MENTIR

Què és la mentida?, la mentida es defineix com una manifestació contrària a la veritat; és a dir contrari al que se sap, es creu o es pensa.

Els nostres pares, professors, societat ens ensenyan que mentir és dolent i així ho asimilem, encara que crec que som molt pocs els que anem per la vida a cara descoberta.

Jo crec que a lo larg de la nostra vida tots mentim per protegir-nos, per a protejir als altres, per salvar una situació ,per no perdre alguna cosa inportante per a nosaltres ,per semblar millor del que som ,per evitar un empipament, una discusio o un càstig.

Segons la meva opinió, hi ha moltes situacions en les quals a vegades és millor mentir o, almenys, no dir la veritat. Em refereixo a les mentides piadoses (quan de veritat ho són), a les petites petites mentides que tots utilitzem per evitar certes situacions incòmodes sense importància, per aconseguir certes coses... El fet trist és que ens menteixen els qui estan en el poder, els qui treballen en els mitjans de comunicació, els qui enganyant guanyen més diners o aconsegueixen més poder...

Tantes són les mentides que ens compten i les que moltes vegades ens comptem nosaltres mateixos per no veure la realitat.

En que situacions creus necessari mentir?

quins collons!!!!!!

Part penjant que tenen els homes a cada costat del penis.
no obstant això, tant o més estimats per l'home, doncs la seva presència o absència determina l'homenia.
Altres maneres de nomenar-los són:
Testicles, gònades, ous de peix, cocos, turmes, els subordinats del Penis Cocos, pilotes, ous, ous de peix, tanates, les nous, els bessons, els companys de tota la vida, els amics, les boles, els orfenets, les joies de la família, les borses d'or, els lleters, els yahoos, els baixos, les pokébolas, els fills de la polla, els balins, les dragon balls, els regidores, les arrecades reials.

La seva mida ha estat relacionada amb l'estupidesa ,que si grans, que si grossos . La seva importància és vital per a l'existència de l'espècie doncs és allà on s'emmagatzemen les cèl·lules espermióticas que donaran vida a nous éssers, aquests mateixos que li faran desitjar tallar-sels quan se'ls vinguin a inflar en la seva etapa adolescent.


Una puntada de peu en els collons fa mal bastant més que una en una altra part del cos, sumant el dolor a la humiliació. ¡manda cojones !.

Toro sense collons és bou, poltre sense collons és cavall de fira i home sense collons és...

Si teniu collons poseu alguna cosa collonuda

Així ets per mi

F - Ferm ,fervent, formal, franc.

R- Raonable, realista, recte , reflexiu , romantic.

A- Alegre , apasionat, adult ,agrait , amic , amant.

N - Natural, nitid, noble.

C- Carinyos, calent, clar, company, custodi.

I- Ideal , important, impetuos , inseparable, inmens.

S- Salvatge , seductor, sensible, senzill, sexy, sincer, somiador.

C- Candit, comic ,clàssic, curiós, comunicador.

O- observador, original, orador, objectiu.

Enyorança

Juguem al escondite?

O millor al pilla pilla?

Somiem sent policies i lladres?

Ens maquillem imaginant que som dones grans?

Juguem a les perruqueres, a les models o als professors?

Dóna'm la teva mà i tanca els ulls. Deixa que la teva ment viatgi a la seva infantesa. Deixa que s'embriagui ambles olors d'abans . Allibera la teva ànima infantil de la seva presó adulta.Oblida't dels teus deures per un instant. Oblida't de les teves preocupacions. Treu l'estrès de la teva vida. Corre, salta, crida... Vola! Vola a un món de Fantasia, a un món ple de colors.Torna a mirar a aquesta/nena/o nen que vas ser un dia i demana-li que es quedi amb tu per sempre.Torna a amagar-te mentre jugues. Torna a repetir allò d'"un, dos, tres, pica paret", torna a riure fins que et faci mal la panxa. Torna a viure cada segon com quan eres petit.

