31/12/07

FELIÇ 2008





Ostres porto tant de temps sense escriure que creureu que m'ha tocat la loteria, doncs no, m'ha tocat treballar i moltisim .He arribat tan cansada que no podia ni pensar .
Ara tinc uns minuts i vull felicitar-vos l'any nou.

Avui es canvia de cotxe, de casa, de roba, de sabates, de mes, de look, de treball, d'any; però mai d'amics. Os he ingressat 365 dies de bona sort, alegria i felicitat en el vostre compte numero 2008. Administre-lo que no hi ha més.


Un petonàs .



FELIÇ ANY NOU.


19/12/07

bona sort










Dissabte es el dia del sortej la loteria de nadal
(com m'hauria agradat escriure aquestes línies totalmen borratxa)
i amb ella, es reparteixen milions i milions d'euros a tort i a dret.
Dissabte , com cada any,sera un dia d'il·lusió per a molts i el dia internacional de l'enveja per a moltíssims més..sobretot per als que ho veuen en directe, perquè ningú em negarà que no dóna ràbia veure per televisió a tots els premiats, bevent i banyant-se a cava pels carrers, mentre els altres es queden mirant els seus números, amb cara de tontos, com si de tant mirar-los fossin a canviar...
fa uns anys que tenim l'absència del "calb"i la gent ha tornat a fregar els dècims contra les panxes de les embarassades en lloc de contra caps alopèciques i els calbs han pogut tornar a utilitzar els transports públics sense necessitat d'usar passamuntanyes o gorres de llana... i és que, després de tants anys, "el calb" s'havia convertit en tota una icona tradicional associat a la sort (ara hauran de conformar-se amb el tema de si tenen major potència sexual)
Gairebé tots als quals els ha tocat "el gras" (i no confondre amb marit , amic... , que parlem de la loteria de nadal) diuen el mateix quan se'ls pregunta què faran amb el premi: tapar forats (no, si sera veritat que Espanya es trenca)
una cosa que sincerament no he entès mai.
no seria millor contractar a un paleta perquè els tapés amb ciment?

que faries tu si dissabte et toca el gras "de nadal"?

i no val l'assumpte de tapar forats he!

18/12/07

Tinc tant que aprendre





He tractat moltes vegades el tema de la meva ortografia dolenta.

Avui m'he pusat a pensar sobre com resulta d'inútil complir tantes normes per fer alguna cosa que és més que probable no li faci a un ser un millor advocat, metge, arquitecte o jo què sé. Avui en dona la gana de malparlar contra els condemnats accents que sempre em fan dubtar si van escrits o només són fonètics,si dreta o esquerra, contra les uves i les bes que al final resulten que sonen exactament igual; contra ges i jotes; contra les maleïdes comes que mai sé col·locar, o contra les hacs que no sonen ni fan res , per més intercalades que les fotis.


Val ja m'he desfogat i prefereixo deixar-ho, no sense abans demanar un modest perdó pels meus continus errors i sentir una sana enveja -molta- de tots els qui són capaços d'escriure correctament.

17/12/07

desig


Jo vull en aquest Nadal poder armar un arbre dins del meu Cor i en ell penjar:

Els noms dels meus amics. Els que viuen lluny i els que viuen a prop.

Els antics i els més recents.

Els que veig tots els dies i els que rares vegades veig.

Els que sempre recordo i els que a vegades oblido.

Els de les hores difícils i els de les hores felices.

Els que sense voler vaig ferir i els que sense voler em van ferir.

Aquells que conec profundament i aquells que conec poc.

Els meus amics humils i els meus amics importants.

Els que em van ensenyar i els que potser una miqueta, van aprendre del mi.

Vull que aquest arbre tingui arrels profundes, perquè els noms dels meus amics mai s'acabin...

11/12/07

Meme










La carme Fortià m'ha fet arribar un nou meme, el de l'escriptori.

m'ofereix que li ensenyi la foto que tinc en la pantalla de l'escriptori del meu ordinador.

doncs ala aquí la tens, aquesta és la foto que normalment tinc en el meu escriptori.
Si, som la meva filla i jo.Aquesta foto ens la vam fer aquest estiu amb la cam , la de coses que em fa fer quan s'avorreix.

M'agrada veure a la meva nena encara que sigui en foto passem moltes hores separades, el col·legi, el treball i així sembla que la senti mes a prop , mira coses de mamas.

huy, que em poso tonta.

donç jo li paso el meme per que tambe tinc curiositat de saver quina foto han triat per el seu escritori a:

un petonàs.





10/12/07

Maleïda espera






Per un assumpte privat que no ve al cas, m'he trobat amb aquest contestador automàtic que tenen instal·lats algunes empreses en els seus números d'atenció al client, un d'aquests que li posen a una dels nervis i amb ganes d'estampar el telèfon contra la paret o posar-se en situació transcendent de “Ommmm” com en la imatge… Encara sort, que, mentre anava seguint instruccions com una possessa, he recordat un text que vaig rebre per correu electrònic fa molt temps, amb el qual em vaig riure una bona estona i que m'ha servit per tornar-me a riure de la situació, del contestador i de mi mateixa –què sa és riure's d' una mateixa!-. I jo desitjo que a vosaltres os passi al mateix ,per que en aquests temps anem escassos de motius per fer-ho, Bé, os deixo amb el citat text:


“Gràcies per llamar a l'"Institut de Salut Mental", la seva més sana companyia en els seus moments de major bogeria.

Si vostè és obsessiu-compulsiu, pressioni repetidament el número 1

.Si vostè és co-dependent, demani-li a algú que pressioni el número 2 per vostè.

Si vostè té múltiples personalitats, pressioni el 3, 4, 5, i 6.

Si vostè és paranoic, nosaltres ja sabem qui és vostè , sabem el que fa, i sabem el que vol. Esperi en línia mentres localitzem la seva trucada .

Si vostè pateix d'al·lucinacions, pressioni 7 i la seva trucada serà transferida al departament d'"Elefants Rosats".

Si vostè és esquizofrènic, escolti acuradament, i una petita veu li dirà quin número pressionar.

Si vostè és depressiu, no importa qual número marqui. Ningú li contestara.

Si vostè pateix d'amnèsia, pressioni 8 i digui en veu alta el seu nom, direcció, telèfons, nombre de Nif, data de naixement, estat civil, segons cognoms del seu pare i de la seva mare i el nombre d'afiliació a la seguretat social..

Si vostè pateix d'estrès post-traumàtic, pressioni lentament la tecla # fins que algú s'apiadi de vostè.

Si vostè pateix d'indecisió, deixi el seu missatge després d'escoltar el to... o abans del to... o després del to... o durant el to. En tot cas, esperi el to...

Si pateix de perduda de la memòria a curt termini, pressioni 9. Si pateix de perduda de la memòria a curt termini, pressioni 9. Si pateix de perduda de la memòria a curt termini, pressioni 9. Si pateix de perduda de la memòria a curt termini, pressioni 9.

Si té l'autoestima baixa, per favor pengi. Tots els nostres operadors estan ocupats atenent a persones més importants que vostè."

5/12/07

Segur que era una poma?







Ostres quantes coses hi ha escrites sobre la famosa poma que es va menjar Eva . El que em de carregar les dones per una fruita de res. si Eva s'arriba a fer una macedònia no et dic res.


Jo crec que qui es va menjar la poma va ser Adam .Ella es va menjar una altra fruita.


Ens van dir que era una poma, perquè la part on ella es menjaba l'altre fruita esta censurada.


Perque ens atreu tant el que esta prohibit?

4/12/07

La terra esta molt calenta

els vegetals es reprodueixen per llavors transportades per ocellets, el vent...NO?















3/12/07

Ser pares





Em sembla increïble que s'hagi pogut fer un estudi sobre quant costa un fill, com si fos una cosa material (una casa, un cotxe. ...
El Preu dels nens: El Cost de criar un fill des que neix fins que compleix 18 anys es
aproximadament entre 300.000 i 98.000 euros en 18 anys, per a una família de classe mitjana.Què tal?
Això sense incloure encara que els pagaments de matrícula universitària.
Jo crec que no és un cost tan alt si ho desglossem. No obstant penso que el millor consell financer que podria donar-li a algú és que no tingui fills si al que vol es ser "ric".
En realitat és el contrari.
Què obtens per300.000euros? :
* Dret al nom. Primer, segon, i els cognoms
* Viure per ell cada dia.
* Rialletes sota els llençols cada nit.
* Més amor del qual el teu cor pot contenir.
* Petons i abraçades.
*Una mà per sostenir, usualment coberta de xocolata.
* Un company per fer bombolles de sabó, construir castells de sorra, i saltar a la vorera sota la pluja.
* Algú amb qui riure com tonto, sense importar-te el que diran.
Pots:
* pintar amb els dits.
* jugar a ferte l'amagat.
Tens una excusa per :
* continuar llegint les aventures de la blanca neus , la ventafocs..... .
* anar a veure pel·lícules de Disney,
* Demanar-li desitjos a les estrelles.
* col·leccionar corones fetes amb pasta i pintades amb aerosol per nadal, empremtes de mans en fang per al dia de les mares, i targetes amb lletres al revés per al dia del pare.
Per només 300.000 euros.
no hi ha millor oferta pel teu diners.
Obtens seients de primera fila en la seva història per testificar.
* el primer pas,
* la primera paraula,
*la primera cita, i la primera vegada al volant.
Et tornes immortal. Afegeixes una nova branca al teu arbre genealògic
Obtens una educació en psicologia,infermeria, justícia criminal, comunicacions, i sexualitat humana que cap universitat pot igualar.
Als ulls del teufill tu Tens tot el poder per curar el seu el plor, espantar als monstres de sota el llit, apedaçar el seu cor trencat, ser policia en una festa en pijames, castigar-los per sempre, i estimar-los sense límits perquè així, algun dia ells puguin, com tu, estimar sense importar el cost.
Això és una ganga pel preu que hem de pagar.

no creus?

2/12/07

El plaer de badallar





A tots els fanatics de les bones maneres, si és que n'hi han: badallar produeix un benestar comparat a aquell del plaer eròtic.

Per mi personalment són un plaer, per a molta gent són una tortura.

Fa poc vaig llegir que a EUA han comercialitzat un antidepressiu que pot causar orgasmes espontanis al badallar. Es diu Anafril, hi ha gent que es fa pis quan es riu, o que plora a l'esternudar, però mai havía sentit parlar de la possibilitat de comparar l'orgasme amb el badall. A mi, si voleu que os digui la veritat, tenir un orgasme mentre es badalla em sembla una passada , així que donaria qualsevol cosa per provar una o dues partilletas. Soc passional i tendeixo a badallar moltisim, com si em jugués en això la vida, però ara m'agradaria tornar-me una badallaire combulsiva i res com el Anafril per a cosegui-ho, així que no deixeu de fer-me arribar una pastilleta si la aconseguiu. Moltes gràcies.

Auuhhhmmmm…

No puc mes me'n vaig a badallar una estoneta.

30/11/07

MENTIR




Què és la mentida?, la mentida es defineix com una manifestació contrària a la veritat; és a dir contrari al que se sap, es creu o es pensa.


Els nostres pares, professors, societat ens ensenyan que mentir és dolent i així ho asimilem, encara que crec que som molt pocs els que anem per la vida a cara descoberta.

Jo crec que a lo larg de la nostra vida tots mentim per protegir-nos, per a protejir als altres, per salvar una situació ,per no perdre alguna cosa inportante per a nosaltres ,per semblar millor del que som ,per evitar un empipament, una discusio o un càstig.

Segons la meva opinió, hi ha moltes situacions en les quals a vegades és millor mentir o, almenys, no dir la veritat. Em refereixo a les mentides piadoses (quan de veritat ho són), a les petites petites mentides que tots utilitzem per evitar certes situacions incòmodes sense importància, per aconseguir certes coses... El fet trist és que ens menteixen els qui estan en el poder, els qui treballen en els mitjans de comunicació, els qui enganyant guanyen més diners o aconsegueixen més poder...

Tantes són les mentides que ens compten i les que moltes vegades ens comptem nosaltres mateixos per no veure la realitat.



En que situacions creus necessari mentir?

29/11/07

quins collons!!!!!!










Part penjant que tenen els homes a cada costat del penis.
no obstant això, tant o més estimats per l'home, doncs la seva presència o absència determina l'homenia.
Altres maneres de nomenar-los són:
Testicles, gònades, ous de peix, cocos, turmes, els subordinats del Penis Cocos, pilotes, ous, ous de peix, tanates, les nous, els bessons, els companys de tota la vida, els amics, les boles, els orfenets, les joies de la família, les borses d'or, els lleters, els yahoos, els baixos, les pokébolas, els fills de la polla, els balins, les dragon balls, els regidores, les arrecades reials.

La seva mida ha estat relacionada amb l'estupidesa ,que si grans, que si grossos . La seva importància és vital per a l'existència de l'espècie doncs és allà on s'emmagatzemen les cèl·lules espermióticas que donaran vida a nous éssers, aquests mateixos que li faran desitjar tallar-sels quan se'ls vinguin a inflar en la seva etapa adolescent.


Una puntada de peu en els collons fa mal bastant més que una en una altra part del cos, sumant el dolor a la humiliació. ¡manda cojones !.

Toro sense collons és bou, poltre sense collons és cavall de fira i home sense collons és...

Si teniu collons poseu alguna cosa collonuda

28/11/07

Així ets per mi















F - Ferm ,fervent, formal, franc.


R- Raonable, realista, recte , reflexiu , romantic.



A- Alegre , apasionat, adult ,agrait , amic , amant.



N - Natural, nitid, noble.



C- Carinyos, calent, clar, company, custodi.


I- Ideal , important, impetuos , inseparable, inmens.


S- Salvatge , seductor, sensible, senzill, sexy, sincer, somiador.


C- Candit, comic ,clàssic, curiós, comunicador.


O- observador, original, orador, objectiu.

27/11/07

Enyorança







Juguem al escondite?

O millor al pilla pilla?

Somiem sent policies i lladres?

Ens maquillem imaginant que som dones grans?

Juguem a les perruqueres, a les models o als professors?

Dóna'm la teva mà i tanca els ulls. Deixa que la teva ment viatgi a la seva infantesa. Deixa que s'embriagui ambles olors d'abans . Allibera la teva ànima infantil de la seva presó adulta.Oblida't dels teus deures per un instant. Oblida't de les teves preocupacions. Treu l'estrès de la teva vida. Corre, salta, crida... Vola! Vola a un món de Fantasia, a un món ple de colors.Torna a mirar a aquesta/nena/o nen que vas ser un dia i demana-li que es quedi amb tu per sempre.Torna a amagar-te mentre jugues. Torna a repetir allò d'"un, dos, tres, pica paret", torna a riure fins que et faci mal la panxa. Torna a viure cada segon com quan eres petit.


Però ara... jugues amb mi?

26/11/07

el meu ofici




Sempre he dit que he tingut molta sort de treballar en el que he volgut.

fa vint-i-cinc anys que intento i gairebé sempre ho aconsegueixo, que treballo com perruquera.

Quan una porta tant de temps exercint, arriba a conèixer a les seves clientes tant com cada remolí dels seus caps.

El canvi d'imatge és un procés molt meditat.Es te de parlar en la persona a per veure com són els seus remolins, que passa amb els seus angles, com és la seva vida quotidiana, llavors a partir d'aquí intento treballar.

Quan les clientes vénen a la meva perruqueria entre talls de cabells, rentats i pentinats, tambe vénen les xafarderies, rialles i moltes ,moltes vegades les combersaciones intimes, que és quan realment em converteixo en la seva amiga ,confident i avegades complice.

Moltes de les meves clientes es s'assenten i comparteixen amb mi, coses molt intimes, s'obren i necessiten que les escolti.

Realment es necessita molta psicologia i saber com tractar a cadascuna ,doncs totes són úniques i diferents.

Les perruqueres som eternes aprenentes sempre tenim alguna cosa que aprendre.

M'encanta el meu ofici i si alguna vegada em necessites

aqui estic

22/11/07

AVUI














Avui estic contenta, no he dormit molt però no estic cansada.
Em miro al mirall i em sento maca.
Em vesteixo i em maquillo.
Avui no vull preocupar-me per res.
Avui vull ser jo, vull el món per a mi.
Avui em m'estimaré com ningú no m'ha estimat mai.
Avui vull riure i deixare enrere tants de plors.
Avui vaig a riure tant que podria enriure'm de tu.

21/11/07

*~ ciutadà cabrejat ~*

per si de cas fossin pocs els problemes amb Renfe ara tenim vaga d'autobusos. La seva protesta és deguda perquè demanen més descans a la feina. A mi també m'agradaria fer menys hores en el meu treball. Jo em pregunto perquè una majoria dels conductors d'autobusos es dediquen després de la seva jornada del seu treball a treballar en transports escolars, en aeroports portant passatgers, taxis etc ...


Serà per això per al que nesessitan els dies de descans?




20/11/07

perquè sóc dona




L'ltre dia , mentre conversava amb un grup d'amics del meu marit algú va dir que que no s'hagués casat amb una dona que no fos verge. Vaig pensar "comprensible". Potser ell no habia tingut relacions sexuals i estàba esperant a algú igual per passar la vida junts. Llavors li vaig preguntar si el també era verge,pero no era així, ell no era cast.

Llavors això em va fer cabrejar i com crec que ja sóc prou madureta per dir el que, en realitat penso i la seva parella no contestava li vaig dir:

Que mai no em casaria amb algú que em preguntes si sóc verge.

Per què, jo mai li preguntaria això a algú.

Perquè no valoro als altres per l'estat del seu himen o prepuci. Perquè un s'enamora de la persona, no del que porta entre les cames.

D'altra banda…Manaria a la merda a qualsevol, així es tracti del meu marit i tinguem trenta anys de casats, que m'exigeixi tenir relacions. Doncs, algú que t'exigeix que et fiquis al llit amb ell no val la pena.

També, em fotan els homes que parlen de ‘lliurar' la virginitat. Lliurar! No es tracta de cap trofeu ni res per l'estil.


Personalment considero que casar-se verge és alguna cosa així com construir una casa sense plans.

18/11/07

i a tu com t'agrada ballar?





Crec, amb temor, perquè és una pena, que la meva generació va ser l'última a ballar lents.

El secret del lent era aprofitar-ho al màxim o intentar-ho almenys...

t'enrecodes d' alguna nit romàntica en la que vas ballar un lent?

Uf.... la meva memòria retrocedeix bastants anys darrere, a aquelles cançons tan llargues que et donava temps per decidir si li donaves o no el petó.

ballar lent amb el noi que t'agrada, estar abraçats cada vegada més a prop, mirar-se després , durant mitja hora i besar-se...

En fi, és cursi i ho sé, però no em digueu que no estava boníssim quan se't donava.

També ballar sol, pot ser màgic.

Pot transformar la tristesa en alegria.

Ballar és molt divertit.

Si et fa por ballar per no tenir bon ritme o no tens suficient temps, fes com jo, pots ballar pel teu compte: posat música i balla pels diversos llocs de la casa.

També pot "moure's fins al cansament" o donar voltes per la casa.

Puja el volum a la música i mou les cames ja veuras com després que comencis a ballar, és probable que ja no vulguis aturar-te.

Intenta-ho! I si ja t'agrada, disfruta, ballar és una de tantes maneres bones i sanes de canalitzar l'energia, relaxar-te, distreure't i divertir-te...


Que, fem un ball?

14/11/07

trepitjar







A vegades els meus peus porten polseres .

Son prims i ossuts. Ni massa grans ni massa petits.

Convenientment cuidats . Ungles perfectas i permanentment pintades amb un tènue to porcellana, tant a l'hivern com a l'estiu.

M'encanta anar descalça, gairebé sempre descalça. Quan no és possible o quan el temps ho impedeix, sabates de tots els colors, talons impossibles.

El meu únic vici reconegut, es enfonsar-me en la sorra humida en les nits d'estiu.

M'agrada tenir els peus a la terra i trepitjar ven fort.

i tu com trepitges?

12/11/07

mama et vull dir





Que entenc la teva soledat i tristesa en aquests moments i

el buit que deixa la persona estimada .

Però jo sol et demano...

que el teu cor continuï bategant,per

que et queden moltes coses per fer.

Que les teves cames encara han de fer un gran recorregut.

Que el teu pit ha de continuar compartint el mateix aire.

Que al final de cada nit sempre hi ha un nou dia.

Q ue et necessitem.

Vull que t'anadonis que tots volem continuar bategant amb tu.

Que mai no estaras sola.

Que t'estimem i sempre velarem per tu.


7/11/07

passió









molts de nosaltres somiem amb formar una parella estable.Però una vegada aconseguit l'objectiu les parelles cauen en la trampa de la rutina i es comencen a donar compte que l'amor i la passió es desgasten.

jo crec que la passió és com una foguera al mig del bosc,que cal anar ficant socs perquè el vent o el pas del temps no acabin apagant el foc. De vegades es molt difícil de mantenir la passió amb el ritme de vida que portem. A qui no li ha desitjat saltar-se un dia de treball per quedar-se amb la parella... jo crec que cal buscar temps sota de les pedres per poder fer que la relacio sigui ven forta i no esperar que sigui sempre l'altre el que aporti els detalls.

La veritat és que cada vegada son més les parelles que duren ben poc, es posen nervisos davant la primera complicació i es que aconseguir perdurar al llarg dels anys i mantenir viva la passió no

es senzill.


6/11/07

a viure que la vida son dos dies














A vegades li donem moltes voltes a les coses i arriba un moment que dels problemes fem una col·lecció.

Si alguna cosa no et va bé és natural no hi ha cap manual d'instruccions.

En aquesta vida ens toca riure i plorar ,això de la vida de color de rosa, poca cosa i com això és el que hi ha ,hem d'aprofitar que el temps corre un barbaritat ,a una velocitat que anomenem edat, i que nassos, el cel pot esperar.

per això jo opto per aprofitar cada moment ,i fer tot allò que em ve de gust gaudir, sentir, compartir,i donar-me tots els gustus que puc , doncs això és el que m'enduc, que aquesta vida sol la podem viure una sola vegada.
així que beu de la vida.

5/11/07

a la llum de les espelmes 2ª part

No em va donar temps a preguntar el seu nom, vaig pensar que mai el tornaria a veure, però no, afortunadament no va ser així.
L'endemà em baig aixecar disposada a trebalar com cada dia, i decididament em vaig dirigir a la perruqueria , i cual no seriosa la meva sorpresa a l'arribar a la cantonada i trobar-me de front amb el home dels meus somnis.

-l'oreal- vaig poder observar en la solapa del seu uniforme.
-hola
-Perdoni senyor, el conec?, em resulta familiar.
Gustosament em va explicar que va ser la persona amb la qual vaig ensopegar el dia anterior em va dir que sentia molt haver estat tan descortès, però que en aquells moments tènia moltíssima pressa. Li vaig respondre que no es preocupés, que estava perdonat a condició que acceptés prendre un cafè a la sortida del seu treball.
Ell desconcertat per la meva oferta, va somriure, (alguna cosa almenys em va donar esperances), va respondre que acabava allo de les 19 hores, Finalment ven quedar a les 19:30 en la cafeteria del centre molt pròxima a casa meva.

Va ser una vetllada molt agradable, ell em va explicar que les presses del dia anterior havien sigut per culpa del maleït treball. Mentre jo m'enamorava minut a minut d'ell, i sense saber com aquell amor, nava convertint-se en obsessió.
A l'acabar el cafè es va oferir a acompanyar-me a casa meva, intentant descobrir així on vivia, però llo em vaig excusar argumentant que havia oblidat certs papers del banc a la perruqueria.
Com bon cavaller, en va convidar , negant-se a acceptar que yo contribuís veient que feia gest de treure diners de la meva bossa.
Ens vem despedir i vem continuar veient moltes vegades i com vas poder comprovar l'altre dia era la primera vegada que vènia a casa.

Potser el destí que tan amablement ens havia creuat , em va tornar el favor amb la presència d'aquest home tan maravillos a casa.
No va ser cosa fàcil, però al final vaig sortir victoriósa, i amb tota la delicadesa del món, tractant
que fora la vetllada mes romantica del món. Res podia sortir malament.

Quan va arribar el Francesc a casa, jo l'estava esperant, havia preparat una exquisitada de sopar, a la llum de les espelmes.
Sopar ,van sopar molt poc perquè quan vaig voler reaccionar jo estava estirada davant seu, despullada.

El seu cos irradiava bellesa, el seu lent respirar, que feia que jo em sentís la mujer mes afortunada del mon.......Estic enamorada , el vull ....
fi

a ,he fet reformes en la pelu si voleu esteu comvidats a la inaguracio el disabte.
i si , el francesc i sera, veïna del pis de sota .

