11/3/09

PARADOXA



És una paradoxa de l'amor el que sovint fem mal a les persones que més estimem...

estem contínuament corregint els seus errors,qüestionant les seves decisions, desafiant les seves presumpcions...

Amb freqüència posem el llistó més alt per a ells que per a nosaltres mateixos...

No hi ha res més equivocat que reclamar als qui estimem el que es millor de si mateix,mentre que nosaltres mai admetríem una corrent continua de crítiques negatives......

L'amor encén més focs dels quals l'odi extingeix...

9 comentaris:

òscar ha dit...

excelent reflexió la del post. posem llistons i fites a la parella que, potser, difícilment nosaltres superariem. o, al menys, les superariem amb continuitat.

Carme ha dit...

Si poguéssim aprendre d'un cop a l'altre...

Carme ha dit...

Si poguéssim aprendre d'un cop a l'altre...

Striper ha dit...

Una molt encertada reflexio!!! Petons.Guapa.

- assumpta - ha dit...

Potser justament perquè són les més properes, són les que de vegades reben més injustament.

Marta ha dit...

Rosa
jo...,quina reflexio mes bestia, pro tant certa.

petons.

MIA ha dit...

Penso el mateix , però sempre tornen a repetir els mateixos errors, mira que la vida seria molt més facil si posessim una mica de voluntat. petons. mia

LlunA ha dit...

tens raó...demanem demanem i demanem i no mirem qué fem nosaltres...i a la vegada ens demanen demanen, demanen....quin embolic i bogeria!!
un petonet

Josep Lluís ha dit...

Quanta raó tens Rosa, però per temps que passi, per experiències que vivim, no n’aprehenem...