Soc el dit gras del teu peu; sí, el mateix; aquest baixet, grasset i calb que t'està saludant des del teu peu, no em veus?. Sóc aquí a sota.El mateix que intenteu embotir en aquests vestits de punta que ara tant es porten i al qual molts volguéssiu tallar la cap en el vostre intent desesperat d'introduir-me aqui.
El mateix que decoreu amb cridaners colors a l'estiu amb els quals a vegades em feu sentir ridícul.
Aquest dit al qual oculteu la mirada perquè dieu que sóc lleig; el mateix que es porta les coques en els balls. Ai! m'has trepitjat. A tu no t'han trepitjat, m'han trepitjat a mi.
Aquest dit inoportú que us porteu per davant amb les taules quan aneu descalços, encara que aquí he de compadecerme del petitet, que per ser més feble sempre es porta la pitjor part.
Doncs fins aquí he arribat, que sapigueu que puc arribar a ser el vostre pitjor malson…i sinó, quin em dieu si m'encarno, o crido al meu cosí? No el de zumosol, sinó al Juanet, eh? Que fastigueja.
Doncs ja em coneixeu una miqueta més així que a partir d'ara haver si teniu una miqueta de compassió de mi i em doneu uns mimitos (agueta amb sal, em porteu al podòleg a posar-me guapo...) i aquestes cosetes.
14 comentaris:
Els meus, de pintar-los no gaire, foar d'una vegada que vaig pintar una habitació mab sandàlies, però sempre van amples dins les sabates. Què no son a la moda? pse ... jo de modes no hi entenc.
ROBELFU
Ostres pobriço dit gros, rodanxo i molsudet i a sobre amb juanet...es.
No nomes em de donar atencio als peus si no tambe a moltes altres parts del cos que sembla que no existeixin...que hi farem.
petonicos, sempre per tu.
Ostres va jo et deixo uns mimitos tendes vale. Peto.
jo tinc uns peuets petits i bonics.pero d'ençà fa un parell d'anys m'ha sortit una duricia al palmell del peu sota el dit petit i em un mal que Déu n'hi dó. i em va sortir degut a que portant unes xancletes de palla se'n va clavar una punxeta i ja veus, cada dos mesos al podòleg.
Tens tota la raó dit gros, no se com permets que t'emboteixin dins aquestes sabates de punxa que no et deixen moure ni expressar-te. Realment els peus es una de les parts mes importants del nostre cos i normalment la tenim bastant descuidada. Diuen que a la base del dit gros tenim representat el nostre cervell, imagina lo important que es mimar-lo... . M'ha agradat molt llegir-te, un post molt simpàtic!!!
Una Abraçada
original mezcla de colores.
jajaja jo odio els meus peuets pobrets....sòn tant lletjots!!!
Però els cuido molt que em porten a tot arreu!
Jaaaa, jo no me'l pinto mai, però deu estar enfadat amb mi, perquè l'esquerre ja ha cridat el juanito!!!!
A mí m'ho diràs, Robelfu! Fa dies que estic de baixa mèdica fent repòs al llit per una ungla encarnada al dit gros del peu... tinc tot el cos entumit de no poder-me moure ja que durant quatre dies he hagut de fer repòs absolut... ara almenys puc caminar, però poquet i cotinuen fent-me cures diàriament per evitar que s'infecti... creu-me m'identifico plenament amb el teu post. Aquesta experiència m'ensenya a cuidar més els peus a partir d'ara... creu-me, passar per quiròfan no és una experiència agradable...
pobrets , sempre alla sota...
Doncs jo em poso de part seva, pobre dit gros. Ni sabates punxegudes, ni pintades rídicules ni res de tot això: còmode i tranquil i si pot ser sense cridar cap cosí rondinaire.
jejejejje ooooh pobret dit gros q no es pas lleig ell. No ho senti dir jo aixo!
aix, quina foto més d'estiu! Jo els meus dits grossos me'ls estimo amb bogeria!! Són uns catxondos a qui els encanta fer estiraments! hehehe
Quan me'ls trepitgen juro que mataria!! No sé què passa que sempre que vaig a ballar em poso al costat dels més patosos de local, pobrets meus!
De quin color me'ls pintaré quan estreni les sandàlies... Segur que hi puc dibuixar alguna margarida i tot!
Petonets, preciosa! Quin post més divertit! :D
jajajaja, que bo, que bo, ostres crec que despres de llegir el teu escrit tots tindrem mes cura amb tu, ditet gros, no t´enfadis pels nostres descuits el problema es que ens quedes massa lluny del cervell i aixo impedeix tenir una bona conexió.
Jo procurare cuidar-te tan com pugui, ho prometo !!!!
Un peetonassssss
Publica un comentari a l'entrada