4/11/07

a la llum de les espelmes







avui li vaig a esplicar a la meva veïna de davant, si la del pis de a sota, el que li porta tan intrigada ultimamente.

et preguntaves quan l'altra nit la meva casa estava a mitja llum si el que intuias era un sopar romantic , doncs si i et vaig dir que ja tu esplicaria, doncs ahi va de moment el com el vaig coneixer.


el vull, des del primer moment que el vaig veure vaig saber que el volia. No arribo a entendre si van ser els seus ulls, la seva boca, el seu cabell. Potser aquesta forma de moure's, o el seu somriure......No ho sé, sol sé que el vull.al vaig conèixer cami de la perruqueria, en un dia gris que agonitzava, després de moltes hores de treball.

Anava amb presses, se li notava en la seva cara. De sobte el seu maletí es va caure a terra, va ensopegar a l'intentar culli'ho, i per un desig diví, va venir a caure de cara contra mi.

Gràcies a tots els àngels del cel per aquest moment, el moment en què va aixecar els seus preciosos ulls blaus (aquests ulls...) i em va mira. Mai oblidare aquest instant màgic.

em va preguntar si em trobava bé i li vaig dir que si gràcies.
continuara.......



3/11/07

la espera






Avui vull mirar-me en un mirall, en un molt gran, en un que reflecteixi el meu cos sencer.

Vull mirar-me en ell, observar cada part de mi...Avui vull mirar-me en un mirall i veure reflectida un somriure, avui vull que aquest mirall em faci feliç.

Enfront d'ell, puc notar un agradable plaer, puc escoltar unes paraules murmurades, que a penes puc escoltar , és tan baixet.

Avui vull mirar-me al mirall, observar-me, que em parli, notar aquesta sensasio tan agradable, comunicar-me tan sol amb els meus gestos, la meva expressió corporal i tancar els ulls i esperar.

Avui tinc necessitat d'esperar, d'esperar enfront de diversió i tranquilitat.

Avui comparteixo al costat de vosaltres la meva espera i la meva imatge reflectida en un mirall...

El meu mirall...


i tu que veus quan et mires en el mirall?

7/10/07

tens por?









Alguna vegada has sentit por?
En ocasions, tots ens espantem.
Els trons i llampecs en fan que el cor em bategui més ràpid
no, se t'assecava la boca quan la teva mestra anunciava que et feria una petita prova?, o et traspiren les palmes de les mans quan arriba el teu torn d'esplicar la lliçó davant tota la classe ?i
no senties un nus en l'estómac quan veies a aquella personeta que sempre et molestava? i
por a l'anar-te'n a dormir després de veure una pel·lícula de terror?.
no tens por?
d'equivocar-te
al exit
de patir danys
de no aconseguir parella o por a la soledat
de perdre la parella que tens
d'emmalaltir-te
al fracàs
de perdre el treball
dels accidents
de perdre un ser estimat
a la pobresa
a la mort
al ridícul
jo d'avegades tinc molta por d'algunes d'aquestes coses
es clar, que la por es gratuita.

i tu a que tens por?





3/10/07

la primera vegada








Era la meva primera cita. Vaig sortir de casa summament nerviosa; no sàvia que era allò. A més era la primera vegada, no obstant això jo ho havia promès i no podia llançar-me endarrere. No havia de tenir por, al cap i a la fi vaig ser jo la que vaig elegir l'hora. Quan vaig arribar a la porta un calfred va estremir tot el meu cos. Quan la porta es va obrir, vaig haver de fer un esforç per controlar el tremolor de les cames.Vaig entrar. Ell m'estava esperant, i immediatament em va prendre pel braç i em va portar a una habitació. Amb la major cortesia em va invitar a ficar-me al llit. Encara que era la primera vegada que feia allò, quan el vaig veure em va inspirar confiança, sabia que el tenia molta experiència en el tema i vaig comprendre que no podria trobar una persona més adequada per ferme el que ell estava a punt de fer.

A poc a poc, se'n va anar acostant. Crec que va notar el meu nerviosisme, i va tracta de tranquil·litzar-me dient-me que sabia el que calia fer, com i on fer-ho.Per fi, quan els meus músculs van començara relaxar-se, em va indicar qual era la postura però adequada i posant la mà en l'espatlla va continuar dient coses agradables per donar-me ànims. La proximitat entre els dos es va fer gairebé dolorosa, vaig sentir la pressió de les seves mans en el meu braç i el càlid i agradable alè de la seva boca acostar-se a la meva cara. De sobte em va entrar alguna cosa dura. Em va agafar de sorpresa; el meu cos no estava acostumat a aquesta mena d'experiències i va començar a tremolar.Van passar uns minuts que a mi em van semblar segles; d'aviat vaig començar a sentir un dolor insuportable i vaig llança un crit a la vegada que tot el meu ser s'estremia.A mesura que transcurrian els minuts el dolor se n'anava fent més i més fort no va tardar a començar a sortir-me sang.

Li vaig dir que ho tragués, que m'estava fent molt demal, però em va dir que ja gairebé estava i que no podia deixar-lo així. Vaig cridar angoixada i adolorida fins que em van saltar la llàgrimes.Inesperadament el dolor va cessar i el meu cos va ser recorregut per una indescriptible sensació de benestar.Llavors em vaig adonar que tot havia acabat, ja no tenia sentit seguir protestant.

VA ARRIBAR l'hora d'anar-se'n.Li vaig agrair al dentista que m'hagués tret aquest queixal que tantíssim mal em feia , i em vaig acomiadar demanan disculpes pel meu exagerat comportament.

2/10/07

¿porque el amor es ciego?





Hoy paseándome por los blogs , me ha ha llamado la atención un bloquero que escribía sobre el amor ciego y al final se preguntaba: ¿de verdad el amor es ciego?
Entonces yo me he acordado que una vez leí una fabula preciosa sobre el porque el amor es ciego.
es un poquito larga pero de verdad que vale la pena leerla.


Una vez se reunieron todos los sentimientos y cualidades de las personas.

EL ABURRIMIENTO bostezaba, como siempre, cuando LA LOCURA les propuso:

- ¡Vamos a jugar al escondite!

