...



PD:


En aquests dies he rebut uns premis que m'omplen d'alegria, aquest m'ho ha atorgat la meva amiga Marìa jesus , i al posso amb molt afecte.

---Com el premi és un Homenatge a l'Amistat, vull dedicar-lo a tots els meus amics que fan que els meus dies siguin molt millors .Moltes gràcies María Jesús per aquest premi.

Premi amics per sempre a: