dona sol vull recordar-te que...

Mai permetis que ningun home t'esclavitzi, tu vas néixer per estimar i no per ser esclava.

Mai permetis que el teu cor pateixi en nom de l'amor, estimar és un acte de felicitat, perquè patir?.

Mai permetis que els teus ulls vessin llàgrimes per algú que mai et farà riure.

Mai permetis que el teu cos sigui usat, saps que el teu cos és el domicili de l'esperit, llavors, ¡mantenlo apreciat!.

Mai permetis quedar-te hores esperant per algú que mai vindrà, així t'ho tingui promès!.

Mai permetis que el teu nom sigui pronunciat debades per un home, que ni se sap si té nom.

Mai permetis que el teu temps sigui desaprofitat per algú que mai tindrà temps per a tu.

Mai permetis escoltar crits en els teus sentits, l'amor és l'únic que pot parlar més alt!.

Mai permetis que passions desenfrenades et treguin d'un món real per a un altre que mai va existir.

Mai permetis que els altres somnis es barregin als teus fent-los girar en una gran malson.

Mai confiïs que algú pugui tornar, quan mai va estar present!.

Mai permetis prestar el teu úter per engendrar un fill que mai tindrà un pare.

Mai permetis viure en la dependència d'un home fent creure que tu vas néixer invàlida.

Mai permetis que quedis afronta i meravellosa, per esperar a un home que no té ulls per admirar-te!.

Mai permetis que els teus peus caminin en direcció d'un home, que només viu fugint de tu!.

Mai permetis que el dolor, que la tristesa, que la soledat, que l'odi, que el ressentiment, que la gelosia, que el rancor i tot que pugui treure la brillantor dels teus ulls; fent debilitar la força que existeix dins de tu.

Mai et permetis perdre la teva dignitat de ser... Dona!.