12/1/09

Camí






A vegades planejem, pensem tant tot,esperem el millor moment,l'indicat,observem minuciosament al nostre voltant per donar el següent pas,escoltem cada so, cada paraula,perquè no se'ns escapi res,comparem, calculem, somiem, pensem, mirem,i tornem a esperar...

Parlem del temps, dies, setmanes, mesos, anys...de "seguretat" aquesta paraula tan important...

Però la realitat és que no importa quant planejem,quant esperem aquesta anhelada seguretat,aquest moment ideal,el temps segueix corrent,i el que pensem , planejem, somiem...

algunes vegades queda aquí...

altres es transforma...

una altra vegada la vida ens porta per camins que no havíem calculat...

que no havíem pensat, somiat...

13 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

la vida ens posa davant camins que no havíem previst, però nosaltres portem el volant

Marta ha dit...

Rosa
i quan pasa aixo, un te la seguretat de que o ha de pensar tant i viure el moment, sembla facil, pero es de las cosas mes dificils de la vida...viure-la.
molts de petons, sempre, per tu.

Striper ha dit...

Doncs a vegades cal aceptar aquests camins mai res no es en va.

Carme ha dit...

A vegades imagino que els camins de la vida són com una xarxa, potser n'has d'agafar un d'inesperat, però segur que trobarem encreuaments per ajustar-lo al màxim a allò que nossaltres volem.

Xarnego ha dit...

El camí es un mateix, tot i no saber-ho, som el que transporta les passes que fan un destí per be o per mal, dirigit amb la nostra anima.

Es un plaer llegir-te.

Salva Piqueras ha dit...

Deia algú que la vida és allò que passa mentre fem plans. Jo penso, a més, que quan tenir ganes i temps per fer plans és una manifestació de la felicitat.

MIAMIMEMATA ha dit...

Cuando crees que llega siempre pasa algo para volverla a esperar.
A10 i SADUDOS.

Josep Lluís ha dit...

Camins, que ara s'esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi son
Van deixar-ho tot el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren 2 ocells de foc sembrant tempestes
Ara som 2 fills del Sol en aquest desert
Mai no es massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja son nous
No es senzill saber cap on has de marxar,
pren la direccio del teu cor
Mai no es massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor
Camins que ara s'esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja son nous

Eli ha dit...

Upsss... anava a posar justament el que ha posat en Josep Lluis, i com que m'ha pres el comentari...
Doncs et dedico el video:

http://es.youtube.com/watch?v=g2nBeX0QUjk

És ben maca aquesta cançó!!!
;-D

Jo Mateixa ha dit...

Poder si que la vida ens posa camins que no em triat, però al cap i a la fí som nosaltres els que decidim per on hem d'anar no??

El que si es cert es que de vegades la boira ens tapa tant que acabem agafant el cami equivocat, encara que estiguem segurissims de que es el bo.

Es el que te tenir carnet per conduir en la vida :-)

Un petonas dolça!!!

Anònim ha dit...

酒店經紀 酒店打工 酒店工作 酒店上班

Anònim ha dit...

酒店經紀 酒店打工 酒店工作 酒店上班 酒店兼差 酒店兼職 打工兼差 打工兼職 台北酒店 酒店應徵 禮服酒店 酒店 經紀 打工 兼差

Anònim ha dit...

酒店經紀 酒店打工 酒店工作 酒店上班 酒店兼差 酒店兼職 打工兼差 打工兼職 酒店應徵 禮服店 酒店 經紀 打工 兼差 台北酒店 兼職