fa un cafe?

sàvies que?

després de l'aigua, és la beguda més consumida en el món? Tots els dies es prenen al voltant de 2.000 milions de tasses en tot el planeta i els finlandesos, amb unes 1.700 tasses de cafè a l'any, són els majors aficionats a aquesta infusió.

Encara que sabem molt d'aquest negre líquid que des de fa segles ens és tan quotidià, encara ens desgrana sorpreses.

Per exemple, que és bo per a les dents, ja que els grans torrefactes posseeixen components bactericides que aniquilen fins al Streptococcus mutans causant de les càries.

De llegendària bressol

Entre les més diverses històries, es compte que, encara que la planta ja existia abans a Etiòpia, com infusió és d'origen àrab. Al segle XV es va estendre per la península Aràbiga, Turquia i l'àrea de l'Índic.

Quin excitant!

No és l'únic que conté cafeïna: el te, les begudes energètiques i de cua, el cacau i els analgèsics la posseeixen. De tota manera, es necessiten 4 llaunes de Coca-Cola per igualar la dosi d'una tassa.

Cafetars d'altura

El cafeto o planta d'on s'obtenen els grans de cafè, que es cultiva en zones de muntanya de països tropicals, pot créixer fins a una altura de 4 metres, però se sol deixar a 2,5 m per facilitar la collita.

Invasió en Occident

Els primers europeus que van assaborir aquest fosc beuratge van ser els venecians cap a 1600. De Venècia va saltar a tot Europa. Després, els missioners espanyols es van encarregar de portar la planta a Amèrica a mitjans del XVIII.

Negra fragància

Pocs s'imaginen que en l'aroma del cafè torrat s'amaguen olors com el del pa torrat, l'herba recent segada o el de la fruita madura, el pernil ranci, el vi, la xocolata... en total més de mil localitzats.

Club de fans

Apassionats d'ell van ser Bach, que li va dedicar una Cantata en 1732; el filòsof Voltaire, del qual s'assegura que podia amb 55 tasses al dia, i Balzac, que va consumir 30.000 en els anys que va escriure La Comèdia Humana.

Molent or negre

Després del petroli, el cotó o el cereal, és una de les principals matèries primeres del mercat mundial i un dels aliments més preats. Allà on es produeix, dóna treball a 30 milions de persones.

Glops distingits

Les cròniques palatines de la rigorosa cort prussiana confessen una debilitat de l'emperador Federico el Gran. Pel que sembla, la seva beguda preferida era el cafè barrejat amb xampany i una mica de mostassa.

En temps exacte

No més de quinze minuts. Un quart d'hora just és, segons els puristes, el temps màxim que ha de tardar a fer-se en una cafetera. Del contrari adquireix tant amargantor, que es torna imbevible.

Per penjar-se

Aquesta infusió que espavila i ens posa en marxa al començament de cada jornada, també enganxa. De tota manera, per a alcanzar la dosi tòxica (10 g), hauríem de beure 125 tasses d'una asseguda.

De màquina

Encara que hi ha infinites maneres de preparar-lo (a la turca, a l'americana, moca...), l'exprés és el més habitual. Les cafeteres exprés actuals són hereves de la màquina pionera inventada per Francesco Illy en 1933.

Cultivar a sacs

Se sap que la màxima productivitat d'una plantació ha de ser de 700 kg per hectàrea cultivada, que la mínima està en uns 200 kg i que els sacs que transporten els grans pesen 60 kg de mitjana.

Turisme verd

La majoria dels grans es transporten en sacs de fibra vegetal mentre estan verds. Quan en destí es torrefactan a uns 150 graus, perden el 20% del seu pes i guanyen el 60% de volum.

Atreure llaminers

Compte la tradició cafetera que durant segles la infusió es va prendre amarga, sense mica de sucre. La primera culleradeta de dolç es va afegir al cafè en la cort del rei francès Luis XIV, en 1715.

Ben torrat

El metge alemany Rauwolf ja li atribuïa cap a 1580 propietats curatives. Avui se sap que una sola tassa aporta el 10% de les necessitats diàries de B12, vitamina que es forma durant la torrefacció.

Vinga i després del cafè el cigarret, per al que fumi, ara això sí, això ho poseu vosaltres.