Veure-la dormir és...
Caure en la contemplació que regala la força per navegar contra la corrent...
Amb aquesta briseta melodiosa de la seva respiració..
veure els seus ullets dóna tanta pau...
Veure-la així adormida és guanyar i ser triomfadora sempre..
A prop la contemplo ficada en aquesta màgia superior...
D'amor suau gairebé devot de ser mare...
Per això xiuxiueigo una cancioó a déu agraint la meravella tan excluisiva..
No em canso...
la miro ....
La gaudeixo intentant entrar en el seu cor..
És la mes bonica visió...
Que una mare pot imaginar...
7 comentaris:
ROBELFU
Res hi ha al mon que don-ni tanta pau com veure un infant dormint.
El cor s'omple de joïa, i et sens capaç de fer el que calgui per que sigui feliç.
Que la vida sigui plena per les dues.
petonets tendres, sempre.
Crec que no hi millor descripcio que la que has fet.
wou wou!! com esteim!! tot be?.. jo ara millor que mai.. però encara esper passar el darrer examen!!! això no acaba mai!!!
Ostres, m'has tornat al passat, he vist els meus ninins fent nones...
No et cansis de mirar-la, quina dolçor...
Petons de mare/amiga!
Ostres robelfu, és teva????? que maca és.... mira vols un consell ?no deixis de mirar-la en tot moment, per que en quan et despistis un segon ja haurà crescut.
M´ha agradat molt com expreses el que sents i t´entenc perfectament.
Un petonas bonica.
Que bonic Robelfu...
bel sito blog complimenti Bja Rosa.
Publica un comentari a l'entrada