Era la meva primera cita. Vaig sortir de casa summament nerviosa; no sàvia que era allò. A més era la primera vegada, no obstant això jo ho havia promès i no podia llançar-me endarrere. No havia de tenir por, al cap i a la fi vaig ser jo la que vaig elegir l'hora. Quan vaig arribar a la porta un calfred va estremir tot el meu cos. Quan la porta es va obrir, vaig haver de fer un esforç per controlar el tremolor de les cames.Vaig entrar. Ell m'estava esperant, i immediatament em va prendre pel braç i em va portar a una habitació. Amb la major cortesia em va invitar a ficar-me al llit. Encara que era la primera vegada que feia allò, quan el vaig veure em va inspirar confiança, sabia que el tenia molta experiència en el tema i vaig comprendre que no podria trobar una persona més adequada per ferme el que ell estava a punt de fer.
A poc a poc, se'n va anar acostant. Crec que va notar el meu nerviosisme, i va tracta de tranquil·litzar-me dient-me que sabia el que calia fer, com i on fer-ho.Per fi, quan els meus músculs van començara relaxar-se, em va indicar qual era la postura però adequada i posant la mà en l'espatlla va continuar dient coses agradables per donar-me ànims. La proximitat entre els dos es va fer gairebé dolorosa, vaig sentir la pressió de les seves mans en el meu braç i el càlid i agradable alè de la seva boca acostar-se a la meva cara. De sobte em va entrar alguna cosa dura. Em va agafar de sorpresa; el meu cos no estava acostumat a aquesta mena d'experiències i va començar a tremolar.Van passar uns minuts que a mi em van semblar segles; d'aviat vaig començar a sentir un dolor insuportable i vaig llança un crit a la vegada que tot el meu ser s'estremia.A mesura que transcurrian els minuts el dolor se n'anava fent més i més fort no va tardar a començar a sortir-me sang.
Li vaig dir que ho tragués, que m'estava fent molt demal, però em va dir que ja gairebé estava i que no podia deixar-lo així. Vaig cridar angoixada i adolorida fins que em van saltar la llàgrimes.Inesperadament el dolor va cessar i el meu cos va ser recorregut per una indescriptible sensació de benestar.Llavors em vaig adonar que tot havia acabat, ja no tenia sentit seguir protestant.
VA ARRIBAR l'hora d'anar-se'n.Li vaig agrair al dentista que m'hagués tret aquest queixal que tantíssim mal em feia , i em vaig acomiadar demanan disculpes pel meu exagerat comportament.
11 comentaris:
jajaja.
si era el que m'imaginava al principi, que exagerada era la tia,però suposo que ni ha de tots colors.
Ara que si era el dentista jo hagues cridat molt més, és que sort que no he anat mai a fer-me re d'important al dentista perque sino jo no crido ,jo escridasso!!!!!
Les visites al dentista, de la primera a la darrera, per mi, son iguals, horribles.
Petons
Jo gràcies a Deu, tinc la boca molt sana i quan he visitat al dentista que ho faig un cop a l'any, em dona les gràcies per anar a veure'l!!!!!
M'agrada molt el nou format del teu blog, i trobo a faltar les teves pintures!!!.
Hehehe. Molt bo. No sabia on posar-me la mà.
vaja ... espera que bufo ... pensava que ... i que faig jo ara ??? ... m'apreten els calçotets, esl pantalons !!! ... dolenta, molt dolenta ... ui, quin mal ... encara no puc aixecar-me ... salut
sovint ataquem els dentistes...serà per alguna cosa, dic jo!
BUAAA la meva dentista em fa estirar a un sillo robotic i porta mascareta no li veic ni el somriure.
rosa te les vaig portar d'Italia? sé que te las vaig portar no m'enrecordo d'on.
Horroròs això del dentista, la primera vegada enlloc d'un queixal sempre que t'estant esbudellant. Cony el mossén i el jo mateix, que no heu anat ami al dentista? A veure, les mans quietes, que no fa riure, pobreta...
jajjaja si es que de vegades anar al dentista pot arribar a ser molt traumàtic!!!
Una pregunta...et va fer un bon preu pel servei?
Publica un comentari a l'entrada