Soc el dit gras del teu peu; sí, el mateix; aquest baixet, grasset i calb que t'està saludant des del teu peu, no em veus?. Sóc aquí a sota.El mateix que intenteu embotir en aquests vestits de punta que ara tant es porten i al qual molts volguéssiu tallar la cap en el vostre intent desesperat d'introduir-me aqui.
El mateix que decoreu amb cridaners colors a l'estiu amb els quals a vegades em feu sentir ridícul.
Aquest dit al qual oculteu la mirada perquè dieu que sóc lleig; el mateix que es porta les coques en els balls. Ai! m'has trepitjat. A tu no t'han trepitjat, m'han trepitjat a mi.
Aquest dit inoportú que us porteu per davant amb les taules quan aneu descalços, encara que aquí he de compadecerme del petitet, que per ser més feble sempre es porta la pitjor part.
Doncs fins aquí he arribat, que sapigueu que puc arribar a ser el vostre pitjor malson…i sinó, quin em dieu si m'encarno, o crido al meu cosí? No el de zumosol, sinó al Juanet, eh? Que fastigueja.
Doncs ja em coneixeu una miqueta més així que a partir d'ara haver si teniu una miqueta de compassió de mi i em doneu uns mimitos (agueta amb sal, em porteu al podòleg a posar-me guapo...) i aquestes cosetes.