LA INTRIGA levantó la ceja, intrigada, mientras LA CURIOSIDAD, sin poder contenerse, preguntaba: ¿Al escondite? ¿Y cómo es eso?

- Es un juego -explicó LA LOCURA-, Yo me tapo la cara y comienzo a contar, desde uno hasta un millón. Ustedes se esconden, y cuando yo haya terminado de contar, el primero de ustedes que encuentre ocupará mi lugar para continuar el juego.

EL ENTUSIASMO bailó, secundado por LA EUFORIA.

LA ALEGRÍA dio tantos saltos que terminó por convencer a LA DUDA, e incluso a LA APATÍA, a quien nunca le interesaba nada.

Pero no todos quisieron participar.

LA VERDAD prefirió no esconderse. ¿Para qué?, si al final siempre la hallaban.

LA SOBERBIA opinó que era un juego muy tonto (en el fondo lo que le molestaba era que la idea no hubiese sido suya).

LA COBARDÍA prefirió no arriesgarse.

- Uno, dos, tres... -comenzó a contar LA LOCURA- La primera en esconderse fue LA PEREZA que, como siempre, se dejó caer tras la primera piedra del camino.

LA FE subió al cielo. LA ENVIDIA se escondió tras la sombra DEL TRIUNFO, que con su propio esfuerzo había logrado subir a la copa del árbol más alto.

LA GENEROSIDAD casi no alcanzaba a esconderse; cada sitio que hallaba le parecía maravilloso para alguno de sus amigos.

¿Que si un lago cristalino? Ideal para LA BELLEZA, pensaba.

¿Que si la hendija de un árbol? Perfecto para LA TIMIDEZ.

¿Que si el vuelo de la mariposa? Lo mejor para LA VOLUPTUOSIDAD.

¿Que si una ráfaga de viento? Magnífico para LA LIBERTAD.

Así terminó por ocultarse en un rayito de sol.

EL EGOÍSMO, en cambio, encontró un sitio muy bueno desde el principio, ventilado, cómodo... pero sólo para él.

LA MENTIRA se escondió en el fondo de los océanos (mentira, en realidad se escondió detrás del arco iris).

LA PASIÓN y EL DESEO se fueron juntos al centro de los volcanes. EL OLVIDO... se me olvidó donde se escondió... pero eso no es lo importante.

Cuando LA LOCURA contaba 999.999,

EL AMOR aún no había encontrado sitio para esconderse, pues todo se encontraba ocupado... hasta que divisó un rosal.

Enternecido, decidió esconderse entre sus rosas.

- ¡Un millón! - gritó LA LOCURA- y comenzó a buscar.

La primera en aparecer fue LA PEREZA, a solo tres pasos de la piedra más cercana.

Después escuchó a LA FE, en el cielo, discutiendo con Dios sobre teología.

A LA PASIÓN y EL DESEO los sintió en el vibrar de los volcanes.

En un descuido encontró a LA ENVIDIA, y así pudo deducir dónde estaba EL TRIUNFO.

AL EGOÍSMO no tuvo ni que buscarlo, el solito salió disparado de su escondite, que había resultado ser un nido de avispas.

De tanto caminar, LA LOCURA sintió sed; al acercarse al lago descubrió a LA BELLEZA.

Con LA DUDA resultó más fácil todavía: la encontró sentada sobre una cerca, sin decidir aún de que lado esconderse.

Así fue encontrando a todos, AL TALENTO entre la hierba fresca; a LA ANGUSTIA en una oscura cueva; a LA MENTIRA detrás del arco iris (mentira, estaba en el fondo del océano) y hasta EL OLVIDO... que ya se le había olvidado que estaba jugando al escondite.

Pero EL AMOR no aparecía por ningún sitio.

LA LOCURA buscó desesperada, detrás de cada árbol bajo, en el fondo de las lagunas, debajo de las piedras, en la cima de las montañas. Se volvió loca buscando.

Cuando estaba por darse por vencida, divisó un rosal.

Sonriendo, tomó una horquilla y comenzó a mover las ramas.

De pronto se escuchó un doloroso grito.

¡Las espinas habían herido en los ojos AL AMOR!

LA LOCURA no sabía que hacer para disculparse.

Lloró, rogó, imploró, pidió perdón, y hasta prometió ser su lazarillo.

Desde entonces, desde que por primera vez se jugó al escondite, EL AMOR es ciego, y.................. LA LOCURA siempre lo acompaña.

els veins de davant

hola sóc la veïna de davant, la perruquera .
he sentit rumors sobre la vostra comunitat ,ja saveu, en la pelu es parla de tot.Jo ja conec a la portera un encant de dona per cert .
bo per si de cas alguns dels rumors són certs ahi us deixo alguns
consells,perquè tingueu una bona convivència i armonia .


Al llarg de la vostra vida, i llevat d'algunes excepcions, haureu de conviure amb veïns de la vostra comunitat. trobades en l'escala, el garatge, l'ascensor, o qualsevol altra dependència comunitària. Cal procurar ser educats amb tots els veïns, encara que algun d'ells no sigui del nostre grat. Tenir un tracte educat amb tots ells facilita, en bona mesura, la convivència. És pel bé de tots. Sigui amable sempre

Obligacions. Quan es viu en comunitat cal respectar les normes i complir certes obligacions, perquè tot funcioni correctament. Si amb alguna norma no estem d'acord, podrem dir-ho en les reunions, però no "fer la guerra" pel nostre compte. Hem de treure les escombraries, netejar la part d'escala que ens toqui amb la regularitat acordada, tancar la porta del portal i del garatge, etc. L'incompliment d'aquestes regles sol ser causa de molts conflictes en les comunitats de veïnes.
Discrepàncies. Són molt freqüents les discrepàncies de parers sobre els més diversos temes en totes les comunitats. Tingui en compte que les comunitats es regeixen per majories que són les que decideixen. Si tot i així, no està d'acord, utilitzi els cursos legals per reclamar, però no trenqui l'harmonia de la comunitat. Respecti als veïns i els seus acords. També respecti la seva intimitat i la de la seva bústia (correspondència). També hem d'evitar, en la mesura del possible, les crítiques als veïns i menys en la seva absència.

