Ningú és suficientment dur
rigid i inflexible...
per ser immune a l'amor de l'altre.
Ni prou racional per permetre-ho.
Aspiro que tot acabi COM SEMPRE partin de...
Les fronteres.
Les barreres.
Els mites..
Les pors..
Els dubtes.
Els deutes.
Els comiats..
Les desconfiances.
Eels orgulls.
Els limitis..
ÉS L'AMOR...
EL QUE FA QUE UN EVOLUCIONI I SENTI LA VIDA..
12 comentaris:
I ens torna de mel i mato.
si com a garrapinyades de atmella i sucre
T'he deixat dos premis al meu blog amb tota la meva il.lusió
Mel i mato, garrapinyades d'atmetlla i sucre.....molta dolço i ha per aqui, nomes falten els meus petonicos, com sempre dolços i tendres per vosaltres.
I es molt cert, ningu es el suficient dur, com per no sentir res devant de l'amor de un altre, o si?
mes petons.
És cert el que dius, es L´AMOR el que fa que siguem forts i durs i que siguem capaços de creuar qualsevol frontera.
I també estic d´acord en que es la cosa mes dolça i embriagadora!!!!
Ostres és genial!!!!
Un petonas bonica!!!
Sabe Usted cómo es que he llegado aquí???
esteu molt dolços tots plegats eh??
oooooooooh q tovets els cors d'avui, q dolcets. ;)
Tots som una mica tovets...encara que alguns diguin el contrari!
Petonets
I ens fa créixer i ser persones de debó...bé, no pas a tothom...Petons més!
puc discrepar, robelfu?
a mi em sembla que el que no som és inmunes al nostre amor... potser al nostre egoisme?
conec massa històries de desamor com per compartir aquella frase de la que discrepo...
però si, l'amor pot moure i remoure moltes coses!
petons i llepades amoroses!
L'amor ens fa tornar lelos, però i lo maco que es que, eh??
:-)
Petonets bonica!!!
Publica un comentari a l'entrada