Però ara... jugues amb mi?

el meu ofici

Sempre he dit que he tingut molta sort de treballar en el que he volgut.

fa vint-i-cinc anys que intento i gairebé sempre ho aconsegueixo, que treballo com perruquera.

Quan una porta tant de temps exercint, arriba a conèixer a les seves clientes tant com cada remolí dels seus caps.

El canvi d'imatge és un procés molt meditat.Es te de parlar en la persona a per veure com són els seus remolins, que passa amb els seus angles, com és la seva vida quotidiana, llavors a partir d'aquí intento treballar.

Quan les clientes vénen a la meva perruqueria entre talls de cabells, rentats i pentinats, tambe vénen les xafarderies, rialles i moltes ,moltes vegades les combersaciones intimes, que és quan realment em converteixo en la seva amiga ,confident i avegades complice.

Moltes de les meves clientes es s'assenten i comparteixen amb mi, coses molt intimes, s'obren i necessiten que les escolti.

Realment es necessita molta psicologia i saber com tractar a cadascuna ,doncs totes són úniques i diferents.

Les perruqueres som eternes aprenentes sempre tenim alguna cosa que aprendre.

M'encanta el meu ofici i si alguna vegada em necessites

aqui estic

AVUI

Avui estic contenta, no he dormit molt però no estic cansada.
Em miro al mirall i em sento maca.

Em vesteixo i em maquillo.

Avui no vull preocupar-me per res.

Avui vull ser jo, vull el món per a mi.

Avui em m'estimaré com ningú no m'ha estimat mai.

Avui vull riure i deixare enrere tants de plors.

Avui vaig a riure tant que podria enriure'm de tu.

*~ ciutadà cabrejat ~*

per si de cas fossin pocs els problemes amb Renfe ara tenim vaga d'autobusos. La seva protesta és deguda perquè demanen més descans a la feina. A mi també m'agradaria fer menys hores en el meu treball. Jo em pregunto perquè una majoria dels conductors d'autobusos es dediquen després de la seva jornada del seu treball a treballar en transports escolars, en aeroports portant passatgers, taxis etc ...

Serà per això per al que nesessitan els dies de descans?

perquè sóc dona

L'ltre dia , mentre conversava amb un grup d'amics del meu marit algú va dir que que no s'hagués casat amb una dona que no fos verge. Vaig pensar "comprensible". Potser ell no habia tingut relacions sexuals i estàba esperant a algú igual per passar la vida junts. Llavors li vaig preguntar si el també era verge,pero no era així, ell no era cast.

Llavors això em va fer cabrejar i com crec que ja sóc prou madureta per dir el que, en realitat penso i la seva parella no contestava li vaig dir:

Que mai no em casaria amb algú que em preguntes si sóc verge.

Per què, jo mai li preguntaria això a algú.

Perquè no valoro als altres per l'estat del seu himen o prepuci. Perquè un s'enamora de la persona, no del que porta entre les cames.

D'altra banda…Manaria a la merda a qualsevol, així es tracti del meu marit i tinguem trenta anys de casats, que m'exigeixi tenir relacions. Doncs, algú que t'exigeix que et fiquis al llit amb ell no val la pena.

També, em fotan els homes que parlen de ‘lliurar' la virginitat. Lliurar! No es tracta de cap trofeu ni res per l'estil.

Personalment considero que casar-se verge és alguna cosa així com construir una casa sense plans.

i a tu com t'agrada ballar?

Crec, amb temor, perquè és una pena, que la meva generació va ser l'última a ballar lents.

El secret del lent era aprofitar-ho al màxim o intentar-ho almenys...

t'enrecodes d' alguna nit romàntica en la que vas ballar un lent?

Uf.... la meva memòria retrocedeix bastants anys darrere, a aquelles cançons tan llargues que et donava temps per decidir si li donaves o no el petó.

ballar lent amb el noi que t'agrada, estar abraçats cada vegada més a prop, mirar-se després , durant mitja hora i besar-se...

En fi, és cursi i ho sé, però no em digueu que no estava boníssim quan se't donava.

També ballar sol, pot ser màgic.

Pot transformar la tristesa en alegria.

Ballar és molt divertit.

