3/12/07

Ser pares





Em sembla increïble que s'hagi pogut fer un estudi sobre quant costa un fill, com si fos una cosa material (una casa, un cotxe. ...
El Preu dels nens: El Cost de criar un fill des que neix fins que compleix 18 anys es
aproximadament entre 300.000 i 98.000 euros en 18 anys, per a una família de classe mitjana.Què tal?
Això sense incloure encara que els pagaments de matrícula universitària.
Jo crec que no és un cost tan alt si ho desglossem. No obstant penso que el millor consell financer que podria donar-li a algú és que no tingui fills si al que vol es ser "ric".
En realitat és el contrari.
Què obtens per300.000euros? :
* Dret al nom. Primer, segon, i els cognoms
* Viure per ell cada dia.
* Rialletes sota els llençols cada nit.
* Més amor del qual el teu cor pot contenir.
* Petons i abraçades.
*Una mà per sostenir, usualment coberta de xocolata.
* Un company per fer bombolles de sabó, construir castells de sorra, i saltar a la vorera sota la pluja.
* Algú amb qui riure com tonto, sense importar-te el que diran.
Pots:
* pintar amb els dits.
* jugar a ferte l'amagat.
Tens una excusa per :
* continuar llegint les aventures de la blanca neus , la ventafocs..... .
* anar a veure pel·lícules de Disney,
* Demanar-li desitjos a les estrelles.
* col·leccionar corones fetes amb pasta i pintades amb aerosol per nadal, empremtes de mans en fang per al dia de les mares, i targetes amb lletres al revés per al dia del pare.
Per només 300.000 euros.
no hi ha millor oferta pel teu diners.
Obtens seients de primera fila en la seva història per testificar.
* el primer pas,
* la primera paraula,
*la primera cita, i la primera vegada al volant.
Et tornes immortal. Afegeixes una nova branca al teu arbre genealògic
Obtens una educació en psicologia,infermeria, justícia criminal, comunicacions, i sexualitat humana que cap universitat pot igualar.
Als ulls del teufill tu Tens tot el poder per curar el seu el plor, espantar als monstres de sota el llit, apedaçar el seu cor trencat, ser policia en una festa en pijames, castigar-los per sempre, i estimar-los sense límits perquè així, algun dia ells puguin, com tu, estimar sense importar el cost.
Això és una ganga pel preu que hem de pagar.

no creus?

6 comentaris:

rosa ha dit...

No hi ha cap manual per ensenyar a ser pares. Quan estava embarassada de la gran, un amic meu em va dir : no pateixis en sabràs de ser mare només cal que estimis aquest fill que portes dins i tot et sortirà rodó".
Sabies paraules que jo he dut i duc a terme amb les meves dues filles.

Despeses? moltes i moltes que en molts casos queden recompensades.
Coses bones que ens aporten? moltes i moltes.
Mal de caps? molts i molts.
Tenir-los o no tenir-los...no voler tenir fills potser una opció egoista, però tenir-los també.
Les persones avui en dia tenim el privilegi de poder triar i la tria només la pots fer tu i la teva parella, el que decidim o decidiu només ens pertany a nosaltres i a ningú més.
No hi ha cosa més especial que donar a llum un ser i notar-lo dins teu els 9 mesos de gestació...

rosa ha dit...

La meva àvia Maria li deia a la meva mare: "Isabel no tengas mas hijos que con uno ya sabes lo que es parir. No hagas como yo (9 fills)y tu hermana (6 fills)."

Striper ha dit...

Mira per mi ser papa es impagable.

mossèn ha dit...

interessant post ... salut

Carme Rosanas ha dit...

M'agrada la manera que ho dius. Tot el que obtens d'aquests diners.

Qui podria continuar llegint conte s durant tant s anys si no tinguessis fills?

Qui seria capaç de repartir tants petons i abraçades en un dia si no tinguessis fills?

Quan algú, com jo té una filla de 31 anys que està esperant una criatura, i un fill de 24, sap perfectament que les despeses són no res comparades amb la felicitat de tenir-los i d'estimar-los. Ple, ple de coses bones...

Marta ha dit...

Vaja que macu, suposu que alguna cosa tindrà ser pares que molts ho sou, pero jo per ara ... ups!!! cap ganes de passar-me las nits sense dormir, i no tenir temps per fer la meva vida com la vull. En el meu cas no es qüestió de diners, sino de que m'agrada la meva vida. I no crec que sigui egoista el no tenir-ho, simplement faig servir el meu dret de poder escollir.

Pero es molt maqu el que tu dius.