Per a aquest treball és indispensable:
Estar disposada a treballar 24 hores al dia,365 dies a l'any,No hi ha dies lliures ni vacances.
Requereix atenció total,Disposada a descobrir-se sense previ avís.
A donar tot, per l'afecte, atenció dedicació, amor i coneixement, sense esperar alguna cosa a canvi.
LA CANDIDATA HA DE TENIR:
Molta facilitat per comunicar-se
Sacrificar els seus gustos i preferències, així com el temps i diners que normalment utilitzaria en si mateixa, per a invertirlo en els seus fills.
Capacitat inesgotable per disciplinar i estimar.
Acceptar que un fill és prestat i s'haurà d'anar per fer la seva vida, lliure i independent. S'OFEREIX A LLARG TERMINI:
Afecte, bons moments i molt , molt amor i pot ser en algunes ocasions de gent desagraida una mica de gratitud per part del fill, i només; si aquest considera que la mare desenvolupa bé el seu treball.
15 comentaris:
teniu totes les de guanyar, si el homes fosim mares, primer que tot els nostres fills serien com a baguettes llargs i molt prims, pel forat on haurien de sortir.
jejeje...que bonic ha de ser, ser mare. A mi encara no m´ha arribat...però no crec que trigui molt!
Petonets
Aquet es un lloc de molta responsabilidad i ames no et pujen el sou ni amb l'IPC, pero el de pare tambe...
curiós, però cert ... salut
ara que també hi han mares,marones i maretes....
Tens tota la ráo. Ser mare és tot un repte!
Excel.lent entrada, Robelfu
És com un orgull llegir el teu post, per les que som mares. Fantàstic!
de moment encara no m'ha arribat el moment, prò m'agradria molt ser-ho! llàstima que per molt que ens n'expliquin tantes coses i ens donin tants consell per a fer-ho bé, mai no en sabrem prou, oi?
un post molt bunik, sí senyora!
El desig de ser mare em rosega ara que torno a estar sola. A mi les ganes no em falten, veig una parella amb una criatura i s'em van els ulls a darrera. Si es fes realitat el meu somni...
Petons
Un petó i una abraçada a totes les mares.
Sí, com la Mary Poppins, i més, encara, ja se de què parles, ja.... Ja ja, jo busco una doble que em substitueix unes hores al dia...Petonets!
Una vegada una àvia em va dir: Un fill és una malaltia que dura nou mesos, però la convalescència, dura tota la vida...
Ser mare, com la vida, no té manual d'instruccions ni certificat de garantia.
Estic dacord amb tot el que dius.
Com deia la Capmany, hi ha Dones, donetes i donasses..., que també es podria aplicar a les mares.
Jo només m'he donat per intentar ser pare.
Una abraçada.
onatge
Ah! m'he oblidat de dir qe molt sovint confonem "tenir" fills amb "portar" fills al món...
Salut.
onatge
Visita el meu blog. Hi ha una coseta per a tu.
hay tanta gente que no debería haber tenido nunca hijos..... por tal como los han tratado, por la vida a la que les ha llevado el ambiente familiar.... no somos responsables a la hora de tener hijos... ese pensamiento de que todos podemos ser padres es una utopía.... tendrian que hacer exámenes previos...
Publica un comentari a l'entrada