La lluna és una dona, va i beu els vents, en les nits estrellades, al costat del seu amic l'estel.
El sol minva cada nit, la lluna ho eclipsa, li enganya en cada vesprejar, perquè en cada alba escapa.
La lluna surt amb aires de gitana, lluna d'amants, lluna de cantessis, lluna cascabelera de cara morena, de grans ulls fetillers.
La lluna és descarada per ser bonica, somia amb tu i es fa de dia en un altre llit, lluna de ningú, lluna de tots, lluna que parla d'amors i traïcions.
La lluna segueix el seu rumb, tu la segueixes i ella s'oculta, la seva llum t'embriaga i t'assossega, després et menteix i s'amaga.
La lluna té la seva amant, en cada vesprejar s'eleva, fixant la seva mirada en tu, per després deixar-te peR ell.
Ella és , entremaliada , mentidera, creus que t'estima i es riu de tu, al cap i a la fi la lluna és....... .
El sol minva cada nit, la lluna ho eclipsa, li enganya en cada vesprejar, perquè en cada alba escapa.
La lluna surt amb aires de gitana, lluna d'amants, lluna de cantessis, lluna cascabelera de cara morena, de grans ulls fetillers.
La lluna és descarada per ser bonica, somia amb tu i es fa de dia en un altre llit, lluna de ningú, lluna de tots, lluna que parla d'amors i traïcions.
La lluna segueix el seu rumb, tu la segueixes i ella s'oculta, la seva llum t'embriaga i t'assossega, després et menteix i s'amaga.
La lluna té la seva amant, en cada vesprejar s'eleva, fixant la seva mirada en tu, per després deixar-te peR ell.
Ella és , entremaliada , mentidera, creus que t'estima i es riu de tu, al cap i a la fi la lluna és....... .
PD:
Un altre dia d'alegria que em concedeix Internet i que m'ha arribat de la mà deMaria jesús al concedir-me aquest premi, el premi al "esfueszo femenino".
La veritat és que no sé si realment sóc mereixedora d'ell, però il·lusió en famolta.
Moltíssimes gràcies!
Les meves felicitacions, i la meva gratitud per les bons estones que em fan passar i per ser com són, a totes les premiades.
Un petonàs a tots!
5 comentaris:
Ostres, nenaaaaaaa... gràcies altra vegada, això no pot ser, tant de premi, no me'ls mereixoooo!!!
Ostres, ostres... quina iluuuu!!
Petons!!
Moltes felicitats pel premi!!!
M´ha agradat aquesta historia..encara que per mí la lluna no és gens mentidera...ens ensenya totes les seves carones...
petonets
Molt bon post, i felicitats per el premi dema a casa meva tindras una cosa per tu.
ooooostres!!!! gràcies, bunika! i enhorabona pel premi! no saps per què te'l donen? doncs perquè els teus escrits són molt femenins i tendres! aix... ara hauré de trobar un moment per a centrar-me a donar-lo jo i a plantar l'arbre de la felicitat, també!
la lluna... un misteri lloat de totes i tots. se n'ha escrit, se n'ha parlat, diuen que hi hem estat... la veritat és que les nits, amb la lluna, són més belles. m'encanta el que n'has escrit! preciós!
Vaja, doncs moltissimes gràcies bonica i enhorabona per el que t'ha donat a tu, que ja en tens una bona pila eh!!!!!
Publica un comentari a l'entrada