23/4/08

Espelmes






A vegades comparo les vides de la gent amb espelmes que se'n van fonent miqueta a miqueta, però no estancades en un lloc, com qualsevol espelme recolzada sobre un portaespelmes, sinó en moviment, anant a la deriva... encara que totes tendeixen a dirigir-se al mateix punt.

Les imagino com aquestes espelmes que floten en els rius, entre pètals de flors, en algunes cerimònies.

Unes donen més llum, altres menys.

Tenen formes i colors diferents, són diferents, però la seva composició és la mateixa per a totes. Unes llisquen sense problemes. Altres van salvant obstacles, o arriben a aturar-se en alguns moments... encara que la majoria acaba aconseguint seguir a les altres.

Unes poques no ho aconsegueixen, queden varades fins que es fonen completament.

I algunes simplement s'apaguen per sempre pel camí.

10 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

moltes felicitats, t'envio una rosa virtual, petonets !!!

Salar ha dit...

Warning! See Please Here

Striper ha dit...

Doncs las espelmes son com las ilusions? Gracies per penjar la rosa.

LlunA ha dit...

bonica comparació, m´ha agradat!

Mikel ha dit...

bonica comparació , sort que tot i que s´apaguin sempre s´en encenen de noves.

Núr ha dit...

Quina comparació més bunika Robelfu! M'ha vingut al cap una imatge d'una pel·lícula titulada Picture bride (la vaig veure en anglès i no en sé el títol en castellà...): al final deixaven anar al riu una mena de fanalets de paper amb espelmes a dins. Això és força tradicional en les cultures asiàtiques per als difunts, prò la veritat és que la nostra vida també s'hi assebla força.

Veritablement una comparació preciosa!

mossèn ha dit...

curiós ... salut

Marta ha dit...

Quina foto mes bonica i que acertada amb el text!. Sí som com llumetes en l'univers!.

M.TeReSa ha dit...

Hola Rosa, donant salts pel mon blocaire he caigut al teu blog, t´he de dir que m´agrada molt la teva manera d´expresar-te i la forma que tens de comparar les coses tangibles de les intangibles.
Seguire visitant-te dons tinc coses encara per llegir-te
Una abraçada.

Anònim ha dit...

un post molt original et felicito.
sandra