Convivència. Per tenir una convivència al més pacífica possible hauríem de procurar: cuidar les instal·lacions comunes (garatge, jardins, piscina ...), cuidar de no molestar si tenim nens o animals de companyia, compte amb els sorolls molestos (sobretot a la nit), compte amb el reg de plantes, sacsejar catifes i altres tasques domèstiques que poden ocasionar petits contratemps, etc. També haurà de ser educat i donar la salutació (bon dia almenys) als veïns i persones que es trobi en les instal·lacions comunitàries (garatge, ascensor, etc.). Per una convivència millor, no s'oblidi de les bones maneres.
una salutació i espero que us serveixi d'alguna cosa

1/10/07

RENFE







Estación de trenes de SANTS BARCELONA. Tres de la tarde. Calor. Mucho calor... Y gente. Mucha gente. un señor lleva su pesada maleta por el suelo. Ha comprado demasiados regalos.
Delante de las ventanillas de los billetes hay una cola muy larga... Bueno hay colas, muchas colas que se mueven lentamente. Por los altavoces una señorita da informaciones sin parar.La gente habla y habla todo el tiempo, Y así es imposible comprender nada. Además, los españoles siempre gritamos mucho cuando hablamos...
El señor se pone en la cola delante de mi ,Mientras va hacia la ventanilla, mueve su maleta con el pie.
De dentro de de su bolsillo saca un librito que mira muy cautelosamente, una y otra vez.

El señor de delante ya ha llegado a la ventanilla.
yo me adelanto un poco más cerca de él para escucharlo mejor. Pero el señor no dice nada. Sólo mueve la cabeza; la mueve mucho, arriba y abajo, abajo y arriba.

Mira al señor del otro lado del cristal. Muy deprisa y sin coger aire, dice:
—BuenosdíasporfavormegustaunentradaporParís.
El señor de la ventanilla abre mucho los ojos.
—¿Qué dice?
el señor coge aire y lo intenta otra vez.
—BuenosdíasporfavorquierounaentradaparaParís
—Oiga, esto no es un cine —contesto el empleado.
—Perdón, no entiendo.
—Digo que esto no es un cine, que aquí no puede ver películas.
—No entiendo. Perdón.
—Tiene que decir «billete». Las entradas son para el cine y para el teatro.El señor intenta pensar. Intenta coger las palabras con las manos.
—Entiendo. Sí. Perdón... Buenos días...
—Buenas tardes, porque ya he comido...
Aquel hombre enfadado dice algo en su idioma. El empleado le sonríe.
—¿Qué?
—No. Nada... Buenas tardes... Por favor, quiero dos billetes para París.
—Así. Muy bien. ¿De ida y vuelta o sencillo? ¿Fumador o no fumador?
—No entiendo.


Mucha gente cree que los extranjeros son sordos . Muchos piensan que sólo entienden si les gritas. El empleado que vendía los billetes ese día era uno de éstos, Miro al extranjero. Cogió aire, mucho aire. Después cierro los ojos y empiezo a gritar:
—¿DE IDA Y VUELTA O SENCILLO? ¿FUMADOR O NO FUMADOR?
—No entiendo.
—¿QUIERE EL BILLETE DE IDA Y VUELTA O SENCILLOOOO? —gritaba el empleado todavía más fuerte.
—No entiendo.
—Pues yo no puedo hablar más alto.
—No entiendo.
—¡NO PUEDO HABLAR MÁS ALTOOOOOOOOOOOOOO... !
—Tiene que hablar más despacio y no más alto. Este señor es extranjero, no sordo. Oye muy bien —dijo alguien por detrás.
El señor pago con un billete de cien euros , recogió la vuelta y sus dos billetes,
Sonrío y movió la cabeza arriba y abajo y se fue.
Sentada en un banco lo está esperando su mujer.

26/9/07




EL OTOÑO VISTO POR GAUDI





Con la llegada del otoño, aparecen las heladas, los días son más cortos y las noches más perezosas.

Nos replegamos de la terraza al salón y se caen las hojas de nuestras plantas y árboles.

Los días se acortan y toman una luz especial .

La naturaleza realiza una transformación sensacional de la que somos protagonistas, porque en muy pocos días todo se tiñe de amarillos, ocres, marrones, lilas.

Todo un baile de sensaciones para la vista.

Un festival de texturas y cromatismos , paisajes de hojas secas, atardeceres de color rojizo .

A mí me encantan el otoño y el invierno.

Me gusta pisar las hojas secas, quedarme ratos al lado de una estufa , la sopa, caminar bajo la lluvia "bien abrigadita y con paraguas."

Creo que el invierno y el otoño son mas "calentitos" que el verano,

porque nos acurrucamos, nos abrigamos mucho y nos acercamos más a las personas.

En fin que me encanta el otoño , que aunque melancólico es maravilloso.

¿No creéis?

20/9/07

La rambla de las flores






Ayer me fui de paseo .

¿A que no sabéis donde fui a parar?.

A las ramblas .

Hacia un montón de tiempo que no paseaba por allí.

Cuando era jovencita era uno de los sitios a los que me encantaba ir a pasear.

Me encanto volver a recordar viejos tiempos.

Es un lugar tan pintoresco.

Te puedes sentar en una terraza o en un banco y ver pasar a toda clase de gente, de todos colores, de vestimenta curiosa, turistas haciendo fotos sin parar, es como si estuvieras en un teatro y allí ves pasar de todo.

Paseando te encuentras con figuras humanas que se mueven al tirarles una moneda, algunos son verdaderos artistas, dibujantes ,cómicos, malabaristas.

También un sin fin de kioscos , las paraditas de venta de animales y como no las flores, que a medida que te adentras sientes un olor penetrante donde docenas de tiendecitas de flores se agolpan ante nuestros maravillados ojos .

Sus colores se confunden unos con otros en un espectáculo maravilloso las ramblas tienen su personalidad, con su gente , sus colores ,sus murmullos, su paisaje.

Un paseo largo, distraído, relajante, maravilloso.

Un paseo que nadie debería de perderse.

