Jo vull en aquest Nadal poder armar un arbre dins del meu Cor i en ell penjar:
Els noms dels meus amics. Els que viuen lluny i els que viuen a prop.
Els antics i els més recents.
Els que veig tots els dies i els que rares vegades veig.
Els que sempre recordo i els que a vegades oblido.
Els de les hores difícils i els de les hores felices.
Els que sense voler vaig ferir i els que sense voler em van ferir.
Aquells que conec profundament i aquells que conec poc.
Els meus amics humils i els meus amics importants.
Els que em van ensenyar i els que potser una miqueta, van aprendre del mi.
Vull que aquest arbre tingui arrels profundes, perquè els noms dels meus amics mai s'acabin...
8 comentaris:
Jo saps del que tinc ganes? És que passi el nadal molt ràpid. Quan abans millor!!! :((
naltros ens agradaria formar una petita branqueta d'aquest arbre de la teva vida
petonets
que bonic....i a mi on em penjaràs, amunt o avall?
un petó bonica......El Nadal NO és temps d'hipocresia i això és el que ens ha de quedar ben clar.
Bonic. bonic molt bonic.
Petons.
Un desig ben maco...
Bon nadal...
Petonets
si m'heu de penjar ... recordeu ... cordes elàstiques !!! i a poder ser sota de la rosa !!! ... salut
Desitjos molt nobles i lloables, però a mi em passa com a la Txell: ràpid, ràpid, que no n'hi ha un pam de net, i a sobre són un escurabutxaques.
Jo tenc ganes de que els amics me tinguin en consideració.... :/
Publica un comentari a l'entrada