Si et fa por ballar per no tenir bon ritme o no tens suficient temps, fes com jo, pots ballar pel teu compte: posat música i balla pels diversos llocs de la casa.

També pot "moure's fins al cansament" o donar voltes per la casa.

Puja el volum a la música i mou les cames ja veuras com després que comencis a ballar, és probable que ja no vulguis aturar-te.

Intenta-ho! I si ja t'agrada, disfruta, ballar és una de tantes maneres bones i sanes de canalitzar l'energia, relaxar-te, distreure't i divertir-te...

Que, fem un ball?

trepitjar

A vegades els meus peus porten polseres .

Son prims i ossuts. Ni massa grans ni massa petits.

Convenientment cuidats . Ungles perfectas i permanentment pintades amb un tènue to porcellana, tant a l'hivern com a l'estiu.

M'encanta anar descalça, gairebé sempre descalça. Quan no és possible o quan el temps ho impedeix, sabates de tots els colors, talons impossibles.

El meu únic vici reconegut, es enfonsar-me en la sorra humida en les nits d'estiu.

M'agrada tenir els peus a la terra i trepitjar ven fort.

i tu com trepitges?

mama et vull dir

Que entenc la teva soledat i tristesa en aquests moments i

el buit que deixa la persona estimada .

Però jo sol et demano...

que el teu cor continuï bategant,per

que et queden moltes coses per fer.

Que les teves cames encara han de fer un gran recorregut.

Que el teu pit ha de continuar compartint el mateix aire.

Que al final de cada nit sempre hi ha un nou dia.

Q ue et necessitem.

Vull que t'anadonis que tots volem continuar bategant amb tu.

Que mai no estaras sola.

Que t'estimem i sempre velarem per tu.

passió

molts de nosaltres somiem amb formar una parella estable.Però una vegada aconseguit l'objectiu les parelles cauen en la trampa de la rutina i es comencen a donar compte que l'amor i la passió es desgasten.

jo crec que la passió és com una foguera al mig del bosc,que cal anar ficant socs perquè el vent o el pas del temps no acabin apagant el foc. De vegades es molt difícil de mantenir la passió amb el ritme de vida que portem. A qui no li ha desitjat saltar-se un dia de treball per quedar-se amb la parella... jo crec que cal buscar temps sota de les pedres per poder fer que la relacio sigui ven forta i no esperar que sigui sempre l'altre el que aporti els detalls.

La veritat és que cada vegada son més les parelles que duren ben poc, es posen nervisos davant la primera complicació i es que aconseguir perdurar al llarg dels anys i mantenir viva la passió no

es senzill.

a viure que la vida son dos dies

A vegades li donem moltes voltes a les coses i arriba un moment que dels problemes fem una col·lecció.

Si alguna cosa no et va bé és natural no hi ha cap manual d'instruccions.

En aquesta vida ens toca riure i plorar ,això de la vida de color de rosa, poca cosa i com això és el que hi ha ,hem d'aprofitar que el temps corre un barbaritat ,a una velocitat que anomenem edat, i que nassos, el cel pot esperar.

per això jo opto per aprofitar cada moment ,i fer tot allò que em ve de gust gaudir, sentir, compartir,i donar-me tots els gustus que puc , doncs això és el que m'enduc, que aquesta vida sol la podem viure una sola vegada.

així que beu de la vida.

a la llum de les espelmes 2ª part

No em va donar temps a preguntar el seu nom, vaig pensar que mai el tornaria a veure, però no, afortunadament no va ser així.
L'endemà em baig aixecar disposada a trebalar com cada dia, i decididament em vaig dirigir a la perruqueria , i cual no seriosa la meva sorpresa a l'arribar a la cantonada i trobar-me de front amb el home dels meus somnis.

