8/1/08

homenatge als mobles


L'ARMARI


Aquest és un moble que em produeix emocions contradictòries.
D'una banda , la seva enorme utilitat és totalment indiscitible. Al seu interior guardo fora de perill del pols i de les arnes tota la meva roba. Des de la peça mes intima i lleugera fins a la mes elegant o ostentosa trobo a l'armari el mijor dels refujis possible. A més, segons els necessitats de cadascú guardo en ells,o sobre ells, els objectes més inversemblants que mai em serveixen absolutamante per a res.
Aquesta és la part positiva. No obstant això, els armaris també tenen un costat més tèrbol.
Una espècie de llegenda negra, enquistada en el passat, des que determinades dones infidels van optar per amagar als seus amants en ells cada vegada que es presentaven inesperadament els seus marits a casa.
D'altra banda, des de fa algun temps, s'ha donat per dir sortir de l'armari a la decisió presa per les persones que comfesen orientar les seves preferències sexuals cap a persones del seu mateix sexe. Les dues coses poden haver contribuït a crear certa fama dolenta a aquest moble, però atenent-nos a l'actitud molt més realista de la societat dels nostres dies suposo que , aquests i altres prejudicis, no tenen ja raó de ser.
Un olè per l'armari.

7 comentaris:

rosa ha dit...

si perquè se'n diu sortir de l'armari, podria ser..sortir de la cova, del calaix,del darrera de la porta.....

Dels arnes? fa molts anys enrera quan els armaris eren massissos de fusta (les portes sempre es despenjàven)la roba sempre s'arnava....ara la fusta la assequen amb unes màquines(abans es tallàven els arbres segons la lluna i s'assecàven al sol)i ja no passa.
Què guardo dins l'armari? apart de roba...però que dic si jo no en tinc pas d'armari, tinc vestidor.
Però hi guardo de tot...i l'amant sota el llit....

Josep Manuel López Gifreu (Pep Barbagelata) ha dit...

Però que no hi posaveu boletes de càmfora, per a les arnes? Jo encara recordo aquella estranya olor de la càmfora, quan els obries o t'hi amagaves. Perquè tots els hem obert o ens hi hem amagat _a banda els motius o les intencions_ alguna vegada. O no?

akairis ha dit...

quans monstres s'han amagat dins del armari de petits...
sempre hi ha un dia que l'ordenes, i et dura unes 7 hores...

Jo Mateixa ha dit...

De vegades encara tinc por d'obrir segons quin armari, curiós tot plegat :-(

Anònim ha dit...

Per amagar-se en un armari, nen o nena o bé amant hauria d'estar força buit. Jo no he tingut mai un armari prou buit per amagar-hi ningú. Segur que em falten més armaris a casa. Hi pensaré.

Striper ha dit...

Jo al meu armari no amagaria pas a ningu esta una mica desenderecat.

Jobove - Reus ha dit...

a casa vam tindre un dilema molt important, que tenir un fill o un armari mirall, va guanyar la filla

salutacions