18/9/07

perdon














El perdón es una palabra que hace sentir bien a la persona que lo necesita.
Nos libera el alma y los únicos beneficiarios somos nosotros.
Perdonar no significa que estés de acuerdo con lo que paso, ni darle la razón a alguien que te ha hecho daño, solo es para dejar de lado los pensamientos negativos, para que no nos causen dolor , rabia o enojo.
Cuando guardamos rencor a alguien por que nos ha hecho daño o que creemos que nos lo han hecho, le estamos dando a esa persona poder sobre nosotros que el no nos ha solicitado.
Intentar comprender esas situaciones dolorosas, aunque desagradables, nos dan una gran enseñanza Y nos hacen ver y pensar sobre las cosas de otra manera.
hay que vivir el presente, y darnos cuenta que el tiempo no retrocede, que hay que sentirse libre y disfrutar de cada momento que nos regala la vida.
Que a las cosas hay que darle solo la importancia que se merecen , sin darle muchas vueltas.
Que nadie es perfecto.
Que las grandes cualidades están en poder vivir sin envidias ni rencores.
PERDONA PARA QUE A LO MEJOR UN DÍA TU PUEDAS SER PERDONADO.

16/9/07

la familia









Una casa será,fuerte e indestructible cuando esté,sostenida por estas cuatro columnas: padre valiente, madre prudente, hijo obediente, hemanos, cuñados y suegros complacientes.

Tener hijos no lo convierte a uno en padre, del mismo modo en que tener un piano no lo vuelve pianista.

Antes de casarme tenía muchas teorías sobre el modo de educar a mis hijos. Ahora que tengo hijos ya no tengo ninguna teoría.

Uno de los problemas de la familia , es que los hijos abandonan un día la infancia, pero los padres nunca dejamos la paternidad.

Cuando una es madre , nunca está sola en sus pensamientos. Una madre siempre piensa por doble - una vez por ella y otra por su hijo.

Con los niños los dias son largos, pero los años son cortos.

En la Familia es Fundamental y sobretodo debe descansar, el Respeto, el Orden, el Orgullo, el Trabajo, el Cariño, y fundamentalmente, el AMOR.

12/9/07

amistad

La amistad es una de las relaciones humanas más frecuente. La palabra proviene del latín amicus (amigo), que posiblemente se derivó de amore (amar). Aunque se dice también que amigo proviene del griego a; sin y ego; yo, entonces amigo significaría "sin mi yo" (con lo cual se considera a un amigo como al otro yo) es una relación afectiva entre dos personas.

el verdadero amigo es aquel que a pesar de saver como eres te quiere

El que si te caes siete veces te levanta ocho.

Es el que esta dispuesto a estar a tu lado, cuando preferiría estar en otra parte.

La amistad es un vello sentimiento de sinceridad y apoyo.

Siempre hay que saber lo que se puede esperar de un amigo, pues la amistad no puede ser duradera, si ni uno ni otro esta dispuesto a perdonar sus pequeños defectos.

Para ser amigos no es bastante solo con querer,es saber en quien confiar y es quien soporta nuestros consejos.

10/9/07

◊ JESUS - DIBUJADO A CARBONCILLO ◊

En estos momentos de mi vida, en los que me sentido un poco Vulnerable, he querido inspirarme en el.
Ver lo maravilloso que es vivir, y disfrutar de la vida todo lo que pueda, que los malos momentos por desgracia vienen solos.
un saludo.

20/8/07

anuncio

El otro día mi marido se fue a comprar y le encargue una ballerina.
Cuando vino y guardé toda la compra ,pasado un rato le dije:
oye que no me has comprado lo que te he dicho ,esto no es una ballerina , el desconcertado
me dijo que si, que en la funda lo ponía. yo con cara enfadada le dije que no podía ser por que la había dejado encima de la encimera hacia ya mucho rato y no se movía ,que no limpiaba sola que ,lo habían timado.Me miro como si estuviera loca ,se rió y me dijo que a lo mejor le faltaban pilas .
El próximo día le pediré el mayordomo haber si me trae el de la tele.
¿lo habéis visto?

15/8/07

para ti tata

cada vez que pienso en ti, me muero por dentro.
Me ha dolido tanto no haber tenido la ocasión de despedirme.
Me han quedado tantas y tantas cosas por decirte.
Me dejas tantos recuerdos, tantas cosas buenas.
Tus besos,
tus risas,
tus consejos,
tu carta de despedida, que la guardo como si fuera mi mejor tesoro,
tus ¿por que yo? , ¿ por que a mi ?, que en ocasiones ya no sabia que contestar y
luego lloraba en silencio.
Me has demostrado ser la persona mas valiente del mundo . Has luchado asta no poder más.
Me has dado ánimos cuando tu los necesitabas mas que yo. Gracias por tu sinceridad,tu alegria , tu espiritualidad que en tantas ocasiones te ha alludado, por tu enegia y sobre todo, gracias por haber sido mi hermana.
Por eso te mereces que yo y cuantos te conocieron te lleven en su corazón, así vivirás para siempre .
Me enorgullece Haber sido tu hermana .
te quiero y siempre te querré.

8/8/07

LLiriS

es nota que m'agraden heee!!

RaM de LLiriS

CasA RuraL

CaM d' AmapoleS

PostA de SoL


MaR BlaU














aquest es el meu primer cuadre fet
només en dos colors blau y blanc

para mi hija marta

Hola marta, hola mi amor.
Te escribo esta carta para contarte lo estupendo y
maravilloso que fue poder traerte al mundo.
Acababas de llegar y ya lo habías transformado todo.
Has llenado mi corazón de nuevas sensaciones.
Quiero transmitirte el enorme placer de tenerte con nosotros.
Si fue hermoso verte crecer dentro de mi durante
nueve meses,no se puede comparar al sentirte nacer, oír tu llanto por primera vez, abrazarte, besarte, ver la cara de papa desencajarse, intentando conservar su serenidad y sus nervios, pero hija mía en este momento los sentimientos se desbordan, te pueden, te dominan.
Ya se que no es fácil llegar a este mundo, pero te aseguro que tampoco lo fue traerte.
Eres el fruto de un amor puro y sincero, lo mejor que nos a podido pasar.
Hemos perdido libertad e independencia, pero estamos aprendiendo a amar de una forma diferente y desinteresada, pero responsable y preocupada.
Un amor con ojeras y desvelos pero lleno de calor y ternura.
Un amor que espero dure toda la vida.
TE QIERO

6/8/07

BurbujaS






SaLuTaCiOnS

hola soc la rosa ,des de aquí intentaré mostrar els meus pensaments i inquietuds i també os ensenyaré las meves petites obràs d'art pintades a Oléo " estic aprenent" Peró espero superar me, un peto.