-l'oreal- vaig poder observar en la solapa del seu uniforme.
-hola
-Perdoni senyor, el conec?, em resulta familiar.
Gustosament em va explicar que va ser la persona amb la qual vaig ensopegar el dia anterior em va dir que sentia molt haver estat tan descortès, però que en aquells moments tènia moltíssima pressa. Li vaig respondre que no es preocupés, que estava perdonat a condició que acceptés prendre un cafè a la sortida del seu treball.
Ell desconcertat per la meva oferta, va somriure, (alguna cosa almenys em va donar esperances), va respondre que acabava allo de les 19 hores, Finalment ven quedar a les 19:30 en la cafeteria del centre molt pròxima a casa meva.

Va ser una vetllada molt agradable, ell em va explicar que les presses del dia anterior havien sigut per culpa del maleït treball. Mentre jo m'enamorava minut a minut d'ell, i sense saber com aquell amor, nava convertint-se en obsessió.
A l'acabar el cafè es va oferir a acompanyar-me a casa meva, intentant descobrir així on vivia, però llo em vaig excusar argumentant que havia oblidat certs papers del banc a la perruqueria.
Com bon cavaller, en va convidar , negant-se a acceptar que yo contribuís veient que feia gest de treure diners de la meva bossa.
Ens vem despedir i vem continuar veient moltes vegades i com vas poder comprovar l'altre dia era la primera vegada que vènia a casa.

Potser el destí que tan amablement ens havia creuat , em va tornar el favor amb la presència d'aquest home tan maravillos a casa.
No va ser cosa fàcil, però al final vaig sortir victoriósa, i amb tota la delicadesa del món, tractant
que fora la vetllada mes romantica del món. Res podia sortir malament.

Quan va arribar el Francesc a casa, jo l'estava esperant, havia preparat una exquisitada de sopar, a la llum de les espelmes.
Sopar ,van sopar molt poc perquè quan vaig voler reaccionar jo estava estirada davant seu, despullada.

El seu cos irradiava bellesa, el seu lent respirar, que feia que jo em sentís la mujer mes afortunada del mon.......Estic enamorada , el vull ....
fi

a ,he fet reformes en la pelu si voleu esteu comvidats a la inaguracio el disabte.
i si , el francesc i sera, veïna del pis de sota .

a la llum de les espelmes

avui li vaig a esplicar a la meva veïna de davant, si la del pis de a sota, el que li porta tan intrigada ultimamente.

et preguntaves quan l'altra nit la meva casa estava a mitja llum si el que intuias era un sopar romantic , doncs si i et vaig dir que ja tu esplicaria, doncs ahi va de moment el com el vaig coneixer.

el vull, des del primer moment que el vaig veure vaig saber que el volia. No arribo a entendre si van ser els seus ulls, la seva boca, el seu cabell. Potser aquesta forma de moure's, o el seu somriure......No ho sé, sol sé que el vull.al vaig conèixer cami de la perruqueria, en un dia gris que agonitzava, després de moltes hores de treball.

Anava amb presses, se li notava en la seva cara. De sobte el seu maletí es va caure a terra, va ensopegar a l'intentar culli'ho, i per un desig diví, va venir a caure de cara contra mi.

Gràcies a tots els àngels del cel per aquest moment, el moment en què va aixecar els seus preciosos ulls blaus (aquests ulls...) i em va mira. Mai oblidare aquest instant màgic.

em va preguntar si em trobava bé i li vaig dir que si gràcies.

continuara.......

la espera

Avui vull mirar-me en un mirall, en un molt gran, en un que reflecteixi el meu cos sencer.

Vull mirar-me en ell, observar cada part de mi...Avui vull mirar-me en un mirall i veure reflectida un somriure, avui vull que aquest mirall em faci feliç.

Enfront d'ell, puc notar un agradable plaer, puc escoltar unes paraules murmurades, que a penes puc escoltar , és tan baixet.

Avui vull mirar-me al mirall, observar-me, que em parli, notar aquesta sensasio tan agradable, comunicar-me tan sol amb els meus gestos, la meva expressió corporal i tancar els ulls i esperar.

Avui tinc necessitat d'esperar, d'esperar enfront de diversió i tranquilitat.

Avui comparteixo al costat de vosaltres la meva espera i la meva imatge reflectida en un mirall...

El meu mirall...

i tu que veus quan et mires en el mirall?