5/3/08

Reflexió






Reflexiona el meu cap…


L'única manera de saber qual és la decisió correcta, és sabent qual és l'errada…

Examinar l'altre camí, sense pors… i després sol es tracta de prendre la decisió…

Si el meu passat no em deixa satisfeta, he de recordar-lo com un fet des del qual cultivar-me…

I el futur, com una aventura per viure… mentre que en el present sóc l'aventura anterior a la futura en la que cometré els mateixos errors que en la passada…
cauré per tornar a intentar-ho… però ho intentare!!

Em concentro en els moments en el que aconsegueixo el que vull…

i aquesta força m'ajudarà a aconseguir el que em proposi…

La vida són rectes, un després d'un altre… sempre hi ha obstacles que passar, i és això justament, el que fa que la vida sigui interessant… córrer riscos!!

El món esta en les meves mans, sota els meus peus… i he de veure la transformació del present per viure els meus somnis…

Veig una nova història per a la meva vida, i crec en ella…

Un món tan gran… a vegades tan petit…

Pot alguna cosa tan petita com un sentiment, fer-te tan gran…?

5 comentaris:

Striper ha dit...

Mai sabrem la decisio errada nomes la que hem pres. Petons.

rosa ha dit...

reflexionar és bo...però a vegades ens porta cap a una pressió que no voldriem.

Veig que per fi t'has decidit...endavant i agafa pel mànec aquesta nova vida. i em pregunto....?

Té la mà Maria - Reus ha dit...

si no vaig errat, el que vols dir es:
quan tu vas ells en tornen

petonets

Núr ha dit...

No sé si ho vaig sentir o ho vaig llegir: «Si has pres una decisió, fes-ho. Si ho has fet, assumeix-ne les conseqüències.» Potser sona dura, prò és totalment certa! Si ja ho has decidit, per què donar-hi més voltes? Et penediràs més de canviar la decisió que de dur-la a terme —sobretot quan prenem aquelles decisions de manera inconscient. I si ja ho has fet, què pots fer-hi? Si ho havies decidit i ho has fet, ara ja està. Potser no va ser la millor solució, prò va ser la que vas escollir. Creus que t'has equivocat? Potser sí. Prò potser no. Avalua les conseqüències. A vegades no són culpa nostra, prò els altres o nosaltres mateixos ens en fem responsables.

Crec que la gràcia és distanciar-se una mica, veure-ho des d'un punt de vista tan objectiu com sigui possible i així ho tindrem tot més clar... (què fàcil que sona, així, no? hihi)

Maria Jesús ha dit...

Sincerament, cada dia m'agrada més el teu blog. Crec que ets una persona plena de bellesa interior la qual expresses a través de les teves paraules. Al teu blog m'hi trobo com a casa, molt a gust. Petonets